Ajuntament d'Elda

El Ajuntament d'Elda (en valencià: Ajuntament d'Elda) és l'orgue encarregat del govern i administració del municipi d'Elda, situat en la província d'Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya. Està presidit per l'alcalde. En 2023 ocupa dit càrrec Rubén Alfaro Bernabé, del PSPV-PSOE.

Esta administració té la seua sèu en la plaça de la Constitució, 1.

Despuix de la recuperació de la democràcia constitucional en 1978, han existit les següents llegislatures en l'ajuntament eldense:

Llista d'alcaldes

Llegislatura	Nom
Règim	Constitució 1876
1876-79 2.ª 90-92 3.ª99-01	Manuel Tordera i Juan
1880	Pedro Juan Guarinos
1881-1884	Miguel Amat Tordera
1885-87 2.ª 1896-97	José Amat i Sempere
1894-95 2.ª 98 3.ª02 4.ª10	Manuel Beltrán Aravid
1904-09 2.ª 12-14	José Joaquín González Amat
1910-12 2.ª16-17-18	José Joaquín González Payá
1914	Emèrit Maestre Pérez
1914 2.ª18-19 3.ª23 4.ª27-30	Francisco Alonso Ric
1914-16 2.ª1921-23	José Català Gras
1916 2.ª 1918	Manuel Beltrán Olcina
1917 2.ª19-21 3.ª1930-31	Joaquín Coronel Ric
1923-1924	Enrique Vora Gras
1924-1927	Francisco López Pérez
1927	Pablo Maestre Sirvent
Règim	II República
1931	Emèrit Maestre Maestre
1931 2.ª 1936	Vicente Gil Navarro
1931-1933	Aquilino Bañón Sáez
1933 2.ª 1936	Joaquín Vora Pérez
1934-1935	Enrique Puigcerver Foglietti
1935-1936	Juan Lorenzo Carpena
Règim	Guerra Civil
1936-1938	Manuel Bellot Orgilés
1938-1939	Manuel Vora Ric
1939	Manuel Alberola Castelló
Règim	Franquisme
1939	Francisco Vora Sants
1939-1940	Mariano Segura Martínez
1940-1942	José Mª Batllés Juan
1943-1956	José Martínez González
1956-1958	Joaquín Campos Fernández
1958-1959	Pedro Gras Vora
1959-1976	Antonio Porta Vora
Règim	Transició
1976-1979	Francisco Sogorb Gómez

I Mandat

El 3 d'abril de 1979, se celebren les primeres eleccions municipals despuix de la recuperació de la democràcia constitucional. En la votació es presenten 6 llistes, en les quals varen figurar coneguts personages de la societat eldense. Entre ells, els comunistes Agustín Coloma i Fernando Belmonte, els centristes Hipólito Pérez i Esther Padial, o José Cremades i Ángel Castroviejo, que es presenten per Coalició Democràtica. Finalment en el ple és investit alcalde el socialiste Roberto García Blanes, sumant 15 vots en el respal del grup comuniste, front als 10 que va obtindre Hipólito Pérez.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	8273	38,66 %	10
UCD	6054	28,29 %	8
PCE	4411	20,61 %	5
CD	1812	8,47 %	2
MCPVOEC	718	3,36 %	0
ORT	132	0,62 %	0

II Mandat

En les eleccions del 8 de maig de 1983, despuix de la desaparició de la UCD, es presenten solament 4 llistes. L'alcalde socialiste Roberto García, revalida la seua victòria conseguint una marejant majoria absoluta, en 17 regidors i casi el 64 % de vots, seguint la mateixa tendència collida pel PSOE a nivell nacional. Aliança Popular lidera una coalició formada per partits conservadors i lliberals, la llista dels quals en Elda va encapçalar José Peñataro. Pel PCE repetix Agustín Coloma, i entra també en el consistori el sindicaliste de l'USE Juan Pascual Azorín, que es presenta en la Candidatura Independent d'Elda.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	17 218	63,92 %	17
AP-PDP-UL-UV	6527	24,23 %	6
PCE	1808	6,71 %	1
CIE	1385	5,14 %	1

