Eudaemonio

Eudaemonio, eudaimon o eudemon (grec: εὐδαίμων, eudaímōn) en la mitologia grega era un tipo de demon o geni, que a la seua volta era una espècie d'esperit de caràcter amable, opost com a tal al cacodemon («geni o demon malvat»).

Etimologia

La paraula eudáimōn en grec significa tindre un esperit d'ajuda, i conseqüentment, estar felices. Està composta de les paraules εὖ eu, que significa "be" o "bo" i δαίμων dáimōn, que significa "divinitat, esperit, poder diví, destí, o deu." també daimon és el derivat grec per al terme dimoni, en eixe cas "dimoni" significa "replet de coneiximent". En certes ocasions eudaimon és incorrectament considerat en el seu significat lliteral "esperit bo".

Per una atra part Eudaimon és també un antic nom propi, particularment era el nom grec d'un sacerdot de Zeus i pare d'Elio Aristides, un notori retòric de el II

Característiques

Dins dels eudemones de la mitologia grega s'incloïen a héroes deificados. Ells eren considerats esperits intermediaris entre els deus i els hòmens. Els eudemones, en ser "démones" bons, eren entesos com a esperits guardians, que otorgaven protecció i orientació a aquells que vigilaven.

Com a conseller, el eudemon murmurava consells i opinions a l'oït. A dita persona se li considerava afortunada. Es dia que, Sócrates durant la seua vida, va tindre un demon que sempre li va advertir sobre les amenaces i el mal juí, pero mai va dirigir les seues accions. D'acort a Sócrates, el seu demon era més precís que les formes de adivinaació respectades en l'época com llectura de les entranyes o observant el vol d'aus.

Erro al crear miniatura:

Fresc del santuari d'una casa de Pompeya que representa una ofrena a Agatodemon, un demon benèfic que apareix en forma de serp (I)

Un demon bo adorat era agatodemon en el honor del qual, la primera libaació al deu Dioniso va ser dedicada.

Atres definicions

El filòsof Aristóteles creïa que una persona feliç era aquell que és un eudaemon, pero aixina i tot, d'una manera lliteral, posseïx un bon dimoni o un d'afortunat. Heráclito creïa que el caràcter d'una persona era la seua demon guardià.

De tant en tant, un bon demon també pot presentar-se a les ànimes dels difunts. Per eixemple, el heroïna Alcestis en 438 a. C. en la tragèdia ateniense per l'Euripides grega, es va mostrar com un "dimoni beneït" posteriorment a la seua mort.

D'acort al sicòlec Carl Jung no hi ha un eudemon o be un cacodaemon sino solament un dimoni que és un esperit únic i independent, ni bo ni mal que pot viure dins de qualsevol persona.

En els enfocaments místics, el eudaemon a voltes és definit com un símbol de el "yo superior", o de la persona en el "cos causal." d'igual manera, és un símbol d'inteligència en el "pla budiste" i plans esotèrics superiors, que vares agarrar a l'evolució i és relacionat en els pensaments i emocions més elevades.

Vore també

• Eudaemons
• Eudaimonía
• Eudemonología
• Lares Familiars
• Penates
• Ángel del muscle
• Deidad tutelar
• Gohō dōji
• Dharmapala

Referències

• Cooksey, Thomas L. (2010). Plat's 'symposium': a reader's guide, Continuum. ISBN 0826444172.
• (1995) Merriam-Webster; Encyclopedia Britannica (ed.). Merriam-Webster's Encyclopedia of Literature, Merriam-Webster. ISBN 0877790426.
• Russell, Michael; Wheeler, James T. (1865). A Connection of Sacred and Profane History from the death of Joshua to the decline of the kingdoms of Israel and Judah, Londres: William Tegg. OCLC 7051604.
• Prior, William J. (1990). Virtue and knowledge: an introduction to ancient Greek ethics, Routledge. ISBN 0415024706.
• Wilhelm, Robert (2002). Return to Soul: An invitation to view the soul, iUniverse. ISBN 0595221491.
• Guiley, Rosemary Ellen (2008). The Encyclopedia of Witches, Witchcraft and Wicca, Facts on File. ISBN 0816071039.
• Smith, William (1844). Dictionary of greek and roman biography and mythology. 1, Abaeus-Dysponteus, Londres: Taylor and Walton John Murray. OCLC 492553013.