Alfarería en la província de Guadalajara

l'alfarería en la província de Guadalajara (Espanya) es va desenrollar des de el XIII com a indústria artesanal de tipo familiar, de caràcter utilitari i funcional, tosca factura i escassa o nula tecnologia. A pesar de que en Sigüenza, Cogolludo, Cifuentes i Guadalajara varen existir barris alfareros, com a tal artesania desapareix per complet a finals dels anys 1960. Posteriorment, a partir de 1980, es varen crear nous alfares familiars en diversos racons de la província, ya en equipament i tècniques ceràmiques alvançades, tornos i forns elèctrics i, en alguns casos, vocació d'aplicació monumental.

Alfarería en la província de Guadalajara

Història

Les referències més antigues a l'ofici de l'alfarería en terres de l'actual província de Guadalajara es troben en el Fur de Brihuega (cap a 1240), en el Fur de Zorita dels Cans i en les Ordenances Concegiles i Gremials de Guadalajara, llaugerament posteriors, a on es fixen les normes de l'ofici.

Ya en el XVI, les Relacions topogràfiques de Felipe II, citen Sarsuela de Jadraque entre atres pobles en teixiries.

En el XVIII hi ha referències concretes en el Catastre d'Ensenar (1752) i en les Memòries polítiques i econòmiques d'Eugenio Larruga (1792).

En el XIX apareixeran noves localitats alfareras (provablement d'orige molt anterior) en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric (1846-1850) de Pascual Madoz, en el contemporàneu Atles d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (1848-1860) de Francisco Coello i en dos obres de Juan Catalina: El llibre de la província de Guadalajara (1881) i Relacions topogràfiques dels pobles de Guadalajara (1905).

Alfares extinguits

A partir dels treballs de camp realisats entre 1960 i 1978 per les especialistes en etnologia Natacha Seseña i Eulalia Castellote, pot reconstruir-se el mapa dels alfares extinguits en la província, que arreplegaria els centres d'Ablanque, Almonacid de Zorita, Anguita, Barbatona, Brihuega, Cañizar, Cifuentes, Ciruelos de la Pinada, Cobeta, Cogolludo, Fuentelencina, Guadalajara capital, Humanes, Hiendelaencina, Jadraque, Loranca de Tajuña, Lupiana, Màlaga del Fresno, Mazarete, Milmarcos, Molina d'Aragó, Peñalver, Sigüenza, Tamajón, Torija, Turmells, Usanos, Valdepeñas de la Serra, Sarsuela de Jadraque i Zorita dels Cans.

Alfares més importants

D'esta llarga llista varen destacar per la seua producció, per la seua primitivisme o, inclús algun, per la calitat i originalitat de les seues peces:

Cogolludo

El seu últim taller, el de la família Creuat, va desaparéixer cap a 1950, de la mateixa manera que poc abans ho fera el de la família Magro.

En Cogolludo els forns eren comunals i els alfares (que ací es dien cacharrerías) solien estar en la planta baixa de la pròpia vivenda. L'ofici de cacharrero es transmetia per via masculina, començant l'aprenent als nou anys. Les dònes també participaven en el procés ajudant en tasques suplementàries. Les peces més habituals eren l'alcancía, l'arcaduz (cada u dels gots o cangilones en que puja l'aigua que es trau de les nòries), el llibrell, els bebederos (de dos tipos, per a colomes i per a gallines), la botija (més la botija i el botijón), botelles, cànters, cazuelas, escurrideres, escupideres, pericos i orinales, gerros, tests, gorcs i olles, orzas per a conservar la matança, parrones per a mel, requesoneras, saleros, tarros, tasses, tazones i taps i, inclús, chicotets joguets que el alfarero confeccionava en els seus dits garranchets.

Lupiana

En Lupiana va haver un alfar de raïl toledana, instalat cap a 1860 per la família Salaíces (oriunts de Villarrubia de Santiago). El alfar, obrador, almagasén i forn s'havien instalat en uns antics cellers, a l'eixida del poble. La producció era similar a l'enumerada en Cogolludo, com aixina també el sistema de venda: be pel propi alfarero recorrent en dos rucs la zona, be en les fires de Guadalajara i Tendilla, ben venuda al per major a atres cacharreros d'eixes mateixes poblacions.

