Àlbum
Un àlbum[1], també conegut coloquialmente com disc, és una colecció de gravació i reproducció de sò—generalment musicals—publicada en un soport físic, com un disc compacte (CD), un disc de vinil o una cinta d'àudio (com un cartuig de 8 pistes o un casset),[2] o distribuïda en format d'àudio digital. Els primers àlbums de sò gravat varen sorgir a principis del XX com a conjunts de discs de 78 rpm recopilats en un llibre encuadernado que s'assemblava a un àlbum fotogràfic, format del que deriva el seu nom. Despuix de l'introducció del disc de vinil de llarga duració (LP), reproduït a 33⅓ rpm, en 1948, este es va convertir en el format predominant per a la publicació d'àlbums.
Des de mediats de la década de 1960 fins a principis del XXI, l'àlbum va constituir el principal format per a la producció, distribució i consum de música gravada, un periodo conegut com l'época de l'àlbum. Encara que els LP de vinil continuen comercialisant-se, durant el XXI el mercat de la música ha passat a estar dominat pels formats digitals, mentres que el CD ha experimentat un descens sostingut. El cartuig de 8 pistes va ser el primer format de cinta d'àudio d'àmplia difusió, utilisat junt en el vinil des de mediats de la década de 1960 fins a començos de la de 1980, quan va ser substituït pel casset. Est va alcançar la seua major popularitat a finals de la década de 1980, va començar a declinar durant la de 1990 i va desaparéixer en gran medida com a format comercial durant la primera década del XXI.
Característiques
El format estàndar de l'indústria discogràfica per a música o més continguts popular era d'aproximadament 12 cançons (originalment este número es referia al pagament de drets d'autor).cita requerida
El terme «àlbum» s'aplica a qualsevol colecció de gravacions de sò, incloent el CD, minidisc i casset. Inclús a un conjunt de cançons posades a la venda al mateix temps per a la seua distribució en llínea en un lloc de descàrrega de música, se li menciona a voltes com un àlbum.
Per la gran capacitat dels nous dispositius digitals, la qüestió del tamany (en minuts) d'un àlbum està oberta a debat. Encara que la mija es manté entorn a les 11 o 12 pistes, este valor oscila entre 7 o 25 en alguns casos; aixina que la capacitat d'un àlbum medida en minuts de registre és molt variable. Per als discs de menys de 4 pistes o 20 minuts de duració, se solen utilisar els térmens senzill i EP en lloc d'àlbum, i estos, ademés, se solen dedicar especialment a una sola cançó, o a esta mateixa en varis remixes o metàfores (diferents versions). Les pistes dels àlbums acostumen a durar entre 2 i 5 minuts, encara que en alguns estils musicals són freqüents les pistes de major duració.
Àlbums de promoció
En el nom de promo o àlbum de promoció es coneix a la còpia d'un àlbum que es distribuïx abans del llançament oficial del disc. El fi d'una promo és facilitar als mijos de comunicació l'accés al disc, de cara a donar-li major difusió.
Vore també
- Unitat equivalent a àlbum
- Album-oriented roc
- Àlbum recopilatorio
- Àlbum conceptual
- Àlbum de banda sonora
- Àlbum d'estudi
- Àlbum split
- Época de l'àlbum
Referències
- ↑
- ↑ Zipkin, Michele (2020-04-08). «Best albums from the last decade, according to critics». Stacker. Consultat el 2020-06-03.