Palmito renano
1. bajofranconio
2. limburgués
3. fráncico ripuario
4. fráncico moselano (nort)
5. fráncico moselano (sur)
6. fráncico renano
El [1] (en alemán: Rheinischer Fächer; Plantilla:Lang-nl) és una àmplia àrea de transició llingüística dels dialectes del alemà central occidental () que formen varis continus dialectals. Sent varietats del altogermánico (més concretament el centrooccidental), dividides segons el seu mutació consonàntica, s'inclouen en dita àrea a lo manco huit isoglosses – totes rebent noms de llocs a lo llarc del riu Rin.[2]
Dialectes i distribució
[editar | editar còdic]El palmito renano comprén els dialectes bajofranconios (o bajofráncicos) del Baix Rin, els fráncicos ripuarios, els fráncicos moselanos i fins als fráncicos renanos (encara que no els demés del fráncico lorenés).
S'estén de nort a sur, des d'Uerdingen, Düsseldorf-Benrath, Colónia, Bonn, Bad Honnef, Linz am Rhein, Bad Hönningen, Coblenza i Sankt Goar fins a Espira, cobrint el total dels territoris del Baix Rin, les terres baixes de Colónia, l'Eifel i les cordilleres de Westerwald i Hunsrück.
Els dialectes ripuarios i els que es parlen al sur del palmito renano es consideren en gran partix variants del altogermánico central (o alemà central). Al mateix temps, quant més al nort s'ubica un dialecte en el palmito, més similituts compartix en el baix alemà o el baix fráncico. La llínea de flexió plural, l'isoglossa més septentrional del palmito renano, és la frontera llingüística en Westfalia.
Les isoglosses del palmito renano s'estenen a grans traces d'oest a est,[3] fusionant-se gradualment en l'alemà centroriental (Ostmitteldeutsch), més concretament el turingio, que, al no contar en llengües fráncicas, oferix un sistema més senzill de classificació llingüística que el palmito renano.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vallejo (2016). Glossari Bàsic de Llingüística Indoeuropea, Universitat del País Vasc. ISBN 9788490824856.
- ↑ Hernández Campoy, Juan Manuel (1999). Geolingüística : models d'interpretació geogràfica per a llingüistes, 1a. ed edició, Universitat de Múrcia. OCLC 433864034. ISBN 84-8371-090-0.
- ↑ «L'estatus oficial del baix alemà com a “llengua regional”».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abanico renano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.