Màlaga del Fresno

L'alfarería en Màlaga, representada en les seues últimes generacions per la família Barris, desapareix en la guerra civil espanyola. Si be, un dels seus descendents va continuar eixercint-l'en el veí poble d'Usanos fins a 1960. El obrador de Màlaga -en un dels majors forns de la província, junt al de Cogolludo-, va ser l'únic alfar de la zona que va utilisar el sistema de coladeros. Totes estes circumstàncies varen fer que els productes de Màlaga del Fresno, segons informen els especialistes, anaren molt estimats en el mercat de Guadalajara per la calitat i llaugerea de les seues peces. Natacha Seseña destaca les encelles (per a fabricar el brullo) i les tenajas (vaixell de grans dimensions, per a almagasenar líquits i conservar el pa -de tinacula, derivat de cup-) de fins a metro i mig.

Sigüenza

Erro al crear miniatura:

Placa del galliponter de Sigüenza en l'antic carrer de Alfarerías que encara conserva el seu nom.

Eugenio Larruga cita en les seues Memòries l'única fàbrica d'escurada de la província, que va existir fins a finals de el XIX, i que en el nom de "L'Encert" es trobava en el camí a Pelegrina. D'ella eixia una tosca escurada blanca en alguna cenefa, blava o taronja preferentment. El restant dels abundants centres alfareros seguntinos varen ser simples i humils obradores cacharreros. En el XX funcionaven quatre establiments que varen desaparéixer en els anys 1950. Encara poden vore's els forns en ruïna en el carrer de les Alfarerías. De la mateixa manera que en els atres centres descrits, l'ofici era de transmissió masculina, ensenyant-ho al marit de la filla, cas de no tindre fills varons.

Erro al crear miniatura:

Botija en decoració incisa (motius geomètrics i ones d'aigua). Alfarería popular de Sarsuela de Jadraque.

Sarsuela de Jadraque

Es considera el centre alfarero més arcaic de la província per ser en el que s'han mantingut les tècniques i instruments més primitius. Conegut també com a Sarsuela dels Gorcs, això dona idea de la seua dedicació: la majoria dels hòmens del poble eixercien l'ofici, en casi totes les cuines de les vivendes hi havia un obrador, en el portal de la casa solia haver una pila chicoteta encastrar en el mur (a on es "calava" la terra) i una taula de llosa de pissarra que servia de "sobadera" per a amasar el fanc. Per a tornear s'utilisava una roda d'escassa altura, la més arcaica de les conegudes en Guadalajara. Este tipo de torne baix apareix en zones marginals de tota la península ibèrica i moltes voltes associada a un tipo ancestral d'alfarería feta per dònes, si ben sol la roda asturiana de Far és idèntica a la de Sarsuela, és dir de major diàmetro i curt eix fix.

Alfarería rescatada

Estudis estadístics de 2008 censaven en la província de Guadalajara doscents artesans en carnet (106 hòmens i 94 dònes), d'ells, eren ceramistas aproximadament el 18%. Aixina mateix, es localisaven tallers de ceràmica en Azuqueca de Henares, Cabanillas del Camp (José Prim), El Casar, Chiloeches, Guadalajara, Hita (Felisa Rojo), Luzón, Pozancos (Alfar del Mont), Tendilla (taller "Aliaga") i Tierzo.

Una atra via de recuperació és la desenrollada per les institucions públiques (JCCM i ajuntaments) i les associacions culturals. En este capítul destaca l'activitat desenrollada en Sarsuela de Jadraque i la posada en marcha del seu Taller Museu de la Ceràmica.

En els camps de l'investigació i la conservació també cal destacar els estudis del Equip Adobe, i l'institució Amics del Museu de Guadalajara.

Bibliografia

• Castellote, Eulalia. L'alfarería popular en la Província de Guadalajara. Museu Provincial de Guadalajara, 1980. ISBN 94-600-1508-4.
• Castell Ojugas, Juan. Revisió i nous alfares de Guadalajara, en "Quaderns d'Etnologia de Guadalajara", 2009. ISSN 0213-7399
• Seseña, Natacha. Cacharrería popular. Aliança Editorial. Madrit, 1997. ISBN 84-206-4255-X
• Seseña, Natacha. La ceràmica popular en Castella la Nova. Editora Nacional. Madrit, 1975.
• Perucha Atienza, Mª Àngels, i Rodríguez Pasqua, Miguel Ángel. L'alfarería de Sarsuela de Jadraque : una guia per a conéixer-la i apreciar-la / Associació Cultural de Sarsuela de Jadraque. Aache. Guadalajara, 2005. ISBN 84-96236-32-3.