Àgata del combat de Pilos
El àgata del combat de Pilos és un sagell gravat en àgata de l'Antiga Grècia i pertanyent a la civilisació minoica el relleu de la qual mostra a un guerrer que lluita cos a cos en un atre mentres que un tercer yacer ferit en el sol.[1][2] Es va descobrir prop del Palau de Néstor, en Pilos, en el jaciment arqueològic conegut com la tomba del guerrer de l'aixeta, i està datat en 1450 a. C.[3]

El sagell, que els investigadors descriuen com una peça "incomprensiblement menuda", és excepcional per la calitat del gravat i la minuciositat dels seus detalls, i es considera "el millor treball de l'Edat del Bronze en art glíptico jamai descobert".[4]
Descobriment
L'àgata del combat de Pilos va ser descoberta per un equip arqueològic de l'Universitat de Cincinnati dirigit per Sharon Stocker i Jack L. Davis. L'objecte, un sagell de pedra de 3,6 cm de llarc (1,4 polzades), es va trobar prop del palau de Néstor, en la tomba del guerrer de l'aixeta, junt a quatre anells de sagell fabricats en or.[5][6]
A pesar de que el lloc es va descobrir en 2015 i atres troballes es varen publicar primer, l'àgata, que es va conservar coberta de pedra calcàrea, no es va revelar sino fins a 2017.[7] En un principi, pel seu chicotet tamany, es va pensar que era un abalorio i no va ser fins al cap del seu estudi i neteja quan la peça va revelar la seua importància.[8] Es creu que el sagell es va elaborar en Creta, per l'antic consens que existix referent a que la civilisació micénica grega importava o furtava riquees de la Creta minoica.[9] El fet de que la pedra es trobara en una tomba micénica en Grècia sugerix que va haver intercanvi cultural entre les civilacions micénica i minoica.[3]
Sobre l'ocupant de la tomba a on es va trobar esta obra artística, se supon que es tractava d'un guerrer, encara que també es baralla la possibilitat de que haja segut un sacerdot.[10] L'arqueòlec Fritz Blakolmer, de l'Universitat de Viena, creu que el sagell és la representació d'una obra d'art més gran, tal volta una fresca o pintura mural, que tant minoics com micénicos reconeixien.[11]
Importància
El Ministeri de Cultura grec es referix a la troballa com el descobriment més important en Grècia dels últims 65 anys.[1] Per lo diminut de la peça i a la perícia necessària per a realisar els tan intrincados i minuciosos detalls del gravat en semblant calitat, alguns arqueòlecs pensen que per a la seua elaboració es va deure utilisar algun tipo de lent d'aument, a pesar de que en Creta no s'ha trobat cap evidència arqueològica d'eixa época que ho corrobore.[12] El seu codescubridor, el doctor Jack Davis, es referix a la peça com "incomprensiblement menuda", i senyala que tindrien que transcórrer atres mil anys per a que tornaren a vore's treballs d'art en eixa calitat en el detall.[1] Els investigadors accepten que este descobriment canvia els consensos establits sobre el desenroll artístic de la civilisació minoica,[3] i que fa falta una revaluaació de la llínea de temps en la que es va desenrollar l'art grec.[13] Si ben la seua data de datació ho situa en l'Edat del Bronze, el seu estil, per l'ampli coneiximent anatòmic que es mostra en els gravats, s'assembla més a l'art del periodo clàssic, que no es desenrollaria sino fins a un mileni més vesprada.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Unearthing a masterpiece» (en en-us). University of Cincinnati. Archivat des de l'original, el 9 de novembre de 2017. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ Pettit, Harry. «Mystery of the incredibly detailed 3500-year-old sealstone that was found buried with an ancient Greek warrior - and was 1000 years ahead of its clave», Daily Mail Online, 8 de novembre de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gibbens, Sarah (7 de novembre de 2017). «Ancient Greek 'Masterpiece' Revealed on Thumb-Size Gem». National Geographic. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ UC Magazine:Unearthing a masterpiece, http://magazine.uc.edu/editors_picks/recent_features/unearthingamasterpiece.html
- Archivat el 9 de novembre de 2017 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Goenka, Himanshu. «Pylos Combat Agate, Ancient Greek Seal, Fine Specimen Of Miniature Prehistoric Art», International Business Claves, 7 de novembre de 2017. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ In, Geology. «"Pylos Combat Agate' Rare Minoan Sealstone Discovered», Geology IN. Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Ne, NICHOLAS WADE New York Claves. «Grecian artifact evokes tals from the ‘Iliad’ and ‘Odyssey’», The Bulletin, 15 de novembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017 (en en-us).
- ↑ Harthorne, Michael. «Epic Battle on Tiny Stone Could Change Our Knowledge of Ancient Greece», Newser, 7 de novembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017 (en en-us).
- ↑ «Archaeologists unearth 'masterpiece' sealstone in Greek tomb», EurekAlert Science News, 6 de novembre de 2017. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ 10,0 10,1 «A treasure-filled tomb of a Bronze Age warrior may rewrite the history of Greek civilization», Newsweek, 7 de novembre de 2017. Consultat el 8 de novembre de 2017 (en en).
- ↑ Saraceni, Jessica E.. «Griffin Warrior’s Tomb Yields Finely Carved Seal Stone - Archaeology Magazine» (en en-gb). www.archaeology.org. Consultat el 16 de decembre de 2017.
- ↑ Wade, Nicholas. «A Grecian Artifact Evokes Tals From the ‘Iliad’ and ‘Odyssey’», The New York Claves, 6 de novembre de 2017. Consultat el 7 de novembre de 2017.
- ↑ «Pylos Combat Agate Could Rewrite Ancient Greek Art History - Deviant World», Deviant World, 14 de novembre de 2017. Consultat el 30 de giner de 2018 (en en-us).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ágata del combate de Pilos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.