Adició conjugada

Adició conjugada sobre una enona.

Adició conjugada sobre una enona.

Una adició conjugada o adició nucleofílica conjugada és un tipo de reacció química orgànica en la que té lloc una adició nucleófila sobre un sistema conjugat format per un doble enllaç substituït en un grup acceptor d'electrons per resonància, tenint com resultat la desaparició de la conjugació i la creació de dos nous enllaços en cada extrem de lo que era el sistema conjugat (posicions 1 i 4). Són susceptibles de adició nucleófilas conjugades, per eixemple, composts carbonílicos α-β-insaturados i acrilonitrilos.

YX + CH₂=CH−CH=O → XCH₂−CH=CH−OY (Adició 1,4)

Mecanisme de reacció

En una adició conjugada, l'atac nucleófilo es produïx en la posició β (que es pot deduir que és electrófila per estructures de resonància). La càrrega negativa es deslocaliza llavors cap al grup electroaceptor, per eixemple un carbonilo. En el cas d'una enona conjugada, l'atac nucleófilo conduïx al enolato, que es protona a enol i tautomeriza a la forma ceto. Si existira catálisis àcida, l'atac nucleófilo conduiria directament al enol.

Reaccions

Les cetones i aldehits α,β-insaturados reaccionen, si és en catálisis bàsica millor, en aigua, alcoholés i aminas als corresponents composts carbonílicos hidroxi, alcoxi i amino β-substituïts. Les cetones i aldehits α,β-insaturados reaccionen en HCN conduint a el β-cianocarbonilo. El cianur de dietilaluminio, Et₂AlCN, pot ser usat com a font de cianur en adició conjugades (més segur que el HCN). Els dialquilcupratos de liti (o reactius de Gilman), R₂CuLi, donen adició 1,4 sobre carbonilos conjugats. La reacció va especialment be en cetones α,β-insaturadas. La reacció de Michael implica l'adició conjugada de enolatos. Les enaminas també poden donar lloc a adició de tipo Michael en olefinas activades (aceptores de Michael).