Anar al contingut

Agrociudad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Agrociudad és un concepte de la geografia humana, en dimensions sociològiques i antropològiques, que s'aplica als núcleus de població el número de la qual d'habitants supera àmpliament no només el màxim que convencionalment s'estima per als pobles (2.000 en Espanya), sino el mínim que permet la consideració d'una ciutat (10.000 en Espanya); pero que les seues funcions[1] no presenten la diversificació necessària, concentrant-se en el sector primari.[2]

En la mitat sur de la península ibèrica,[3][4] de la mateixa manera que en el Mezzogiorno italià,[5] són habituals les agrociudades en decenes de mils d'habitants. També hi ha algun us del terme per a atres llocs, particularment el noroest de Mèxic.[6]

En el sur de Portugal (al sur del Tajo, regions d'Alentejo i Algarve) se citen com agrociudades els casos de Beja o Montemor-o-Novo.


Entre les agrociudades espanyoles se citen Carmona, Utrera, Osuna, Constantina, Morón, Lebrija, Marchena, Lora del Riu, Pont Genil,[7] Andújar, Cabra, Baena, Pozoblanco, Úbeda, Baeza, El Ejido —el recent creiximent de la qual l'ha dut a una sifra de més de huitanta mil habitants—, etc. Un cas considerat paradigmàtic és Écija, basada en la continuïtat històrica d'una estructura de propietat agrària heretada de la Repoblament en la Reconquista (XIII), que reflectix be el Catastre d'Ensenar (1759) i que la Desamortisació del XIX no revertix, sino que intensifica; la crisis dels anys 1970 va produir una notable disminució de la seua població, des dels 50.000 fins als 30.000 habitants.[8] Lucena es posa com a cas d'evolució de agrociudad a ciutat mija, en un recent desenroll industrial i constructiu.[9]

"La Mancha, caracterisada per l'equilibri dels seus núcleus més poblats, denominades tradicionalment “agrociudades”... Ret de Agrociudades Manchegues".[10] Els municipis de la Comunitat de Castella-la Mancha de més de 15.000 habitants (a excepció de les cinc capitals provincials i quatre poblacions en funcions més diversificadas -Talavera de la Reina, Puertollano, Hellín, Azuqueca d'Henares-) són: Tomelloso, Alcázar de Sant Joan, Valdepeñas, Villarrobledo, Almansa, Illescas, Manzanares, Daimiel, El Solà i La Roda (Tarancón té 14.922).

Se citen com agrociudades murcianes els casos de Jumilla, Yecla, Cieza, Calasparra, etc. (a voltes s'utilisa el terme, d'un modo poc estricte, per a referir-se a ciutats multifuncionales, de molta major població, com Múrcia i Lorca).

Com agrociudades extremenyes són citades Villafranca dels Fancs i Don Benito, abdós de la província de Badajoz (atres municipis en població superior als 10.000 habitants són Olivenza -12.104-, Villafranca dels Fancs -13.314-, Montijo -15.961-, Zafra -16.828-, Villanueva de la Serena -26.101-, Almendralejo -35.014-, mentres en la província de Càceres tenen més de 10.000 habitants Navalmoral de la Mata, Còria i Miajadas); les més poblades d'Extremadura, Plasència, Mèrida i les dos capitals provincials, són ciutats multifuncionales.

Agrociudades valencianes[11] (Pilar de la Foradada, Novelda, Ribarroja del Turia, Tabernes de Valldigna, Godella, Burriana, etc.)


Referències

  1. ↑ Entre les funcions que eixerciten les ciutats es troben: la residencial, la defensiva, la religiosa, la laboral, l'industrial, la de comunicacions i la de servicis. L'àrea d'influència d'una ciutat és l'espai ocupat pels núcleus de població depenents d'eixa ciutat, és dir, que satisfan les necessitats d'un determinat nivell en les funcions urbanes d'eixa ciutat central (teoria dels llocs centrals).
  2. ↑ El Glossari de l'enciclopèdia Geografia d'Espanya (Javier Estruch García, Ariel/Planeta, 1992) definix "agrociudad" com la població entre 10.000 i 15.000 habitants que té principalment funcions agràries; afegint que el terme també s'aplica als núcleus agraris fundats per iniciativa de l'Estat que adquirixen ràpidament característiques urbanes.
  3. ↑ Antonio López Ontiveros (1994) La agrociudad andalusa: caracterisació, estructura i problemàtica. Revista d'estudis regionals, ISSN 0213-7585, Nº. 39,pags. 59-92.
  4. ↑ Michel Drain, Relacions entre agrociudad i el seu entorn - Espanya i Portugal.
  5. ↑ Christian Giordano -Christian Giordano-, Estratificació i consciència colectiva en les agrociudades del Mezzogiorno.
  6. ↑ El cas de Ciutat Obregón. Mario Cerutti, La construcció d'una agrociudad en el noroest de Mèxic. Ciutat Obregón (1925-1960), en Seqüència - Revista d'història i ciències socials nº 64, 2006.
  7. ↑ Andrés Barrera González, Perspectives antropològiques en l'estudi de la agrociudad - El cas de Pont Genil
  8. ↑ Andalupedia
  9. ↑ Pilar Zafra Costán, Gema Carrera Díaz, Aniceto Prim Méndez, Itinerari cultural: Lucena, de agrociudad a ciutat mija, Centre de Documentació del IAPH.
  10. ↑ Félix Pillet i uns atres, El policentrisme en Castella-la Mancha, en Scripta Nova 321, 20 d'abril de 2010
  11. ↑ Antonio Aldaria, “Modernisació i secularisació en les agrociudades valencianes durant la Segona República, 1931-1936”, Universitat de Valéncia. Aurora Bosch, "Agrociudades i anticlericalismo en la II República" en II Congrés de l'Associació d'Història Contemporànea: "La societat urbana en l'Espanya contemporànea", Barcelona, juliol de 1994
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agrociudad&oldid=1606216»