Abadia de Escaladieu
La Abadia de Escaladieu va ser un antic monasteri cisterciense fundat en el XII en la localitat de Bonnemazon, departament francés dels Alts Pirineus, en la regió Migdia-Pirineus de França.

L'abadia era una parada important per a tots els peregrins de Compostela que feyen la ruta de Piemont (Chemin du Piedmont) que es trobava prop de la gran ruta jacobea tradicional de Bearne, en l'antic Comtat de Foix prop del castell de Mauvezin i de Saint-Bertrand-de-Comminges.
Etimologia
El nom de l'abadia Escaladieu procedix de l'occità Escala a Diu, en francés L'Escala-Dieu i del llatí Scala Dei que significa «escala o escaló cap a Deu». En este nom que li varen donar a l'abadia, en la seua fundació, s'invitava al peregrí que recalava en «Escale de Dieu», a realisar un alt, una parada, a reposar en la casa de Deu.[1]
Història
Cap a 1130, un grup de monges cistercienses de l'Abadia de Morimond, protegits pel comte de Bigorra, es varen instalar l'alta vall de Campan, prop de La Mongie, en les ales del Col du Tourmalet.
Céntulo II transmet un terreny en Cabadour —hui cridada vall de Campan— a Forton de Vic, el qual, en l'assessorament del vescomte Pedro de Marsán, la comtesa Beatriz II de Bigorra i Guillermo, arquebisbe de Tarbes, este terreny es donó en 1136 a l'abadia de Morimond. El seu abad, Vaucher, va fer construir en eixe lloc, una abadia de l'orde cisterciense.[2][3]
Davant la durea del clima, els monges i el seu abat varen buscar terres més benignas. En 1142, es varen establir prop del castell Mauvezin dels comtes de Bigorra, en la confluència del riu Arros en el seu afluent Llum, en terrenys cedits pel prior Azenarius, de Santa Catalina de Somport. Allí varen fundar l'abadia de Escaladieu i varen tindre com a primer abat a Bernard de la Barthe.[4] El seu creiximent va ser degut principalment a l'ajuda rebuda per part de la comtesa Beatriz de Bigorra, i el seu marit, Pierre, vescomte de Marsan. L'abadia es trobava situada en una ruta del Camí de Santiago, per lo que els monges varen decidir construir un hospici per a poder rebre als peregrins.
Fundacions espanyoles
Entre 1142 i 1172 esta abadia va aplegar a realisar sèt fundacions de monasteris cistercienses en Espanya: Niencebas-Fitero (1140),[5][6] Monsalud (1141), Sacramenia (1142), Veruela (1146), L'Oliva (1150),[7] i Bujedo (1172). En estes dates, ademés, va fundar atres dos en Gasconya: Bouillas (1150) i Flaran (1151).[8] A la seua volta, d'eixes filials espanyoles es varen fundar o varen afiliar atres quatre monasteris, com els casos del benedictí Leyre (1268)[9] i del cisterciense Marcilla (1407), que varen tindre dret de visita de l'abad de l'Oliva. Donada esta activitat, afegida a la que també varen mediar en el cas de Tulebras,[10] es pot afirmar que Escaledieu és l'abadia mare de casi tot el Císter de Navarra, intervenint durant tota l'Edat Mija en el govern de les seues filials directes per mig del dret de visita anual.[11]
Va participar en 1274, en la fundació de la vila de Masseube junt en el vescomte de Asterac, Bernard IV.
L'abadia va acollir entre els seus murs durant els sigles XII i XIV la sepultura dels comtes de Bigorra. La comtesa de Bigorra Petronila, va morir allí l'any 1251.
El poder de l'abadia es va mantindre durant sigles i va despertar gran enveja, especialment durant els enfrontaments en les guerres de religió, desenrollades durant la segona mitat del XVI. Sitiada l'abadia tres voltes per les tropes protestants del comte de Montgomery, va quedar l'edifici danyat en la destrucció de l'àbsit, el porche (o nàrtex) i les construccions dels llaics. En el XVII, la primera planta de l'edifici dels monges es va reconstruir en una simetria molt clàssica. El dormitori va ser reemplaçat per habitacions decorades en estuc.[12]
L'abadia va ser venuda com ben nacional en 1793 als senyors Amand, Dubernet i Nairac, en eixe moment es va transformar en un vedat de caça.
Està classificada com un monument històric per decrets dels anys 1938 i 1939 del Ministeri de Cultura francés.[13]
Es va mantindre en mans privades fins a 1986 quan va passar la propietat a la societat «Rencontres de l'Escaladieu», va ser esta associació la que va manar fer els primers treballs de restauració. L'abadia va ser comprada en 1997 pel Consell General dels Alts Pirineus.
Referències
- ↑ Cénac-Moncaut, 1856, p. 69.
- ↑ Cénac-Moncaut, 1856, p. 70.
- ↑ d'Avezac de Castera-Macaya, 1823, pp. 217-218.
- ↑ d'Avezac de Castera-Macaya, 1823, pp. 218-219.
- ↑ «Institució - Monasteri de Santa María de Fitero (Navarra, Espanya)». PARES. Consultat el 2020-10-31.
- ↑ Fortún Pérez de Ciriza, 2006, pp. 50-61
- ↑ «Institució - Monasteri de Santa María de l'Oliva (Carcastillo, Navarra, Espanya)». PARES. Consultat el 2020-10-31.
- ↑ Henneresse-Renaud i Gaud, 2008, p. 53.
- ↑ No és una fundació, ya que Leyre estava format per benedictins, sino una afiliació vore Fortún Pérez de Ciriza, 2006, pp. 70-84
- ↑ «TULEBRAS, SANTA MARÍA DE LA CARIDAD DE». Gran enciclopèdia de Navarra. Consultat el 31 d'octubre de 2020.
- ↑ «ESCALE-DIEU». Gran enciclopèdia de Navarra. Consultat el 31 d'octubre de 2020.
- ↑ Henneresse-Renaud i Gaud, 2008, p. 54.
- ↑ Referència n.º PA00095350 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França. (en francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Escaladieu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.