Anar al contingut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'escritura japonesa, els caràcters silàbics (o, en més propietat, moraicos) (hiragana) i (katakana) ocupen el 19º lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre i ; i el 35.º en el poema iroha, entre i . En la taula a la dreta, que seguix l'orde gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (た行, "columna TA") i la quarta fila (え段, "fila I").

Tant て com テ provenen del kanji .

Poden dur l'accent dakuten: で, デ.

Existix una versió hentaigana de て, , que prové del kanji .

Romanización

[editar | editar còdic]

Segons els sistemes de romanización Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

  • て, テ es romanizan com "ti".
  • で, デ es romanizan com "di".

Escritura

[editar | editar còdic]
Escritura de て
Escritura de て.
Escritura de テ
Escritura de テ.
Archiu:て-bw.png
  • El caràcter て s'escriu en un traç, que consistix en una llínea horisontal encara que llaugerament ascendent seguida d'una curva en forma de C.
Archiu:テ-bw.png
  • El caràcter テ s'escriu en tres traços:
  1. Traç horisontal.
  2. Traç horisontal baix del primer.
  3. Traç curve que escomença en la part mija del segon i es curva cap a avall a l'esquerra.

Els caràcters テ i デ poden anar acompanyats de la versió chicoteta del caràcter (ィ) o dels caràcters en i (ャ, ュ, ョ) per a formar les sílabes tu, vaig donar, tya, ..., dyo per a la transcripció de paraules prestades d'atres idiomes. Per eixemple, デュアル (dyuaru, transcripció de l'anglés dual, que es pronuncia diúal).