Alogamia
La alogamia és un tipo de reproducció sexual en plantes consistent en la polinisació creuada i fecundació entre individus genèticament diferents.[1] Este tipo de reproducció favorix la producció d'individus genèticament nous i, per això, la generació constant de variabilitat genètica en les poblacions. Existixen mecanismes que favorixen la polinisació creuada en plantes tals com l'autoincompatibilitat,[2] la heterostilia, la hercogamia i la dioecia.[3]
En l'evolució de plantes varen ser apareixent mecanismes de reproducció que favorien l'alogamia i que excloïen total o parcialment l'autogamia. La dioecia és el més important d'ells ya que les gametas masculines i femenines s'originen separadament en individus diferents[4] (l'espárrago és un eixemple de planta dioica).[5] Les gametas masculines i femenines es desenrollen en llocs diferents d'una mateixa planta (per eixemple, en dacsa) o be es desenrollen asincrónicament, açò és madura abans el gineceo o el androceo de la mateixa flor (eixemple: algunes falagueres i algunes arbres en polinisació anemófila).
Un gran número d'angiosperma posseïen flors hermafroditas en estams i carpelos en la mateixa flor i eren en la seua majoria autoincompatibles. Encara hui la situació perdura. Les angiospermas més modernes es caracterisen per ser monoicas o dioicas. És més, s'han descrit algunes espècies com Bryonia, per eixemple, que presenta individus monoicos i dioicos.
En la majoria de les famílies de les angiosperma l'estructura floral és tal que prevé la transferència accidental del polen al estigma. En atres paraules, l'estructura floral és tan elaborada que solament l'ajuda de polinisadors (insectes, pardals) garantisa la transferència del polen al estigma d'una atra flor.
l'androceo i el gineceo de les flors d'algunes espècies madura un a continuació de l'atre, fenomen cridat dicogamia —en la homogamia, pel contrari abdós verticilos florals maduren simultàneament—. En les flors protándricas, el androceo madura abans que el gineceo, mentres que en les flors protogínicas, el gineceo és el que madura primer.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Curse Regional Sobre de la Caficultura Moderna (en és), Bib. Orton IICA / CATIE.
- ↑ (2007-12) El cultiu de l'olivera (en és), Mundi-Prensa Llibres. ISBN 9788484764830.
- ↑ Penya (2011). MANUAL DE HISTOLOGÍA VEGETAL (en és), Editorial Paraninfo. ISBN 9788484764298.
- ↑ Linné, Carl von (1787). Partix pràctica de botànica del cavaller Cárlos Linneo, que comprehende les classes, órdens, gèneros, espècies i varietats de les plantes, en els seus caràcters genèrics i específics, sinònims mes selectes, noms trivials, llocs a on naixen i propietats (en és), en l'Imprenta Real.
- ↑ JOSÉ IGNACIO, CUBERO SALMERÓN (2013). Introducció a la millora genètica vegetal (en és), Mundi-Prensa Llibres. ISBN 9788484766551.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Frankel, R.; i E. Galun (1977). «Pollination mechanisms, reproduction, and plant breeding». Monographs on Theoretical and Applied Genetics (2). Berlín: Springer-Verlag, 281 p. (anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alogamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.