Anar al contingut

Abell 1835 IR1916

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Abell 1835 IR1916 (també coneguda com Abell 1835, Galàxia Abell 1835, Galàxia Abell 1835 IR1916 o simplement L'Abell ) va ser candidata a ser la galàxia més distant jamai observada, encara que esta afirmació no ha segut verificada per observacions adicionals. S'afirmava que es trobava darrere del cúmul de galàxies Abell 1835, en la constelació de Virgo. Va ser descoberta per astrònoms francesos i suïssos de l'ESO utilisant el Very Large Telescope.[1]

Els anàlisis de les observacions varen indicar que Abell 1835 IR1916 té un factor de corriment al roig de z10,0, lo que significa que esta apareix tal com era fa 13.200 millons d'anys, només 500 millons d'anys despuix del Big Bang. Este corriment al roig ademés implica una distància comóvil de la Terra de prop de 13 mil millons d'anys llum.[1]

Descobriment

Roser Pello, de l'Observatori Midi, en els Pirineus, França, junt en quatre colegues, va afirmar en 2004 haver identificat un fragment de galàxia extremadament dèbil en un corriment al roig de 10,0. Açò és equivalent a dir que es veu des de la Terra com era només 460 millons d'anys despuix del naiximent de l'univers -un 3,5 per cent de l'edat còsmica actual-, quan la "edat obscura" que va seguir al Big Bang estava aplegant al seu fi i naixien les primeres estreles i galàxies.

L'observació va ser possible gràcies a que un cúmul de galàxies més propenc (Abell 1835, en Virgo) està actuant com una potent lent gravitacional, com si es tractara d'un teleobjetivo jagant situat front al reflector VLT de 8,2 metros. Els astrònoms europeus varen estimar que per una afortunada casualitat per la seua localisació, la dèbil llum de la galàxia està amplificada de 25 a 100 voltes (3,5 a 5 magnituts) per la lent gravitacional, efecte que s'hauria conseguit en el hipotètic cas d'ampliar l'obertura del VLT a 40-80 metros.[1]

El cúmul de galàxies Abell 1835 despuix del qual es va descobrir la galàxia Abell 1835 IR1916.

Dificultat d'observació

Els objectes en alts corriment al roig són extremadament dèbils per diverses raons. No es tracta simplement de que estiguen molt lluntans. El seu radiació també es debilita en gran mida pel desplaçament al roig; un fotó que mostre un corriment (z) de 10 presenta una reducció de fins a una onceava part de la seua llongitut d'ona original, en lo que està debilitada la seua energia en un factor d'11. Per una atra part, en qualsevol segon dau rebrem onze voltes menys cantitat d'estos debilitats fotons que si no haguera ocorregut un desplaçament al roig. I ademés de tot lo anterior, les primeres galàxies en sí mateixes eren solament chicotets fragments, els quals més tart es mesclarien per a donar lloc a les grans galàxies que componen l'univers actual. L'objecte trobat pels astrònoms europeus és tan tènue com per a calificar-se de magnitut 26 en la banda J propenca a l'infrarroig, i ademés és invisible a totes les llongituts d'ona inferiors. Es va trobar que conté només una diezmilésima part de la massa de la Via Làctea, i només pot vore's gràcies a que està situat baix d'una vigorosa formació estelar.


El primer pas per a trobar-ho va ser identificar objectes candidats despuix de la lent gravitacional que tingueren els colors infrarrojos adequats per a un objecte en un molt alt corriment al roig. Una volta que els astrònoms varen localisar una bona opció, varen conseguir detectar una llínea d'emissió molt dèbil en l'objecte, en la llongitut d'ona propenca al infrarroig d'1,34 micrones. Varen identificar esta llínea per mig de la forta emissió Lyman-alfa de l'hidrogen a 0,1216 micrones en l'ultravioleta lluntà.[2][3]

Referències

Bibliografia

  • Astrophys. J. 636, 575–581 (2006), Smith et al.

Vore també