Álvaro Pombo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Álvaro Pombo y García de los Ríos
Alvaropombo.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 23 de juny de 1939
Lloc de naiximent: Santander, Cantàbria, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Álvaro Pombo y García de los Ríos (Santander, Cantàbria, 23 de juny de 1939), és un escritor, poeta, noveliste i expolític espanyol, acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 2004 i premi Miguel de Cervantes en 2024.

Biografia[editar | editar còdic]

Álvaro Pombo naixqué en la ciutat de Santander en el sí d'una família de l'aristocràcia càntabra. Fill de Cayo Pombo y Ybarra (pertanyent a la família Ybarra) i de Pilar García de los Ríos y Caller. Descendent de Juan Pombo Conejo, marqués de Casa Pombo i de la beata Rafaela Ybarra de Vilallonga.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense de Madrit, Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, a on vixqué des de l'any 1966 a l'any 1977, durant la seua infància «va compartir» pupitre en Juan Navarro Baldeweg i repetí quint curs:

«Soy un caso pedagógico interesante. Porque mientras suspendía todas, escribía cinco o seis artículos al mes en la revista de los Escolapios de Santander. No pensaba más que en la poesía y en escribir. Claro, suspendí cinco asignaturas, no me presenté en septiembre y mis padres me enviaron a Valladolid de interno con los jesuitas al año siguiente. Para que espabilara. Eran gente muy recta, con un sentido del esfuerzo y del deber muy fuerte.»

Des de que en 1973 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Protocolos, Álvaro Pombo s'ha considerat una veu personal i única en la lliteratura espanyola. Solament quatre anys despuix de la publicació d'aquells versos, Pombo guanyà el premi El Bardo en la seua obra Variaciones en l'any 1977. Eixe any retornà a Espanya, publicant-se també el seu primer volum de narrativa, Relatos sobre la falta de substancia, que contenia un gran número d'històries curtes protagonisades per personages homosexuals. El tema gai estarà present també en atres obres seues.

Ha reconegut públicament la seua homosexualitat en numeroses entrevistes, donant la seua opinió a certs temes com el matrimoni homosexual.

En l'any 1983, ya instalat en Madrit, guanyà el primer Premi Herralde en la novela El héroe de las mansardas de Mansard, inaugurant aixina la colecció Narratives Hispàniques d'Anagrama, a on ha publicat casi totes les seues noveles i a la que s'ha declarat públicament fidel.

A pesar de considerar-se a sí mateix poeta, sempre ha segut més conegut com a noveliste, calitat en la que ha guanyant varis guardons. El seu estil, únic i original, a pesar de ser classificat dins del realisme subjectiu, l'ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestrage en la que usa el llenguage, pròpia d'un poeta verdader, i l'us chocant i contagiós de l'humor en totes les seues noveles donen forma a una prosa única, elogiada per crítics i escritors de tota índole.

Aficionat a l'història migeval i la filosofia fenomenològica, en tots els seus llibres es mesclen l'investigació sicològica i la preocupació filosòfica. Ell mateixa definix el seu método lliterari com a sicologia-ficció.

Les seues primeres obres poden considerar-se pessimistes, presentant sempre situacions, arguments i personages sense esperança, pero la seua narrativa dona un gir en la publicació de El metro de platino iridiado (1990), potser la seua obra mestra, guanyadora del Premi Nacional de la Crítica. En eixa novela Pombo escomença a eixercir lo que va nomenar «la poètica del Be», a on l'ètica, l'humanitat i, en definitiva, el Be, semblen ser l'objectiu del seu treball. En Contra natura (2005), Pombo expressa les seues crítiques cap a una excessiva «mercadotècnia» i «trivialisació» de l'homosexualitat que, en la seua opinió, està portant a terme una part del colectiu.

Álvaro Pombo ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el 20 de juny de l'any 2004, proposta la seua candidatura per Luis María Ansón, Luis Mateo Díez i Francisco Rico, ocupant el silló j que deixà a la seua mort Pedro Laín Entralgo. El seu discurs d'ingrés en l'Acadèmia es va titular "Verosimilitut i veritat"; en ell, Pombo va reflexionar sobre la reserva del terme «veritat» per al raonament i «verosimilitut» per a lo narratiu-contemplatiu.

El 16 d'octubre de 2006 se li proclama guanyador del premi Planeta, el més popular de quants existixen de lliteratura en Espanya, per la novela La fortuna de Matilda Turpin.

Encara que ell mateixa és obertament homosexual, s'ha manifestat en contra del concepte de matrimoni per a persones del mateix sexe. Eixa paraula «referida a l'àmbit gai em fa riure», digué en el programa "Los desayunos de TVE" en novembre de 2011. Davant el revol que va causar esta declaració, UPyD, el partit en que militava Pombo, es va afanyar a precisar a través de Twitter que «el seu programa electoral defén el matrimoni entre persones del mateix sexe».

Entre els anys 2006 i 2008 fon també colaborador i tertulià del programa d'Antena 3 "Espejo Público".

