Aíd al-Adha
El Aíd al-Adha (àrap عِيد الْأَضْحَى), a voltes transcrito com Eíd al-Adha, també cridada Festa del Sacrifici, que podria traduir-se com a Dia del Corder, és la festivitat major dels musulmans. També cridada Aíd al-Kabir (Festa Gran), esta festivitat commemora el passage arreplegat en el Corán, en el que es mostra la voluntat d'Abraham (Ibrahim) de sacrificar al seu fill Ismael (en la Bíblia és Isaac qui seria sacrificat) com un acte d'obediència a Deu, ans que Deu intervinguera per a proporcionar-li un corder i que sacrificara a este animal en el seu lloc.
En varis països de l'Àfrica musulmana, tals com Mali, Níger, Senegal o Benín, donen el nom de Tabaski a esta festa, i una part dels Amazigh en Àfrica del Nort la nomenen Tafaska. En molts llocs de parla hispana és coneguda com a Festa del Corder o també com a Festa del Borrego.[1]
Esta festivitat, la data de la qual no és fixa sobre el calendari gregoriano o a les estacions, té lloc el dècim dia del més de Du al-Híyah (duodècim i últim més del calendari musulmà Hichrí, també cridat Vaig donar al-Hach), lo que succeïx setanta dies despuix del Aíd al-Fitr. Aíd al-Adha és part del Hach, el gran pelegrinage a La Meca, que deu realisar-se per lo manco una volta en la vida durant este més.[2][3]
Descripció
El Eid al-Adha es caracterisa per l'ofrena d'un sacrifici animal (comunament una vaca o un corder macho) com a acció de gràcies a Deu per salvar la vida d'Ismael, fill del profeta Abraham. En este dia els musulmans que estan en La Meca conclouen els ritos del seu pelegrinage i, despuix de l'oració especial, realisen el sacrifici animal.
Molts estudiosos islàmics consideren que la seua celebració no és obligatòria. La corrent de l'escola Malikí, present en la regió del Magreb i l'Àfrica Occidental, indica que el sacrifici animal no és obligatori i es recomana solament a les persones que disponguen dels mijos econòmics per a procurar-se l'ovella o vaca. Pel contrari, per a l'escola Hanafí, en influència sobretot en Turquia, el sacrifici sí és obligatori.[3]
En alguns països com Marroc, ademés de l'ofrena animal i els moments d'oració, esta festivitat inclou regals per als chiquets i les chiquetes.[4] En el cas dels peregrins de la Meca, i com a part del final del Hajj, els hòmens s'afaiten el cap i es desfan de les seues penyores blanques usades durant els dies anteriors, mentres que les dònes es tallen mechones de pèl com a símbol de renaixença i renovació.[5]
Els musulmans que no realisen el pelegrinage a la Meca en este moment poden celebrar Eid al-Adha en els seus llocs de residència, acodint a les mesquites per a l'oració. Normalment, sol celebrar-se a l'aire lliure, en les afores de les ciutats, en una zona oberta denominada musalla.[6]
El musulmà acodix a l'oració despuix de haver realisat l'ablució major o gusl i haver-se abillat en la seua millor roba, neta i perfumada. Recita uns versículs del Corán que solament es mencionen durant les dos festes anuals i en els sepelis. Els musulmans glorifican a Deu fins que l'iman inicia l'oració recitant sèt takbir (Allahu akbar) i fent dos prosternacions (rakáa). Despuix l'iman pronuncia una jutba (‘sermón del divendres’) als membres de la comunitat que es troben presents. Per últim es dissol la reunió i els assistents se saluden en senyal d'agermanament i es feliciten per la festa.cita requerida
El sacrifici
La tradició indica que el matí del dia de Aíd al-Adha, despuix de l'oració especial feta vint minuts despuix de l'eixida del sol, el cap de cada família és el responsable de sacrificar a l'animal, açò si la llei del país ho permet. De no ser possible, existix l'autorisació de que un carnicero o una tercera persona porte a terme esta tasca, sempre buscant causar el menor dolor, dirigint el cap de l'animal cap a la Meca i deixant que el seu cos expulse tota la sanc, per a que l'acció —i la carn que resulte d'esta— siga considerada halal.
Encara que lo més comú és sacrificar una ovella o una vaca, d'acort en la regió o país l'ofrena pot ser un bou, una cabra, una vedella i inclús un camello o un dromedari. En el cas dels vacuns, l'animal deu tindre més de dos anys d'edat, en el dels ovins, a lo manco sis mesos, encara que lo més recomanable és que siguen majors d'un any. Deuen estar sans i no tindre cap defecte físic (ceguera, membre amputado, etc.). Els mascles castrats estan autorisats.
Despuix del sacrifici, la carn és separada en terços: un per a la persona que obsequia la béstia, un atre per a repartir entre parents i veïns, i l'últim per als necessitats (òrfens i pobres), independentment de la seua religió o nacionalitat.[3][6]
En França, per a 2016, s'estimava que se sacrificaven un promig de cent mil ovelles per a ofrendar durant Eid al-Adha.[3]
Hi ha alguns musulmans que celebren eixa festa despuix de tres dies de hajj en Nepal, Índia, Bangladés, Afganistan, Pakistan, Uzbekistan, Emirats Àraps Units i Tastar.cita requerida
Història
Abraham (Ibrahim en àrap) va estar dispost a sacrificar al seu fill primogènit Ismael com a prova de la seua llealtat a Deu. Al final, Deu —conta la tradició— va ser clement i va parar el seu braç en l'aire just quan anava a cercenar el coll del seu fill. Agraït, Abraham va sacrificar en el seu lloc un moltó i és, en imitació d'eixe acte, per lo que els musulmans sacrifiquen als seus animals en lo que es considera la Festa Major de l'Islam.
Segons el Corán, Ismael, el fill primogènit de Abraham, engendrat per la seua esclava Agar, va anar el protagoniste de l'història, a diferència de la tradició judeocristiana, que otorga este paper a Isaac:[6]
Vore també
Atres celebracions principals de les principals religions monoteistes:
Referències
- ↑ Aneu Mubarak, feliç Aneu al Kabir.
- ↑ «Young moons and the Islamic calendar».Sky & Telescope.F + W Mija.92(6)ISSN 0037-6604.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[1]». Consultat el 8 d'agost de 2018 (en francés).
- ↑ «[2]». Consultat el 8 d'agost de 2018 (en francés).
- ↑ «». Consultat el 8 d'agost de 2018 (en anglés). «During the last three days of hajj, male pilgrims shave their heads and remove the terrycloth white garments worn during the hajj. Women cut off a small lock of hair in a sign of spiritual rebirth and renewal.»
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «[3]». Consultat el 8 d'agost de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aíd al-Adha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.