Alemà del Ruhr

El 'Sprache und Literatur an der Ruhr' (en alemán: Ruhrdeutsch o Sprache und Literatur an der Ruhr; propi: Sprache und Literatur an der Ruhr) és el nom pel que es coneix el conjunt de varietats dialectals regionals del idioma alemà parlades en la regió del Ruhr.^[1]^[2] L'alemà del Ruhr té els seus orígens en l'altogermánico de l'época preindustrial, encara que s'ha desenrollat en més detall a partir de el xix tant entorn al Rin com en el suroest de Westfalia. Està considerat per la majoria de llingüistes una llengua transicional.^[3]

Descripció

Desenrollat a partir dels dialectes altogermánicos de la regió, l'alemà del Ruhr presenta ademés influències de substrat dels antics dialectes bajofranconios en el Baix Rin (que més vesprada donarien orige, entre uns atres, al neerlandés), com també dels dialectes del baix alemà de Westfalia. Estes influències afecten tant l'estructura de l'oració i el vocabulari com el sò.

Ademés, va haver influències reconeixibles, encara que menors, del yídis, del rotwelsch i de les parles eslavas dutes per immigrants laborals d'Alta Silesia, Masuria, Polònia i Eslovènia. També es noten influències puntuals d'atres dialectes de la regió, com el fráncico ripuario i el limburgués.^[1]

Varietats i influències

És difícil distinguir l'alemà del Ruhr d'atres varietats llingüístiques dels territoris contigus, considerades moltes voltes continus dialectals de la mateixa parla.

Abans de la revolució industrial en Alemània, en lo que actualment és la regió del Ruhr, els dialectes bajofráncicos es parlaven en una àmplia àrea a lo llarc del Rin, i en Westfalia a l'est. Hui en dia, en les zones rurals del Baix Rin –és dir, fòra de l'aglomeració metropolitana de la regió del Ruhr– es parla un dialecte bajorrenano que diferix solament vagament de l'alemà del Ruhr en pronunciació, entonament i algunes atres característiques. En ciutats com Duisburgo, a on el parla urbana coloquial també està influenciada pel dialecte del Baix Rin, l'alemà del Ruhr sona diferent al de Dortmund, a on destaquen les influències westfalianas.

Al mateix temps, les fronteres dialectals dins de la pròpia regió metropolitana han propiciat en alguns casos un desenroll individual del parla entre distints districtes de la mateixa ciutat, com ha segut el cas d'Oberhausen i Essen. En esta última, dites diferències es deuen a que el nort-oriental districte de Essen-Katernberg s'ha caracterisat històricament per les ones migratòries des del est d'Alemània (incloses regions hui pertanyents a atres països), sent per tant la majoria dels habitants parlants de l'alemà del Ruhr, mentres que la suroccidental zona de Essen-Kettwig, al sur de la llínea de Uerdingen –una de les principals isoglosses de l'idioma alemà–, ha segut destí d'immigrants (sobretot tejedores) de l'àrea d'Aquisgrà, la majoria parlants del dialecte renano.

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ehlich, Konrad; Elmer, Wilhelm; Noltenius, {{{nom3}}}; Schlickau, {{{nom4}}} (1995). Sprache und Literatur an der Ruhr, 1. Aufl edició, Klartext. OCLC 33439035. ISBN 3-88474-252-3.
↑ Sprick, Claus (2009). Hömma! Sprache im Ruhrgebiet, 12., überarb. und erw. Aufl edició. OCLC 600443659. ISBN 978-3-8375-0151-3.
↑ Dufter, Andreas; Fleischer, Jürg; Seiler, {{{nom3}}} (2009). Describing and modeling variation in grammar, M. de Gruyter. OCLC 456187670. ISBN 978-3-11-021609-7.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Alemán del Ruhr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Ehlich, Konrad; Elmer, Wilhelm; Noltenius, {{{nom3}}}; Schlickau, {{{nom4}}} (1995). Sprache und Literatur an der Ruhr, 1. Aufl edició, Klartext. OCLC 33439035. ISBN 3-88474-252-3.

[2] Sprick, Claus (2009). Hömma! Sprache im Ruhrgebiet, 12., überarb. und erw. Aufl edició. OCLC 600443659. ISBN 978-3-8375-0151-3.

[3] Dufter, Andreas; Fleischer, Jürg; Seiler, {{{nom3}}} (2009). Describing and modeling variation in grammar, M. de Gruyter. OCLC 456187670. ISBN 978-3-11-021609-7.

[1]

[2]

[3]