III Mandat

En les eleccions del 10 de juny de 1987 es presenten 6 llistes, en les que cal destacar un reordenamiento en els partits. L'alcalde García Blanes revalida la seua victòria en un tercer mandat, encara que sofrix una gran garrotada electoral, perdent 5 regidors i casi un 20 % de vots. Va ser investit alcalde en el respal dels comunistes Andrés Navarrés Vora i Fernando Belmonte, que es presenten per la recent estrenada coalició Esquerra Unida. Aliança Popular es manté en 6 i irromp el CDS en 5 edils, entre els que destaca la tornada d'Esther Padial. El nou partit de Carrillo, el PTE, com la Plataforma Humanista, no obtenen representació.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	12 072	45,17 %	12
AP	6271	23,47 %	6
CDS	5527	20,68 %	5
IU	2038	7,63 %	2
PTE-UC	400	1,5 %	0
PH	143	0,54 %	0

IV Mandat

En les eleccions del 26 de maig de 1991 concorren de nou 6 llistes. Roberto García Blanes, que seguix perdent vots, és reelegit alcalde per a un quarto i últim mandat. El recentment fundat Partit Popular i el CDS continuen abdós en la senda alcista, aumentant el seu número de vots respecte l'anterior llegislatura. Com a líders destacables, els populars contaven en les seues files en Ignacio Bleda i José Peñataro, i els centristes en Esther Padial i el exalcalde Francisco Sogorb. Unió Valenciana i UPV no conseguixen representació. L'investidura de García Blanes va ser polèmica, puix CDS i PP varen votar a Sogorb que va anar el candidat més votat en 12 respals. No obstant, l'abstenció dels izquierdista Andrés Navarro i Florentino Ibáñez, varen deixar a Sogorb sense majoria, i per tant va ser investit alcalde el de la llista més votada en les urnes, la del PSOE, en els únics 11 vots del seu partit.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	11 319	41,66 %	11
PP	6884	25,34 %	6
CDS	6199	22,82 %	6
IU	2140	7,88 %	2
UV	241	0,89 %	0
UPV	95	0,35 %	0

V Mandat

En les eleccions del 28 de maig de 1995 es presenten 5 llistes. El Partit Popular dona un gran bolque electoral i conseguix per primera volta la victòria front al PSOE, roçant la majoria absoluta. És investit alcalde el seu líder, Camilo Valor, per llavors conegut president d'ACEC, i ocupant el lloc de primer tinent el mege José Luis Martínez Lázaro. El CDS queda per primera volta fòra de la corporació, i el Partit Elda Independent obté solament 199 vots. Despuix de 9 mesos de govern en minoria, PSOE i Esquerra Unida pacten realisar una moció de censura contra l'alcalde per a fer-se en el poder. Aixina que, en 1996 és investit un nou alcalde, el socialiste Juan Pascual Azorín, sent primer tinent el líder d'IU, Dumenge Orgilés. Durant la llegislatura, dos edils de la coalició comunista abandonen el partit passant al grup mixt, per a despuix fundar Rebuig Ortuño el grup Nova Esquerra.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PP	14 343	47,1 %	12
PSOE	9976	32,76 %	9
IU-V	4498	14,77 %	4
CDS	1015	3,33 %	0
PEI	199	0,65 %	0

VI Mandat

En les eleccions del 13 de juny de 1999 concorren 5 llistes. Guanya el PSOE de Juan Pascual Azorín, que conseguix governar en solitari en una ajustada majoria absoluta. El PP, que presenta com a líder i independent a José María Amat Amer, fundador i director del Museu del Calcer, pert vots i regidors. Forta caiguda presenta també IU, que pert casi un 10 % de vots passant de 4 edils a 1, revalidant la seua acta Dumenge Orgilés. cal destacar enguany l'irrupció de la Unió per al Progrés d'Elda, un partit fundat i encapçalat per l'industrial Juan Navarro Busquier, amo de la firma Kurhapies, que rivaliza en el mateix espai electoral del PP. Ix elegit regidor, pero renúncia al seu càrrec davant els baixos resultats obtinguts, que passa a mans del n.º 3 Fernando Jiménez Hortes, despuix de la renúncia també de la n.º 2. Este edil va ser molt popular durant la llegislatura, en protagonisar un espai televisiu semanal en l'extint Canal 43, a on denunciava les carències i irregularitats que al seu juí patia la ciutat. Unió Valenciana no va obtindre representants.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	12 991	47,07 %	13
PP	10 309	37,35 %	10
UPE	1867	6,76 %	1
IU	1571	5,69 %	1
UV	282	1,02 %	0

