Abadia de Sant Genís de Fontanes
L'abadia de Saint-Genís-dones-Fontaines (en francés: Abbaye de Saint-Génis-dones-Fontaines) és una antiga abadia benedictina situada en la localitat francesa de Saint-Génis-dones-Fontaines.
Història
El monasteri provablement va ser fundat en el VIII, o inclús a principis del IX. De tots modos, ya existia en l'any 819, data de la seua primera menció, en la que es nomena al seu fundador, l'abad Sentimirus (Sentimir).[1][2] El seu successor, Assaric, va conseguir que el rei Luis el Piadós li concedira en el 819 la seua protecció i un precepte d'immunitat.
Segons sembla, entre el 858 i el 868 el cenobio va sofrir l'atac dels normandos. A raïl d'esta destrucció, el rei Lotario (de la dinastia carolingia llavors reinante en França) va emetre el 9 de juliol de 981 un document en el que es declarava benefactor i restaurador de l'els edificis que varen ser destruïts pels pagans (provablement normandos). A partir d'eixa data les possessions del cenobio varen ser en aument aplegant a tindre possessions en el Conflent i la Cerdanya. En el 1068 el comte Gausfred II del comtat del Rosselló va prendre el monasteri baix la seua protecció.
Situada baix la protecció directa dels successius sobirans de la província (els comtes de Rosselló i després els reis d'Aragó), l'abadia va escomençar a florir, com ho demostra una nova consagració de l'iglésia, després ampliada, en 1153. Una miqueta més vesprada, en el XIII es va afegir un claustre de marbre al noreste de l'iglésia de l'abadia.
Els benefactors es varen fer enterrar en l'abadia com ho atesta el testament de Dona'm Alisende de 1187.[3]
L'importància de Sant Genís es va mantindre durant els sigles XIII i XIV i va escomençar a decaure, com a molts monasteris de les afores, durant el XV. A partir de 1507 va quedar unit, per a evitar la seua ruïna, al monasteri de Montserrat. Aixina quedava també unit a la congregació de Sant Benito el Real de Valladolit de la que va dependre Montserrat durant anys. Es varen ser succeint els abat procedents de Montserrat, alguns d'ells aplegats des de Castella, fins a la Revolució francesa, moment en el que va cessar la vida monacal en Sant Genís. Els religiosos varen ser expulsats i les dependències varen passar a ser propietat de la Nació. Els antics edificis del convent es varen repartir llavors entre varis propietaris, i només cinquanta anys despuix, en 1846, l'iglésia va tornar a tindre cult (va passar a ser parròquia del poble). El claustre va córrer una sòrt menys envejable ya que va ser despiezado i venut a un anticuario a principis del XX. No obstant, va poder retornar a Saint-Genis en la década de 1980, a on va ser reinstalado en l'ajuda de fotos antigues
Edifici
.jpg){kind=link}
De l'antic monasteri únicament queda en peu l'iglésia que funciona com a temple parroquial del municipi. Té la seua base en una construcció prerrománica del X que va ser ampliada en el XII. Es tracta d'un edifici en planta de creu llatina, tres àbsits i transepto. Està coberta en volta de canó construïda provablement en una ampliació realisada en el XIII.
Té un retaule central barroc realisat en fusta pintada en 1653. Es conserven també restants de pintures murals en l'àbsit. La pila bautismal està formada per un capitell romànic procedent del veí monasteri de Sant Andreu de Sureda.
El claustre va ser destruït durant la Revolució francesa. Va ser desmantellat i venut per peces a particulars i museus. Algunes parts del claustre varen ser a parar al Philadelphia Museum of Art i tres dels capitals al museu del Louvre. A partir de la década de 1980 varen escomençar a recuperar-se part d'estes peces.
La part més destacada del temple és el llindar, considerat com una de les primeres mostres del art romànic de Catalunya. Es tracta d'una peça de forma rectangular construïda en marbre blanc. Està esculpida en baix relleu de forma molt minuciosa. En el centre del llindar s'observa la figura de Crist inscrit en una mandorla perlada sostinguda per dos arcàngels. Està enquadrat per dos grups de tres personages cada u.
També és visible una banda en la que es troba una inscripció en llatí migeval. En l'inscripció apareix la data de construcció del mateix ya que se cita que va ser realisat per orde de l'abad Guillem l'any 24 del rei Roberto, fent referència a Roberto II de França que va regnar entre el 996 i el 1031. Per això pot datar-se el llindar en l'any 1020.
El llindar és d'especial interés per a poder entendre l'evolució del art romànic de Catalunya ya que permet establir una cronologia precisa de l'escultura romànica comparant l'evolució d'estil d'atres obres en la de Sant Genís.
Encara que en alguns aspectes seguix els models prerrománicos, ací apareixen ya algunes de les característiques de l'escultura romànica posterior. Per eixemple, cada u dels plecs dels robages apareix ací superpost en l'anterior, en una miqueta més de relleu, donant una major sensació de profunditat.
Vore també
Referències
- ↑ Mallet, 2003, p. 258.
- ↑ « Anno eodem DCCCXIX, aut paulo davant fundatum est monasterium Sancti Genesii de Fontanis in pagament Ruscinonensi a religiós quodam viro nomine Sentimiro. Nam hoc anno Assricus ejusdem monasterii Abbas praeceptum immunitatis obtinuit a Ludovico pio Imperatore, ex quo appret hanc monasterii conditionem fuisse novellam ac recentem » d'après Pierre de Marca (Pierre de Marca, Marca hispanica, col. 347)
- ↑ Cabinet d'expertise Honoré d'Urfé, pour Roch de Coligny, Drouot
Bibliografia
- Pladevall, Antoni, Els monestirs catalans, Edicions Destine, Barcelona, 1970 ISBN 84-233-0511-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Sant Genís de Fontanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.