La tomba del guerrer de l'aixeta és una tomba de fossa de l'Edat del Bronze que data d'al voltant de 1450 a. C., prop de l'antiga ciutat de Pilos en Grècia. La tomba va ser descoberta per un equip d'investigació patrocinat per l'Universitat de Cincinnati i dirigida pel matrimoni d'arqueòlecs Jack L. Davis i Sharon Stocker. El lloc de la tomba va ser excavat de maig a octubre de 2015.[1][2]

Durant l'excavació inicial de sis mesos, l'equip d'investigació va descobrir un esquelet de varó adult intacte i va excavar 1400 objectes, incloent armes, joyes, armadures i artefactes d'argent i or.[3] Des de 2015, el número d'artefactes recuperats de la tomba ha aplegat a més de 3500 artículs, incloent una pedra de sagell minoica d'importància històrica denominada àgata del combat de Pilos i quatre anells d'or de sagell en imàgens detallades de la mitologia minoica.[4][5]

Antecedents

En 1939, l'arqueòlec Carl Blegen, professor d'arqueologia clàssica en l'Universitat de Cincinnati, en la cooperació de l'arqueòlec grec Konstantinos Kourouniotis, va dirigir una excavació per a localisar el palau del famós rei Néstor de la Ilíada d'Homero.[6]

Blegen va elegir un lloc del cim d'un tossal en Mesenia, cridat Epano Englianos, com a possible ubicació de les antigues ruïnes.[7] L'excavació va descobrir els restants d'una série d'estructures, tombes i els primers eixemples d'escritura grega en Llineal B. L'excavació va continuar des de 1952 fins a 1966, Blegen es va retirar en 1957.


En preguntes per respondre sobre la civilisació micénica anterior al XIII a. C. l'Universitat de Cincinnati va recomençar les excavacions en el Palau de Néstor en 2015, en el respal de l'Escola Americana d'Estudis Clàssics d'Atenes i en el permís de la Ministeri de Cultura grec. El treball de Blegen en Pilos ho varen continuar Jack L. Davis i Sharon Stocker, els qui havien treballat en esta zona de Grècia durant 25 anys.[1]

El palau de l'Edat del Bronze cridat "Palau de Néstor", ubicat prop de la ciutat de Pilos és el millor preservat de la Grècia continental.[6]

Excavació inicial en 2015

La tomba va ser descoberta en un olivar a 100 metros del cridat "Palau de Néstor" de l'Edat del Bronze, a 30 quilómetros de la ciutat de Pilos, al suroest de Grècia. Els directors de l'excavació, Davis i Stocker, havien planejat originalment excavar tossal avall des del Palau. Per problemes burocràtics locals i una folga imprevista, no varen poder obtindre un permís per al lloc desijat i en canvi solament se'ls va donar permís per a cavar en un olivar veí.

Es varen elegir alguns punts en el olivar per a la seua investigació, incloent «tres pedres que semblaven formar un cantó».[1] Quan dos membres de l'equip d'investigació varen començar a cavar, el 28 de maig de 2015 es va revelar un pou de dos metros per un metro, sugerint una tomba. Els investigadors varen descobrir un esquelet en el fondo de la tomba rodejat de diversos artefactes. Els restants varen ser trobats en un fèretre de fusta colocat dins d'una cambra forrada de pedra.[6] Es varen trobar objectes determinats com ofrenes votives dins i damunt del fèretre i en el pou forrat de pedra. Les troballes varen consistir en joyes, pedres de marfil, marfil tallats, pentines, copes d'or i argent i armes de bronze.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Marchant, Jo (2017). «This 3,500-Year-Old Greek Tomb Upended What We Thought We Knew About the Roots of Western Civilization/» (en anglés). Smithsonian Institution. Consultat el 16 de juny de 2018.
  2. ↑ Gibbens, Sarah. «Ancient Greek 'Masterpiece' Revealed on Thumb-Size Gem» (en anglés). National Geographic. Consultat el 16 de juny de 2018.
  3. ↑ Reilly, MB. «UC team discovers rare warrior tomb filled with bronze age wealth and weapons» (en anglés). UC Magazine. University of Cincinnati. Consultat el 16 de juny de 2018.
  4. ↑ Medrano, Kastalia. «Ancient Greece: Treasure-Filled Tomb Of Bronze Age Warrior May Rewrite History Of Greek Civilization» (en anglés). Newsweek. Consultat el 16 de juny de 2018.
  5. ↑ Daley, Jason. «Gold Rings Found in Warrior’s Tomb Connect Two Ancient Greek Cultures» (en anglés). Smithsonian.com. Consultat el 16 de juny de 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Greu Of The Griffin Warrior Found At The Palace Of Nestor, Pylos, Greece» (en anglés). griffinwarrior.org. University of Cincinnati (febrer de 2016). Archivat des de l'original, el 15 de febrer de 2019. Consultat el 16 de juny de 2018.
  7. ↑ «Carl Blegen American Archaeologist» (en anglés). Encyclopedia Britannica. Consultat el 16 de juny de 2018.