VII Mandat

En les eleccions del 25 de maig de 2003 es presenten 5 llistes. Ha segut la llegislatura més disputada i polèmica fins a la data. En la sessió d'investidura del dia 13 de juny no hi havia un clar vencedor. Concorren els 2 candidats, Juan Pascual Azorín, que havia perdut la majoria absoluta i Camilo Valor, que queda a tan sol 400 vots de l'alcalde. El PP va aplegar a un acort en la UPE, afiançada com a tercera força local en casi un 10 % de vots, ademés les discrepàncies entre PSOE i IU (que enguany es presenta com ENTESA), i que declaren la seua abstenció en la votació, fan presagiar que l'alcalde elegit seria Camilo Valor. No obstant en la votació, el n.º 1 de la UPE, Emiliano Bellot, va donar el seu vot a Azorín, que va quedar proclamat alcalde en minoria. Botar-se el pacte previ, va dur a Bellot a ser expulsat del partit. En decembre de 2004 varen aplegar a un pacte de govern en el que Dumenge Orgilés és nomenat regidor d'urbanisme i Bellot de sanitat. Eixe pacte es trencarà mesos més vesprada en acusacions de tot tipo entre Azorín i Orgilés, aplegant a rumorearse una moció de censura per part de PP, UPE i IU, que finalment, en el decés de Jiménez Hortes, mai aplega a portar-se a terme.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	11 536	40,24 %	11
PP	11 103	38,73 %	10
UPE	2818	9,83 %	2
ENTESA	2157	7,52 %	2
LV-I	556	1,94 %	0

VIII Mandat

En les eleccions del 27 de maig de 2007 concorren 7 llistes electorals. El PP conseguix la majoria absoluta, i posa fi a 28 anys consecutius de govern socialiste (exceptuant els 9 mesos de Valor en 1995), sent investida Adela Pedrosa com la primera alcaldesa en l'història d'Elda. Semanes abans, el partit Ciutadans per a Elda, es fusiona en la llista popular, ocupant dos dels seus regidors, Francisco Muñoz i Alberto García, llocs clau en l'equip de govern. Per la seua banda el exalcalde Azorín deixa el seu escan de regidor despuix de la derrota. La coalició Esquerra Unida-Els Verts, liderada per María Luisa Martínez, conseguix 2 escans. La UCL es presenta en l'ex-popular Cristina Gomis, que també entra en el consistori. Francisco Alzallu, successor d'Hortes en la UPE no conseguix escan, quedant el partit des de llavors desaparegut de facto. El partit veïnal Plataforma De Futur Eldense, liderat per Ángel Flores, i el PSD, pel que es presenta Roberto García López (fill del exalcalde García Blanes), no conseguixen representació. Ya començada la llegislatura, el PP aplega a un acort en Cristina Gomis, quedant el govern aumentat a 14 regidors.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PP	12 674	45,3 %	13
PSOE	9276	33,16 %	9
IU-V	2245	8,02 %	2
UCL	1647	5,89 %	1
UPE	879	3,14 %	0
PDFE	319	1,14 %	0
PSD	181	0,65 %	0

IX Mandat

Les eleccions del 22 de maig de 2011 conten en 6 llistes en Elda. L'alcaldesa Adela Pedrosa és reelegida per a un segon mandat, ampliant la seua majoria absoluta a 14 regidors. Per la seua banda Rubén Alfaro conseguix la representació més baixa en l'història del PSOE, en 8 regidors. Esquerra Unida en María Luisa Martínez al front, torna a obtindre 2 escans. Entra en el ple municipal per primera volta UPyD, obtenint plaça l'edil César González. Els candidats de Coalició Compromís, Antonio Poveda i de CDL el exsocialista José Quilez, queden sense representació. En juny de 2014 UPyD pert el seu escan, en abandonar la formació el seu representant, qui renuncia a la seua acta en febrer de 2015.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PP	13 702	49,05 %	14
PSOE	8321	29,79 %	8
IU	2182	7,81 %	2
UPyD	1614	5,78 %	1
Compromís	855	3,06 %	0
CDL	480	1,72 %	0

