Meteorit llunar

Meteorit llunar

Meteorit llunar Allan Hills 81005

Meteorit llunar o lunalito, un meteorit de la Lluna. En atres paraules, són roques trobades en la Terra en haver segut expulsades de la Lluna per l'impacte en la seua superfície d'un meteor asteroidal o possiblement un cometa.

Descobriment

En 1979 en el continent gelat, l'Antàrtida, es va descobrir el primer meteorit llunar, Yamato 791197, encara que no se sabria el seu orige fins a molts anys despuix. El meteorit Allan Hills 81005 trobat en 1982, serà el primer meteorit a on s'averigue la seua procedència llunar. Despuix més de 40 meteorits llunars s'han anat descobrint successivament, fins a un pes total de tots ells de 30 kg. Tots els meteorits llunars s'han trobat en deserts calentes o fredor ya que els protegixen de l'erosió, la gran majoria en l'Antàrtida, en el nort d'Àfrica o en Oman.

És possible conéixer d'a on han sorgit els meteorits en comparar el seu mineralogia, la composició química i isotòpica en les mostres dutes pel programa Apolo de la NASA.

Destine la Terra

La majoria dels meteorits llunars s'originen en la Lluna pels cràters d'impactes d'uns pocs quilómetros de diàmetro o menors. No s'ha identificat de manera positiva el cràter de procedència concret de cap meteorit llunar, encara que l'excepcional o estrany meteorit Sayh al Uhaymir 169, s'estima que prové del cràter d'impacte Lalande de 25 quilómetros de diàmetro al sur de la depressió del Mare Imbrium de la Lluna.

La velocitat per a que els restants d'una colisió escapen de l'atracció gravitatoria llunar deuen superar a lo manco una mija 2.38 km/s , només unes poques voltes més la velocitat del dispar d'una bela per un rifle (entorn a 0.7 i 1.0 km/s).

L'història detallada per l'exposició de rajos còsmics han mostrat que tots els meteorits es varen expulsar de la Lluna en els últims 20 millons d'anys, la majoria varen deixar el satèlit en els últims cent mil anys. Despuix, varen escomençar a órbitar al voltant de la Terra fins que la gravetat els fa finalment travessar l'atmòsfera en uns pocs centenars de mils d'anys (a voltes molt manco). Alguns meteorits expulsats per la Lluna no obstant, orbitan al voltant del Sol. Estos permaneixen durant molt temps en l'espai pero algunes voltes es creuen en l'òrbita terrestre i també terminen estrelant-se, inclús despuix de millons d'anys despuix del començ del seu viage.

L'immensa majoria dels meteorits que creuen l'atmòsfera terrestre són parts d'asteroides (aproximadament el 99.8%), de la Lluna o Mart són casos molt contats i excepcionals.