Hercogamia
En botànica, la hercogamia és un terme que designa a la separació espacial de les anteres i estigmes de la mateixa flor, lo que reduïx —o directament impedix— l'autopolinizaació i l'autogamia. En atres paraules, l'hercogamia és un mecanisme que promou el creuament entre distintes plantes i, per això, l'alogamia en les angiosperma.[1] L'adjectiu «hercógama» aludix a la flor, planta o espècie que presenta la condició de hercogamia. Segons la posició relativa de les anteres i els estigmes, es reconeixen distints tipos de hercogamia:[2]
Classificació
Hercogamia d'aproximació
És la condició en la que els estigmes estan per damunt de les anteres, i són els primers en contactar als animals polinisadors quan estos ingressen a la flor.
Hercogamia revertida
En este cas, les anteres estan per damunt dels estigmes; ocorre en flors en corola en forma de tubo, usualment polinisades per lepidòpters.
Hercogamia recíproca o heterostilia
L'heterostilia és una forma única de polimorfisme morfològic en les flors de certes espècies que, com a mecanisme, impedix l'autofecundaació de cada flor. En les espècies heterostílicas existixen dos o tres tipos de flors (cridades morfo). En una planta individual totes les flors presenten el mateix morfo. Estos morfo diferixen cualitativament entre sí en les llongituts dels pistils i dels filaments de les anteres. El fenotip per a cada morfo està genèticament determinat. Quan una espècie presenta dos morfo florals es denomina distílica. En un dels morfo, cridat Pin, els estams són curts i els pistils llarcs. En l'atre morfo, cridat Thrum, els estams són llarcs i els pistils curts. En les espècies que presenten heterostilia existix un mecanisme diferent de AI denominat autoincompatibilitat heteromórfica. Este mecanisme provablement no es trobe relacionat evolutivament en els sistemes d'incompatibilitat homomórfica.[3]
Les espècies del gènero Primula són possiblement l'eixemple millor conegut de flors heteromórficas i el mecanisme reproductiu que estes espècies posseïxen ha atret considerable atenció entre botànics, genetistas i evolucionistes, incloent a Charles Darwin ya per a l'any 1862.[4] Casi totes les espècies heterostílicas presenten AI. Els loci responsables de la AI en estes espècies estan estretamentlligats en aquells gens responsables del polimorfisme floral, per lo que abdós caràcters s'hereten en forma conjunta. La distilia està determinada per un sol gen en dos alels, la tristilia per dos gens en dos alels cada u.
Referències
- ↑ Pinada, S. 2009. Introducció al llibre Les distintes formes de les flors en plantes de la mateixa espècie de Charles Darwin. Biblioteca Darwiniana. Acadèmia Mexicana de Ciències. 283 p. ISBN 9788400087968.
- ↑ Peter K. Endress (1996). Diversity and evolutionary biology of tropical flowers Cambridge tropical biology series, Cambridge University Press, pp. 194–195. ISBN 0-521-56510-3, 9780521565103.
- ↑ Ganders, F. R. (1979). "The biology of heterostyly." New Zealand Journal of Botany 17: 607-635.
- ↑ Darwin, C. R. 1862. On the two forms, or dimorphic condition, in the species of Primula, and on their remarkable sexual relations. Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London (Botany) 6: 77-96.Reimpressió del treball original
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hercogamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.