Alfarería en la província de Tarragona
l'alfarería en la província de Tarragona (Espanya), en precedents arqueològics datats en anterioritat a la romanización, cataloga l'activitat dels “terrisers” i “cantarers” de la baixa Catalunya, en lo que va ser l'antiga Marca Hispànica, i que va mantindre viva tradició fins a finals del sigle xx.[1][lower-alpha 1][2] Diverses institucions catalanes i nacionals conserven restants de material arqueològic de ceràmica trobada en la província i a partir del sigle xviii es documenta activitat alfarera en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792), aixina com en el sigle xix en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850) de Pascual Madoz.[3]
També ha quedat notícia de la fabricació de la cridada escurada de reflexos metàlics en Reus,[lower-alpha 2] des de la primera mitat del sigle xvi, i després depenent de l'influència de Manises.[4]
Focs alfareros
[editar | editar còdic]Ademés dels restants de primitius alfares establits en la capital de la província associats al capítul d'excavacions, les guies alfareras destaquen els centres de producció en Miravet, Benisanet, Vendrell, La Selva del Camp, Tivenys i La Galera com a antics alfares de major tradició.[5][6][7]
Miravet
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Va tindre un dels focs més importants de la província, en prop de xixanta alfares al començament del sigle xx, forns comunals circulares i abundant alfarería de baste, sense vidriar.[2] Queda tradició de l'important indústria de tinajas, fabricades pel método de el “marrell” o urdido (en peces grans com la “aljup” en quatre torres), i de botiges de dos tipos, la “gàrgola” i un atre el pitxell (que la seua torra solia adornar-se en un pajarito), ademés de les habitual producció d'orzas i lebrillos vidriados en el seu interior (“rivells” o “gibrells” de cinc tamanys: “mandonger, mint janse, senga, quatre un i platerot”),[8]; aixina com la “gerra” o cànter, en dos models de distinta difusió: l'alta cántara de base estreta –tradicional en terres catalanes–, i el cànter més esfèric de cul ample que es venia en focs d'Aragó com Alcanyís o Casp.[8][4]
La Galera i Tivenys
[editar | editar còdic]Són atres dos focs antics que encara conserven activitat. En La Galera se seguix modelant la típica “gerra” o cànters per a aigua, germana de les peces fetes en Traiguera, en Castelló, decorades en llínees paraleles en òxit de ferro.[1][4] També queda actiu un alfar en Tivenys, encara que més orientat a noves llínees de venda de peces decoratives; recuperant-se antigues peces d'encàrrec, com cuchareros, o el típic “setrill” (setrill), o les “pitanças” (plats fondos).[8]
Alfares desapareguts
[editar | editar còdic]Tant el historiadora Natacha Seseña com uns atres etnógrafos especialistes daten la década de 1980 com a capítul final en l'activitat alfarera en la localitat de Vendrell; com també ocorreguera en Benisanet, Ginestar o La Selva del Camp, entre uns atres.[4][5][6][7]
Continuïtat i desenroll
[editar | editar còdic]L'activitat comarcal en el treball ceràmic de caràcter alfarero tradicional té des de 2003 marc anual en el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanch.[9][10] Ya en el sigle xxi, es documenta continuïtat o nova activitat alfarera en Benisanet, La Galera, Miravet, Tarragona capital, Mora d'Ebre i Tortosa. Aixina mateix, en L'Ametlla de Mar pot visitar-se el museu de alfarería popular, en una exposició permanent de peces de tota la geografia espanyola.[4]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Seseña, 1997, p. 277.
- ↑ 2,0 2,1 Seseña, 1997, p. 269.
- ↑ «Catastre d'Ensenar (facsímil)» (en espanyol). parells.mcu.és. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2021. Consultat el 05.03.2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Alfarería i ceràmica de Tarragona» (en és). Consultat el 05 de març de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 Vossen, 1997, p. 225.
- ↑ 6,0 6,1 Useros, 2005, p. 115.
- ↑ 7,0 7,1 González-Hontoria, 2001.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Seseña, 1997, p. 278.
- ↑ Terrania.Pàgina oficial
- ↑ La Vanguardia, artícul Montblanc rebrà per novena vegada el Festival Terrània,[1](català)
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2001) Les Artesania d'Espanya II. Zona oriental: Catalunya, Balears, País Valencià i Múrcia, Barcelona: Edicions del Serbal. ISBN 9788476283792.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSempere Ferràndiz2006">Sempere Ferràndiz (2006). Història i art en la ceràmica d'Espanya i Portugal, Barcelona: Els Puntxes.
- Seseña. «Catalunya», Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 277-278. ISBN 84-206-4255-X.
- (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón, p. 115-116. ISBN 84-609-5626-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVossen1975">Vossen (1975). Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional, p. 226-229.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfarería en la provincia de Tarragona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>