El 6 de giner de 2012 guanyà el Premi Nadal en El temblor del héroe, una novela sobre l'engany, la manipulació i la falta de sensibilitat davant el dolor alié.

En l'any 2024 guanya el premi Cervantes, destacant el jurat «la seua extraordinària personalitat creadora, la seua lírica singular i la seua original narració».

Activitat política[editar | editar còdic]

Álvaro Pombo fon un actiu colaborador del desaparegut partit Unión Progreso y Democrácia (UPyD). En les eleccions espanyoles de l'any 2008 encapçalà la llista al Senat per la Comunitat de Madrit. Pombo fon el dècim candidat per número de vots, el primer despuix dels candidats de PSOE, PP i Esquerra Unida; en les de 2011 va repetir com a candidat al Senat per Madrit per UPyD i fon el sèptim més votat en la circumscripció de la capital.

En giner de 2012, Álvaro Pombo fon entrevistat per la revista chilena The Clinic. Pombo va realisar unes declaracions contemporisadores respecte a les figures d'Augusto Pinochet i de Francisco Franco:

«Sé que suena mal, el asunto es que España prosperó gracias a Franco, la gente tuvo su cochecito, su residencia, y la democracia fue posible gracias a Franco.»15​ «Pero sí me hago esa pregunta, de si no tendríamos, por ejemplo en España, que pasar a una fase suprapolítica, suprapartidista, de gestores firmes. ¡Si tenemos cinco millones de parados (cesantes)!» «Un dictador con mano fuerte… No lo sé, no lo sé, pero hay que tener cuidado de no ponerse demasiado bravo con los dictadores que produjeron riqueza económica. Hitler fue un dictador que metió a los países en una guerra espantosa, pero Franco no. Y Pinochet tampoco.»

Obra[editar | editar còdic]

Relats[editar | editar còdic]

  • Relatos sobre la falta de sustancia (1977)
  • Cuentos reciclados (1997)

Novela[editar | editar còdic]

  • El parecido (1979)
  • El héroe de las mansardas de Mansard (1983) Premi Herralde de Novela 1983
  • El hijo adoptivo (1984) finalista del Premi Herralde de Novela 1983. Adaptada al cine per Juan Pinzás en El juego de los mensajes invisibles (1991)
  • Los delitos insignificantes (1986)
  • El metro de platino iridiado (1990). Premio Nacional de la Crítica
  • Aparición del eterno femenino contada por S. M. el Rey (1993)
  • Telepena de Celia Cecilia Villalobo (1995)
  • Vida de San Francisco de Asís (1996)
  • Donde las mujeres (1996). Premi Nacional de Narrativa
  • La cuadratura del círculo (1999). Premio Fastenrath de la RAE
  • El cielo raso (2001) Premi Fundació José Manuel Lara
  • Una ventana al norte (2004)
  • Contra natura (2005)
  • La fortuna de Matilda Turpin (2006) Premi Planeta
  • Virginia o el interior del mundo (2009)
  • La previa muerte del lugarteniente Aloof (2009)
  • El temblor del héroe (2012) Premi Nadal
  • Quédate con nosotros, Señor, porque atardece (2013)
  • La transformación de Johanna Sansíleri (2014)
  • Un gran mundo (2015)
  • La casa del reloj (2016)
  • Retrato del vizconde en invierno (2018)
  • El destino de un gato común (2020)
  • Santander, 1936 (2023)
  • El exclaustrado (2024)

Poesia[editar | editar còdic]

  • Protocolos (1973)
  • Variaciones (1977) Premi El Bardo
  • Hacia una constitución poética del año en curso (1980)
  • Protocolos para la rehabilitación del firmamento (1992)
  • Protocolos, 1973-2003 Poesies completes (2004)
  • Los enunciados protocolarios (2009)

Artículs[editar | editar còdic]

  • Alrededores (2002)

Ensaig[editar | editar còdic]

  • La ficción suprema. Un asalto a la idea de Dios (2022)

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • Premi El Bardo 1977 per Variacions (1977)
  • Premi Herralde 1983 per L'héroe de les mansardas de Mansard (1983)
  • Premi Nacional de la Crítica 1990 per El metro de platí iridiat (1990)
  • Premi Nacional de Narrativa 1997 per A on les dònes (1997)
  • Premi Fastenrath 1999 (RAE) per La quadratura del círcul (1999)
  • Premi Fundació José Manuel Lara 2002 per El cel ras (2001)
  • Premi Fundació Germán Sánchez Ruipérez periodístic sobre llectura (2004)
  • Premi Planeta 2006 per La fortuna de Matilda Turpin (2006)
  • Premi Nadal 2012 per La tremolació de l'héroe (2012)
  • Premi Honorífic de les Lletres de Santander (2018)
  • Premi Internacional Menéndez Pelayo (2023)
  • Premi Francisco Umbral al Llibre de l'Any 2023 (2024)
  • Càntabre de l'Any 2023 (2024)
  • Premi Cervantes 2024

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Álvaro_Pombo&oldid=368758»