Alcazaba de Loja

Alcazaba de Loja

Una atra vista de l'Alcazaba

L'alcazaba de Loja és una fortificació ubicada en la localitat de Loja, província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, en la part més alta de la població i que estava conectada en les torres vigías fronterices del Regne nazarí de Granada. Tant el aljup com les muralles varen ser declarades Monuments Històric-Artístics en juny de 1931.

l'alcazaba va ser construïda sobre una elevació rocosa i visible, pràcticament, des de tots els punts de la ciutat. Flama poderosament l'atenció este recint amurallado de Loja en l'interior del com es troba el Caserón dels Alcaides Cristians.

Història

Els restants arqueològics trobats demostren que va haver activitat en este lloc tant en época ibèrica com romana, encara que és molt possible que també existixquen restants fenicios i cartaginenses. L'estructura de l'alcazaba va ser construïda al voltant del IX, en plena época musulmana.

Al recint s'accedia des de la medina a través d'una gran porta ubicada en l'interior de la torre del Homenage, de planta cuadricular i en una altura conservada de 9,70 metros.

La ciutat de Medina Lawsa s'organisava entorn a l'Alcazaba, sent l'eix central de la ciutat, a on residia el poder polític i militar. Fernando III el Sant, Pedro I i els Reis Catòlics varen conquistar, consecutivament, esta fortalea als àraps en vàries ocasions. En el cas dels Reis Catòlics, la conquista va ser definitiva en 1486 despuix d'un sege de varis dies, i Boabdil els va entregar la ciutat, sent este acontenyiment un gran impuls per a la pren final de Granada.

Descripció

L'Alcazaba presenta una forma triangular, conservant-se cinc torres de planta rectangular i trams de muralla intermijos, construït en mamposteria i de gran altura, recolzat sobre la roca del cerro.

Torre del Homenage

La Torre del Homenage, del Castell o del Rellonge (IX), que era l'entrada principal a la residència dels Alcaides àraps i que va tindre que ser alçada en vàries ocasions per les freqüents invasions. Conserva en la seua entrada principal, orientada a l'est, zaguán en buharda sobre l'arc d'entrada -trampa des d'a on es bolcava oli hervir als enemics- i una inscripció religiosa en caràcters cúficos en la que pot llegir-se "Deu és únic, no va engendrar ni va ser engendrat, no té companyer". Sobre dita inscripció poden trobar-se una clau i una mà, símbols nazarís.

Porta d'accés a l'Alcazaba.

Pati d'Armes

El Pati d'Armes, des d'a on es veu el camí de ronda, en una chicoteta porta en la muralla, ademés de l'aljup nazarí, que és l'obra millor conservada de l'Alcazaba. En una capacitat de 286 metros cúbics de volum, este aljup contava en un sistema de claraboyas pel que es filtrava l'aigua de pluja i s'abastia a la població.

Caserón dels Alcaides

El Caserón dels Alcaides va ser manat construir per Pedro de Tàpia en 1616 com a sèu del poder polític i administratiu, també és conegut com Casa Cristina. Es tracta d'un gran edifici de dos plantes, aparelle mixt i estructura senzilla. Està adossat per la seua banda este al Torreón de l'Alcazaba, o Torre del Rellonge, del IX, provablement únic restant de lo que va deure ser l'edifici residencial de la medina Lawsa. Té forma trapezoidal, en unes dimensions de 23,80 x 7,30 metros i està construït en murs de mampostería, amprant la rajola en els buits de portes i finestres. Partix integrant del sistema defensiu fronteriç, ha segut utilisat a lo llarc de l'història com a residència, almagasén, presó i quarter.

El Caserón alberga des de febrer de 2004 el Museu Històric Municipal de l'Alcazaba de Loja, compost per fondos de l'Ajuntament, el qual conté gran cantitat d'obres de valor i de restants arqueològics des de l'Edat del Ferro i del Bronze, fins a elements més recents.

Torre Ochavada

La torre Ochavada és cridada aixina per la seua forma octogonal. En 1576 es va instalar un rellonge per a que puguen escoltar-ho els habitants de tota la ciutat. En 1601 es va utilisar de polvorí, reclamada pel alcaide Pedro de Tàpia, i en 1612 es coloca de nou el rellonge. Ha segut habitable des de sigles arrere i inclús l'ajuntament l'arrendava a particulars per a recaptar per a les arques municipals.

Porta del Jaufín

La Porta del Jaufín ha segut utilisada com a pati d'accés a una vivenda particular, es tracta d'una porta en dos arcs de mig punt perpendiculars de l'época almorávide (XI-(XII). En temps de la Reconquista era l'únic accés que hi havia del barri del Jaufín al arraval. L'últim us que va rebre va ser albergar en la seua planta principal el camarín de l'ermita de la Caritat.