A1689-zD1
Plantilla:Ficha de galàxia A1689-zD1 és una de les galàxies més antigues, i la més lluntana descoberta des de febrer de 2008[1] fins al descobriment d'UDFy-38135539 en 2010.[2]
Característiques
Es troba a 12,8 mil millons d'anys llum (121.014.463.430.246.400.000.000.000 km). Per lo tant, l'observem com era fa 12.800 millons d'anys, a penes uns 900 millons d'anys despuix del naiximent de l'Univers, lo que representaria aproximadament el 6,5% de la seua edat.
És pobre en elements químics (hidrogen, heli, berili i liti).[1] El seu tamany i massa és similar al de la Via Làctea.[3]
Importància del descobriment
Va ser la galàxia més antiga coneguda des de 2008, l'any del seu descobriment, i pot observar-se com era en un moment de transformació en l'Edat Obscura, poc despuix del Big Bang, pero ans que la formació d'estreles constituïra un fenomen habitual en l'Univers.[4]
Segons declaracions de l'astrònom Garth Illingworth, de l'Universitat de Califòrnia en Santa Creu i membre de l'equip d'investigadors, «són les imàgens més detallades d'un objecte tan lluntà preses fins ara».[4]
Larry Bradley, de l'Universitat Johns Hopkins i responsable de l'estudi, va declarar que «esta galàxia és possiblement una de les moltes que va ajudar a terminar l'Edat Obscura». També va declarar: «els astrònoms estan prou segurs de que objectes de gran energia com els cuásars no tenien suficient energia per a terminar en l'Edat Obscura de l'Univers. Pero moltes galàxies jóvens formades d'estreles podrien haver produït suficient energia com per a terminar en dit periodo».[4]
Segons va afirmar Holland Ford, també de l'Universitat Johns Hopkins, «esta galàxia serà una de les primeres que observarem en el JWST[n. 1]».[4]
Tecnologia usada
La galàxia es troba tan llunt que no apareix en les imàgens preses en la Cambra Alvançada per a Sondejos (ACS, en anglés) del telescopi espacial Hubble. Per això va ser necessària la NICMOS[n. 2] del Hubble i la cambra infrarroja del Spitzer, abdós telescopis de la NASA. Ademés, es va aprofitar una lent gravitacional, en concret, un grup massiu de galàxies relativament propenc en el firmament a la galàxia descoberta, conegut com Abell 1689, que es troba a uns 2200 millons d'anys llum de distància de la Terra; en ell es va ampliar per mig de l'efecte de la gravetat la llum procedent de A1689-zD1 -situada darrere- en un factor propenc a 10, fent aixina possible la seua captació.[4]
Vore també
- GN-z11, la galàxia més antiga i distant coneguda en l'actualitat, descoberta en 2016.
- UDFy-38135539, la galàxia que va succeir a A1689-zD1 com la més distant.
- IOK-1, la galàxia més lluntana coneguda fins a 2008.
- Abell 1835 IR1916, la galàxia més lluntana coneguda fins a 2007.
- Llista de galàxies.
Notes
- ↑ James Webb Space Telescope, telescopi el llançament del qual es preveu per a 2020.
- ↑ Near Infrared Camera and Multi-Object Spectrometer ("Espectrómetro de Cambra Casi Infrarroja i Multiobjeto"), instrument científic per a astronomia infrarroja instalat en el telescopi espacial Hubble, operatiu des de 1997 fins a 1999 i de 2002 a 2008.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ibarra, Alexis (24 de giner de 2008). «Chilens formen part de l'equip que descobrix la galàxia més lluntana». El Mercuri pàg. A12. Consultat el 27 de setembre de 2009.
- ↑ «The Most Distant Objects in the Visible Universe» (en anglés). NASA (S/F). Consultat el 17 de maig de 2018.
- ↑ «Descobrixen la galàxia més distant a la Via Làctea». Teletrece (23 de giner de 2008). Archivat des de l'original, el 28 de giner de 2008. Consultat el 25 de giner de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 EFE (13 de febrer de 2008). «Un grup d'astrònoms descobrix la galàxia més lluntana». El Món. Consultat el 17 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «A1689-zD1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.