X Mandat

Les eleccions del 24 de maig de 2015 conten en 9 llistes en Elda, si be va existir un intent de crear la primera agrupació d'electors d'Elda per "Eldenses Plataforma Ciutadana" (només varen poder fer-se en 1203 de les 1500 requerides), per lo que podrien haver concorregut en un número de 10. La fins a llavors alcaldesa, Adela Pedrosa, és relegada al segon posat en 7 regidors, de les que dos (Reme Soldre i María Dolors de l'Ama), abandonen la formació per a integrar-se en el grup dels no adscrits; mentres que José Francisco Mateos renuncia a l'acta de regidor en finalisar la llegislatura. Rubén Alfaro conseguix guanyar les eleccions en 9 regidors, per lo que no conseguix la majoria absoluta necessària per a governar en solitari. Ciutadans i Sí es pot, en Paco Sánchez i Víctor Alarcón respectivament, irrompen en 3 i 2 regidors cada formació. Encara que en Sí es pot, el seu regidor Francisco García també s'integra en els no adscrits. Per la seua banda, Compromís, en Manuel Ibáñez, conseguix entrar en 2 regidors, pero este dimitix i entrega l'acta a l'inici de la llegislatura. Aixina, Esquerra Unida, en Javier Rivera al front, torna a obtindre 2 escans. Sobre les anteriors eleccions, UPyD, formació encapçalada per Silvia Poveda, ix del ple municipal. De la mateixa manera, els candidats de CCD (César González) i de Vox (Mª Dolors González), queden sense representació. Finalment, es forma un govern en minoria gràcies al pacte alcançat entre PSPV-PSOE i Compromís, sent Rubén Alfaro investit com a alcalde.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	8911	31,75 %	9
PP	6725	23,96 %	7
Cs	2808	10 %	3
Sí es pot Elda	2804	9,99 %	2
Compromís	2301	8,02 %	2
EUPV:AC	2122	7,56 %	2
UPyD	1136	4,05 %	0
CCD	636	2,27 %	0
Vox	227	0,81 %	0

XI Mandat

Les eleccions del 26 de maig de 2019 conten en 11 llistes en Elda. L'alcalde Rubén Alfaro és reelegit per a un segon mandat, esta volta en una majoria absoluta de 13 regidors. Per la seua banda, Fran Muñoz conseguix la representació més baixa en l'història del PP, en 5 regidors. Esquerra Unida en Javier Rivera al front, pert un escan, quedant-se en un, mentres que Ciutadans, liderat per Paco Sánchez, conseguix dos més, per lo que obté cinc regidors. Entra en el ple municipal per primera volta Vox, obtenint plaça l'edil José Francisco Mateos. Els candidats de Compromís (Pilar Calpena), Podem (Cecilio Esteve), Som Elda (Reme Soldre), En tu Som Democràcia (María Dolors de l'Ama), Moviment Eldense (César González) i Elda Impulsa (Francisco García) queden sense representació. Finalment, es forma un govern socialiste en Rubén Alfaro investit novament com a alcalde.

Partit	N.º de vots	% de vots	N.º de regidors
PSOE	10 157	40,23 %	13
PP	4584	18,16 %	5
Cs	4101	16,24 %	5
Vox	1407	5,57 %	1
EUPV:ES	1285	5,09 %	1
Compromís	1144	4,53 %	0
Podem	1002	3,97 %	0
Som Elda	527	2,09 %	0
En tu Som Democràcia	424	1,68 %	0
Moviment Eldense	277	1,1 %	0
Elda Impulsa	151	0,6 %	0

Vore també

• Elda

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ajuntament d'Elda.
• Ajuntament d'Elda