Alcazaba de Antequera
L'alcazaba de Antequera és una alcazaba situada en la localitat malaguenya d'Antequera, Espanya. Va ser declarada be d'interés cultural en 1985 en la figura de monument.
Història
Els seus orígens poden datar d'época romana, encara que es menciona per primera volta en els escrits del XI de Semuel ibn Nagrella, poeta judeu de Badis, tercer rei de la taifa de Granada.[1] Coincidixen esta data en la dominació almohade quan es varen construir dos anells de muralles que seguixen actualment en peu. Estes muralles varen evitar la conquista per part del monarca de la Corona castellana Pedro I en 1361, sent denominada com "ciutat forta". Despuix d'este fet, es varen reforçar les defenses i es va construir una barbacana, es reedificaron portes i es va construir una coracha.[2]
La ciutat i la seua alcazaba finalment cauen en mans cristianes durant la Pren de Antequera que va durar cinc mesos en 1410, en el que va ser considerat posteriorment com "el major triumfo del cristià entre la batalla del Salat i la conquista de Granada". El regente Fernando de Trastámara, qui governava Castella en eixe moment, va pronunciar la célebre frase "Ixca el Sol per Antequera i siga lo que Deu vullga"; des del seu èxit va ser conegut com Fernando de Antequera.[2]
En 1429 es varen celebrar les Corts d'Aragó en la fortalea en Alfonso V com a monarca.[1]
Torres
La seua torre del homenage té planta angular i està considerada com la de major esgambi de les musulmanes andaluses, a excepció de la Calahorra de Gibraltar. La torre antequerana es corona en un templete-campanar construït en 1582 per a colocar la campana i el rellonge de la ciutat. Des del moment de la seua construcció és conegut com el Rellonge de Papabellotas, per haver tingut que vendre la ciutat un alcornocal de propis per a sufragar les despeses ocasionades.
La torre Blanca, unida a l'anterior per un llenç de muralles reforçat per dos contraforts, sorprén per la perfecta eixecució de la seua fàbrica de sillería. Té dos plantes sobre l'altura del adarve i les seues diferents estàncies es cobrixen en distints tipos de volta de rajola. L'interior s'allumena en esclafidors i finestres en arc de ferradura. Es troba dins de lo que cridem anell de medina construït en el XIV per a donar covil als musulmans expulsats per la conquista castellana. Del restant de la prop amurallada encara es conserven el postigo i la torre albarrana de l'Estrela, junt als llenços de muralles recuperats de la plaça del Carmen, i l'anomenada porta de l'Aigua, que en realitat és un portell junt a una atra torre albarrana.
La torre Torçuda, desembarazada en els nostres dies de les edificacions que l'ocultaven, era també una torre albarrana cilíndrica a la que li falta l'arc de comunicació en la muralla.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «L'Alcazaba» (en es-es). La teua Història. Archivat des de l'original, el 5 de juliol de 2020. Consultat el 5 de juliol de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Alcazaba de Antequera». www.rutasconhistoria.es. Consultat el 5 de juliol de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alcazaba de Antequera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.