Acetilació
L'acetilacó (o etanoilacó, segons la nomenclatura de l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada IUPAC) consistix en una reacció que introduïx un grup acetilo en un compost químic. La deacetilacó consistix en lo contrari, és dir, en l'eliminació d'un grup acetilo. Este procés de transferència del grup acetilo (que resulta en un grup acetoxi) a un compost, per a ser específic, deu implicar la substitució del grup acetilo per un àtom d'hidrogen. Una reacció que implique la substitució de dit àtom d'hidrogen d'un grup hidroxilo en un grup acetilo (CH3CO) genera un éster específic, l'acetat. l'anhídrit acètic és comunament usat com a agent de acetilacó en grups hidròxil lliures. Per eixemple, és utilisat en la síntesis d'aspirina i d'heroïna.

Acetilacó de proteïnes
En les cèlules vives la acetilacó es produïx com una modificació co-traduccional o postraduccional de les proteïnes, com ocorre per eixemple en les histones, la proteïna p53 o les tubulines.
Acetilacó N-alfa-terminal
La acetilacó de l'alfa-amino N-terminal de les proteïnes és una modificació postraduccional molt comuna en eucariotes.[1] El 40-50% de les proteïnes de rent i el 80-90% de les proteïnes humanes poden sofrir modificacions d'este tipo, mantenint-se conservat el patró de modificació a lo llarc de l'evolució. Este tipo de modificació és portat a terme per enzimes N-alfa-acetiltransferases (NATs), una subfamília de la superfamilia GNAT d'acetiltransferases a on s'inclouen les histona acetiltransferases. Les GNATs transferixen el grup acetilo des d'una molècula d'acetil-CoA a un grup amino. Les NATs han segut extensament estudiades en rent, havent-se trobat tres complexos NAT, NATA/B/C, implicats en acetilacins del tipo N-alfa-terminal. Es caracterisen per posseir especificidad de seqüència per als seus substrats i per ser capaços d'associar-se possiblement en el ribosoma, a on podrien acetilar a les cadenes polipeptídiques en formació durant el procés de traducció.[2] En humans s'han identificat i caracterisat els complexos NATA i NatB. Certes subunidades del complex NATA humà han segut associades a processos relacionats en el càncer, tals com la resposta a hipoxia i la ruta de beta-catenina. També s'han trobat alts nivells de NATA en càncer papilar tiroideu i en neuroblastoma. El complex NatB humà s'ha associat al cicle celular. La subunidad hNat3 del complex hNatB s'ha trobat a elevats nivells en alguns tipos de càncer. A pesar de ser una modificació molt comuna i molt conservada, no es coneix molt sobre el paper biològic de la acetilacó N-alfa-terminal. No obstant, en la finalitat de tindre una idea de l'importància potencial d'este tipo de modificacions, cal destacar el cas de proteïnes tals com l'actina i la tropomiosina, les quals han resultat ser depenents de acetilacó per NatB per a formar els filaments d'actina.
Acetilacó i deacetilacó de lisinas
Els residus de lisina de les histones són acetilados i deacetilados en l'extrem N-terminal com a part del procés de regulació gènica. Estes reaccions solen ser catalisades per enzimes en activitat histona acetiltransferasa (HAT) o histona deacetilasa (HDAC), encara que cal senyalar que tant les HATs com les HDACs poden modificar també el grau de acetilacó de proteïnes no histona.[3]
La regulació de factors de transcripció, proteïnes efectoras, chaperones i proteïnes del citoesquelet per mig de reaccions de acetilacó/deacetilacó està emergint com un important mecanisme de regulació postraduccional anàlec al procés de fosforilacó per l'acció de proteïna quinases o de defosforilacó mediat per fosfatases.[4] De fet, estudis recents sugerixen que, ademés de la modificació de l'activitat d'una proteïna sobre la base del seu estat de acetilacó, esta modificació postraduccional presenta regulació creuada en atres reaccions com la fosforilacó, la metilació, l'ubiquitinación, la sumolisació i unes atres, en la finalitat de permetre un control més dinàmic de la senyalisació celular.[5]
El sistema de acetilacó/deacetilacó de tubulina és ben conegut en Chlamydomonas. Una tubulina acetiltransferasa situada en l'axonema acetila específicament residus de lisina de la subunidad de α-tubulina en l'ensamblage del microtúbul. Una volta desensamblado, esta acetilacó pot ser eliminada per una atra deacetilasa específica citosólica. Per això, els microtúbuls de l'axonema, que tenen una vida mija llarga, presenten la acetilacó, a diferència dels microtúbuls citosólicos, que no la presenten, en posseir una vida mija curta.
Referències
- ↑ Polevoda B, Sherman F(2003).«N-terminal acetyltransferases and sequence requirements for N-terminal acetylation of eukaryotic proteins».J Mol Biol..325(4): 595–622.doi:10.1016/S0022-2836(02)01269-X.
- ↑ Arnold RJ, Polevoda B, Reilly JP, Sherman F(1999).«The action of N-terminal acetyltransferases on yeast ribosomal proteins».J Biol Chem..274(52): 37035–37040.doi:10.1074/jbc.274.52.37035.
- ↑ Sadoul K, Boyault C, Pabion M, Khochbin S(febrer de 2008).«Regulation of protein turnover by acetyltransferases and deacetylases».Biochimie.90(2): 306–12.doi:10.1016/j.biochi.2007.06.009.
- ↑ Glozak MA, Sengupta N, Zhang X, Bardiça I(2005).«Acetylation and deacetylation of senar-histone proteins».Gene.363: 15–23.doi:10.1016/j.gene.2005.09.010.
- ↑ Yang XJ, Bardiça I(2008).«Lysine acetylation: codified crosstalk with other posttranslational modifications».Mol Cell.31: 449–61.doi:10.1016/j.molcel.2008.07.002.