Allan Hills A81005
Allan Hills A81005 o ALH A81005 (a voltes també cridat sense el "A" davant del número) va ser el primer meteorit llunar trobat en la Terra.[1] Va ser trobat en 1982 en els Tossals de Allan (Allan Hills) en l'extrem de les Montanyes Transantárticas, durant una expedició de la reunió del meteorit (ANSMET).[2]
Descobriment i nomenament
ALH A81005 va ser trobat el 17 de giner de 1982 per John Schutt i Ian Whillans.[3][4] És nomenat pels Tossals de Allan (Allan Hills), una cadena de montanya en l'Antàrtida a on molts meteorits són recolectats per les expedicions.[2] El gran número de meteorits recolectats en l'Antàrtida i la falta de térmens geogràfics que podrien utilisar-se per a noms han dut a l'adaptació de les "regles antàrtiques" per al nomenament de meteorits. Cada meteorit trobat en l'Antàrtida rep els noms de l'àrea de colecció (Allan Hills) i un número. El número consistix en l'any en que va escomençar l'expedició "81" i un número de tres dígits que es dona de forma consecutiva (005). El "A" davant del número representa els meteorits arreplegats per les expedicions ANSMET i pot ser considerat opcional.[5] La definició de l'any s'utilisa perque l'any canvia durant la temporada austral d'estiu (decembre a març) i açò evita mostres d'una expedició que té diferents anys. Esta és la raó ALH A81005 té l'any "81" en el seu nom a pesar d'haver segut trobat el 17 de giner de 1982.[5]
Descripció
El ALH A81005 medix 3 × 2,5 × 3 centímetros. Té una obscura corfa de fusió en l'exterior. L'interior es compon d'una massa de terra de negre a gris obscur (matriu) en cristals angulars més grisos i blancs (clastos). Esta apariència és típica de brechas, incloent les que s'originen en la Terra. El tamany dels cristals més grans varia des del sub-milímetro fins a 8 milímetros de diàmetro.[2]
L'anàlisis de la secció prima va revelar que els cristals són principalment plagioclasa, en una miqueta de piroxeno i olivino. També es va descobrir que el meteorit tenia similituts en gabro terrestre o basalt. L'anàlisis per micropilación va mostrar que la plagioclasa era molt rica en calcio. Els cristals són una solució sòlida de 97% d'anortita i 3% d'albita. Els piroxenos tenen una composició variable situada entre enstatita, ferrosilita i wollastonita. El olivino és una solució sòlida d'11 a 40% de fayalita i el restant és forsterita.[2] ALH A81005 es classifica com "brecha llunar anortosita" i pertany al grup "anortosita llunar" (abreviat Lun-A).[2]
Referències
- ↑ «The discovery and initial characterization of Allan Hills 81005: The first llunar meteorite».Geophysical Research Letters.10(9)
- 775.doi:10.1029/GL010i009p00775.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Allan Hills A81005». Meteoritical Society. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ Kevin Righter. «Llunar Meteorite Compendium ALH A81005». NASA. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ Kevin Righter. «The Llunar Meteorite Compendium». NASA. Consultat el 11 de giner de 2013.
- ↑ 5,0 5,1 «Antarctic Rules». Meteoritical Society. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 26 de febrer de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Allan Hills A81005» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.