Anar al contingut

Acunyament herodiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'acunyament herodiana són les monedes acunyades i emeses per la dinastia herodiana, judeus d'ascendència idumea que varen governar la província de Judea entre el 37 a. C. i el 92 d. C. La dinastia va ser fundada per Herodes I el Gran, fill d'Antípatro, un poderós funcionari del rei asmoneo Hircano II.

Herodes el Gran 37-4 a. C.

Moneda de major valor d'Herodes I el Gran.

La moneda de Herodes el Gran va continuar la tradició judeua de no representar una image esculpida. No obstant, una prutah de Herodes va ser la primera moneda des del periodo persa en la que es va representar una criatura viva: un àguila, lo que pot ser una alusió a l'àguila dorada que Herodes va erigir sobre l'entrada del Segon Temple i que tant va ofendre als judeus.

Atres objectes representats en les monedes de Herodes són un caduceo alado i una granada («rimmôn»), una de les Sèt Espècies mencionades en la Bíblia com a bendicions per a la Terra d'Israel, un caixco i un escut emplumados, la popa d'un barco i una branca de palmera. La moneda de major denominació emesa per Herodes du inscrita un any, «any 3», i mostra una série de dissenys inusuals, com un caixco en llargues carrilleras, coronat per una estrela. La segona denominació més gran presenta un caixco en cresta i un escut, aixina com l'alfabet grec|lletra grega Chi dins d'una diadema i un trípode que sosté un bol ceremonial. Estos dissenys estan rodejats per l'inscripció grega: "ΉΡΩΔΟΥ ΒΑΣΙΛΕΩΣ" («de Herodes Basileos, del rei Herodes»).

La lletra grega Chi que representa la «corona de «rimmôn» (Sum sacerdot d'Israel)» i la diadema que representa la «corona de «año 3» (Rei)» (Talmud de Babilonia: Horayot, Keritot) es prenen per a significar que Herodes va reclamar abdós càrrecs per a sí mateixa.[1]

El prutah més comú emés per Herodes el Gran té un disseny similar al de les monedes hachemónicas, un ancora en l'inscripció grega ΉΡωΔ ΒΆCΙ (Rei Herodes), i un caduceo entre dobles cornucopia,[2] lo que pretenia ser una continuació de l'acunyament de monedes asmoneas, aixina com de la dinastia asmonea. No obstant, Herodes únicament va utilisar l'escritura grega en les seues monedes, i no el doble método grec i hebreu dels asmoneos.[3]

Herodes Arquelao 4 a. C.—6 d. C.

Moneda d'Herodes Arquelao.

Les monedes més comunes d'Herodes Arquelao són chicotets prutah que representen una arracada de raïms, també una de les sèt espècies, i un caixco en cresta en el seu nom (Herodes) i títul d'Etnarca en grec (ΉΡΩΔ ΕΘΝ), i una proa de barco i una corona en el seu nom i títul abreviats. Els raïms es representaven comunament en les monedes judeues, servint com a recordatori de la fertilitat del país. Atres monedes de Arquelao mostraven la proa d'un barco i una corona de llorer.[4]

Una rara prutah doble de Herodes Arquelao representa una galera i una cornucopia doble unida, també inscrita en grec en el seu nom i títul.[5]

Referències

  1. ↑ Ya'akov Meshorer, Ancient Jewish Coinage, Volum II: Herod the Great Through Bar Cochba, Amphora Books (1982)
  2. ↑ Handbook of Biblical Numismatics p. 9
  3. ↑ Reifenberg, A. Ancient Jewish Coins 1965 p.18
  4. ↑ «Article de King Herod Archelaus». Archivat des de l'original, el 21 d'abril de 2016. Consultat el 17 de març de 2021.
  5. ↑ Handbook of Biblical Numismatics p. 10