Acipenser ruthenus
El esturión esterlete (Huso ruthenus) és una espècie del gènero de peixos acipenseriformes Acipenser que viu en aigües dulceacuícolas d'Europa i Àsia. Antany contava també en poblacions en les que partix de la seua vida transcorria en l'mar.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1758 pel científic, naturaliste, botànic i zoólogo suec Carlos Linneo.
Distribució
[editar | editar còdic]Este esturión es distribuïx des del centre d'Europa fins al centre d'Àsia.[1] Habita en rius des d'Alemània per l'oest fins a Siberia en la part septentrional de Rússia pel nort, aplegant per l'est fins a la República Popular China.
Característiques
[editar | editar còdic]És fàcil reconéixer-ho entre els peixos per la presència en el seu cos de plaques dorsals i laterals i el seu cap prolongat en un morro en punta. La seua boca és protráctil i està situada en el sector ventral de la base del cap. Es troba precedida per 4 barbes de funció sensorial. Els adults no posseïxen dents. En l'aleta cabal, el lòbul es prolonga cap a arrere. És un peix de gran tamany, en màxims registrats de 236 cm de llarc.[2]
A. ruthenus pot diferenciar-se de A. gueldenstaedtii ya que esta última presenta les barbes més pròximes a l'extrem del morro que a la boca, mentres que en el primer es troben a mitat de distància entre el morro i la boca (o més propenques a la boca). Ademés, A. ruthenus posseïx un morro agut, mentres que en l'atra espècie és redonejat i ample.
A. ruthenus és més similar a A. baerii, de la que li la distinguix perque en esta última el color de fondo en el cos és el mateix que el dels escuts laterals, mentres que en la primera estos són de color més clar.
Costums
[editar | editar còdic]Contava en dos tipos de poblacions, la que presentava hàbits migratoris anádromos, es reproduïa sobre fondos de pedra en sectors de fort correntada sobre el canal principal dels trams fluvials superiors, i les críes des d'allí migraban cap a la mar fins a alcançar la madurea sexual. Estes poblacions varen ser exterminades. Solament sobreviuen les poblacions que complixen tot el seu cicle vital en aigües dolces.[3]
Dieta
[editar | editar còdic]Este esturión s'alimenta de moluscs, crustacis i peixos.
Conservació i aprofitament
[editar | editar còdic]Està inclós en la Llesta Roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) en la categoria: ‘‘espècie vulnerable’’. El seu comerç internacional està restringit, al categorizarlo CITES en l'Apèndix II.[4]
Si ben les seues poblacions originals estan amenaçades, paralelament posseïx abundants efectius en captivitat, en ser una espècie multiplicada i mantinguda per mig de tècniques d'acuicultura en establiments artificials, en l'objecte de colectar els seus huevas per a comercialisar-les com caviar. En alguns països, eixemplars d'esta espècie han conseguit escapar, convertint-se en peixos exòtics invasivos.[5] Per eixemple, açò ha ocorregut en la conca de l'Argent, en el centre-este de Sudamérica, havent escapat d'una explotació de piscicultura situada en el riu Negre, un afluent del baix riu Uruguai de la república homònima. L'espècie allí té un enorme territori per a expandir-se, tant en els cursos fluvials nomenats com en el Riu de l'Argent i el Paraná mig i inferior.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kottelat, M. and Freyhof, J. (2007). Handbook of European Freshwater Fishes. Publications Kottelat, Cornol, Switzerland.
- ↑ Birstein, V. J. (1993). Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conservation Biology, 7: 773-787.
- ↑ Keith, P. & J. Allardi -coords.- (2001). Atles dones poissons d’eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, Paris. Patrimoines naturels, 47:1-387.
- ↑ Paraschiv, M., Suciu, R., Suciu, M. (2006). Present state of sturgeon estocs in the lower Danube River, Romania. Proceedings 36th International Conference of IAD. Austrian Committee Danube Research / IAD, Vienna: 152 – 158.
- ↑ Vlasenko A. D., Pavlov A. V., Sokolov L. I. and Vasil’ev V. P. (1989). General introduction to fishes - Acipenseriformes. In: Holcík, J. (ed.), The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II., pp. 345. Aula, Wiesbaden.
- ↑ Serra, S., J. Bessonart, F. Teixeira de Mello, A. Duarte, L. Malabarba & M. Loureiro (2014). Peixos del Riu Negre. Montevideo, MGAP-DINARA, 208 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acipenser ruthenus.
Wikispecies té un artícul sobre Acipenser ruthenus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Huso ruthenus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.