Aberlemnia

Aberlemnia és un gènero de planta extinta en una única espècie, Aberlemnia caledonica datada en el periodo Silúrico superior al Devónico inferior. L'espècie va ser descrita per primera volta pels seus restants conservats en Gales, Regne Unit en el nom de Cooksonia caledonica i reubicada en un gènero propi despuix de la revisió d'uns restants molt complets apareguts en el jaciment de Jackson de Figueiredo en Brasil.

Fòssil de Aberlemnia caledonica sp. trobat en la formació Rinconada, en la província de Sant Joan, Argentina. L'escala negra de l'esquerra medix 1 mm.

Únicament es coneix el gametòfit de l'espècie, com ocorre en el restant del seu gènero, de la fase esporófito no s'ha conservat el seu sistema radicular encara que se supon format per un rizoma horisontal. Este gametòfit posseïa talles erectos nuets d'uns 60 mm d'altura en ramificació dicótoma, presumiblement fotosintéticos, en estomas molt simples en la seua superfície. Estos brots posseïen un primitiu sistema vascular format per traqueidas en un patró de engrosament anular.

Els brots fotosintéticos s'engrossaven lleument en la seua unió en els esporangis terminals. Els esporangis posseïen formes variables, i fins a 2010 no es va poder determinar el sistema de dehiscencia que posseïa. Les formes que adopta este esporangi sempre són més amples que altes sent molt característics reniformes. La dehiscencia tenia lloc per una regata llongitudinal de l'esporangi que provocava l'obertura en dos valvas.