Agatodemon
Agatodemon o Agathos Daimon açò és, el «Bon Deu» o «Bon Geni» (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agathodaimon, en llatí: Agathodæmon), representa en la mitologia grega a un demon benèfic, que acompanya durant tota la vida a les persones i es manifesta quan és necessari. Com a esperit acompanyant personal, és similar a la del geni romà, lo que garantisa bona sòrt, salut i saber. En el cristianisme, s'assimilaria a una espècie d'àngel de la guarda.
En mitologia grega
[editar | editar còdic]En la mitologia grega, també és el «bon o noble esperit» dels camps de cereals i vinyes. Era costum dels antics grecs beure un got de vi pur (sense mesclar) en el seu honor en finalisar cada menjar.[1][2][3]
També ho varen considerar com a esperit protector de l'estat i dels individus. Sócrates, el célebre filòsof grec (468-400 a. C.), tenia un daimon semblant que sempre ho acompanyava, segons la llegenda.
Com a contrapartida dels agatodémones, existirien els cacodémones, daimones en la seua versió maléfica.
«Al que ha pujat del santuari de Trofonio ho reben de nou els sacerdots i ho senten en el tro cridat de Mnemósine, que està no llunt del santuari, i assentat allí li pregunten qué ha vist i ha deprés; i una volta enterats, ho entreguen ya als seus parents. Ells ho agarren i ho duen a l'edifici a on abans vivia junt a la Bona Tíquet i al Bon Deu, pero pres del temor i inconscient encara tant de sí mateixa com dels que estan prop. Despuix, no obstant, recobrarà totes les seues facultats i li tornarà la rialla».[4]
Iconografia
[editar | editar còdic]Ho representen en les obres d'art baix la forma de serp, o d'un home jove en una cornucopia, portant un tazón en una mà, més una rosella i mechons de blat en l'atra.
En mitologia egipcíaca
[editar | editar còdic]A Agatodemon li'l va associar en el deu Shu de la mitologia egipcíaca.
Ademés, Manetón de Sebennitos va comentar que un mític deu Agatodemon va regnar en l'Antic Egipte durant 56 anys i sèt mesos, despuix d'Heli, segons figura en l'epítome del monge Jorge Sincelo.
«Des dels registres egipcíacs de Manetón, que va escriure una obra en tres volums sobre els deus, semidioses, esperits i reis mortals que governaven als egipcíacs, fins a l'época del rei persa Darío. El primer ser entre els egipcíacs va ser Hefesto, que va descobrir el fòc per a ells. Li va succeir el Sol, a qui va succeir Agatodemon, seguit per Cronos, seguit per Osiris. Després va vindre Tifó, germà de Osiris, i despuix Horus, que era fill de Osiris i Isis. Estos ents varen ser els primers governants dels egipcíacs».[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aristófanes: Els cavallers, 85
- ↑ Ateneu: Convit dels erudits II 38 D
- ↑ Plutarco: Moralia, Quaestiones Convivales 655i
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 39, 13
- ↑ Eusebio: Crònica, 44
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agatodemon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.