Agave atrovirens
.jpg)
Agave atrovirens, de nom comú maguey pulquero[1] és una planta suculenta pertanyent a la família de les agavàcees, nativa de Mèxic, a partir del suc de la qual s'elabora el pulque, una beguda típica d'eixe país. És coneguda també en els noms comuns de maguey, maguey manso[2] i tlacámel, tlacámetl o clacámel (nahuatlismes, de tlacametl, "maguey de l'home").[3]
Descripció
És una planta herbàcea suculenta d'entre 2 a 2,5 m d'altura, és l'espècie més alta del gènero Agave, en grosses fulles dispostes en forma de roseta d'uns 30 a 40 cm d'esgambi, cada una posseïx una espina en l'àpiç. L'inflorescència sorgix d'un brot en el centre de la planta que pot medir fins a 2 m d'altura, en flors, de color groc, que formen una arracada.[4]
Usos
Les fibres extretes dels seus fulls s'utilisen en l'elaboració de teixits.
En la cultura mexicana s'usa tradicionalment per a l'elaboració del pulque.[4]
Història
Hi ha informació de que en Mèxic s'ha usat com planta medicinal des del XVI, segons Bernardino de Sahagún i posteriorment, Francisco Hernández de Toledo.[5]
Taxonomia
Agave atrovirens va ser descrita per Karw. ex Salm-Dyck i publicat en Hort. Dyck. 302 1834.[6]
Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[7]
- Agave atrovirens var. cochlearis Trel.
- Agave atrovirens var. latissima (Jacobi) Rose
- Agave atrovirens var. marginata Trel.
- Agave atrovirens var. mirabilis (Trel.) Gentry
- Agave canartiana Jacobi
- Agave coccinea Roezl ex Jacobi
- Agave deflexispina Jacobi
- Agave gracilis Jacobi
- Agave latissima Jacobi
- Agave macroculmis Tod.
- Agave mirabilis Trel.
- Agave ottonis Jacobi
- Agave schlechtendahlii Jacobi
- Agave tehuacanensis Karw. ex Otto
- Littaea gracilis Verschaff.[8][9]
Vore també
Referències
- ↑ «Agave (Agave) atrovirens Karw. ex Salm-Dyck». Enciclovida. Conabio. Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ Noms en ITIS
- ↑ Montemayor, C. et al. (2007). Diccionari del náhuatl en l'espanyol de Mèxic. UNAM-GDF, Mèxic, p. 55.
- ↑ 4,0 4,1 «Biblioteca digital de la medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2011.
- ↑ «Agave atrovirens en Medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 6 de març de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ «Agave atrovirens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement "La Jornada del camp". La Jornada, dissabte 18 de febrer de 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves
- ↑ Catalogue of life
- ↑ Agave atrovirens en PlantList
Bibliografia
- Howard Scott Gentry. 1982. Agaves de Norteamérica Continental (Universitat d'Arizona Press) pp. 66-71
- Hortus Dyckensis o Catàlec de Plantes. 1834... 7:302.
- USDA, NRCS. 2006. Database de PLANTES, 6 de març de 2006 (http://plants.usda.gov
- Archivat el 5 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine.)
Senyes compilados de vàries fonts per Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 USA.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Ret de Recursos de Germplasma - (GRIN) [Online Database]. [https://web.archive.org/web/20130217111420/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?5402%5D== Enllaços externs == *http://www.itis.gov/servlet/singlerpt/singlerpt?search_topic=TSN&search_value=505873
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave atrovirens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.