Diferència entre les revisions de "Sant Pau"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 15: Llínea 15:
 
El nort de la partida esta atravessat per la séquia de Tormos, i les seues aigües regaven la majoria d'[[Horta de Valéncia|horts]] del seu terreny, sobretot des de la "Fila de Campanar". Ademés Sant Pau era atravessat pel mig per la séquia de Mestalla, de forma casi paralela al carrer del Pare Barranc, completant aixina les tres séquies del nort de la ciutat: Rascanya, Mestalla i Tormos. Mestalla regava l'entorn de l'actual avinguda de les Corts Valencianes.
 
El nort de la partida esta atravessat per la séquia de Tormos, i les seues aigües regaven la majoria d'[[Horta de Valéncia|horts]] del seu terreny, sobretot des de la "Fila de Campanar". Ademés Sant Pau era atravessat pel mig per la séquia de Mestalla, de forma casi paralela al carrer del Pare Barranc, completant aixina les tres séquies del nort de la ciutat: Rascanya, Mestalla i Tormos. Mestalla regava l'entorn de l'actual avinguda de les Corts Valencianes.
  
La pista d'Ademús no tenia l'entorn urbanisat fins a les últimes dècades del sigle XX quan es va iniciar el seu desenrroll urbanístic. Es va construir l'avinguda del Mestre Rodrigo de forma paralela a la pista, i tot l'entorn va convertir-se en un entorn plenament urbà fins al límit marcat per l'avinguda del Mestre Rodrigo i per l'avinguda de Pío Baroja, que formarien part de l'actual "Ronda de Bulevards" de Valéncia: cap al sur conectarien en la Ronda Sur de Valéncia i cap al nort en la Ronda Nort de Valéncia.
+
La pista d'Ademús no tenia l'entorn urbanisat fins a les últimes dècades del sigle XX quan es va iniciar el seu desenroll urbanístic. Es va construir l'avinguda del Mestre Rodrigo de forma paralela a la pista, i tot l'entorn va convertir-se en un entorn plenament urbà fins al límit marcat per l'avinguda del Mestre Rodrigo i per l'avinguda de Pío Baroja, que formarien part de l'actual "Ronda de Bulevards" de Valéncia: cap al sur conectarien en la Ronda Sur de Valéncia i cap al nort en la Ronda Nort de Valéncia.
  
Esta circumvalació va transformar per complet el barri i varen inicar-se nous barris a l'entorn de les avingudes. Exemple del desenrroll va ser la fundació en l'any [[2002]] de la [[Falla]] Nou Campanar, una de les [[comissions falleres]] més jòvens de la ciutat pero en major èxit en els seus monuments fallers gràcies a l'elevat pressupost de que disponia pel promotor immobiliari Juan Armiñana. La creació d'esta poderosa comissió va fer popular el nom de "Nou Campanar" en tot el barri.
+
Esta circumvalació va transformar per complet el barri i varen inicar-se nous barris a l'entorn de les avingudes. Exemple del desenroll va ser la fundació en l'any [[2002]] de la [[Falla]] Nou Campanar, una de les [[comissions falleres]] més jòvens de la ciutat pero en major èxit en els seus monuments fallers gràcies a l'elevat pressupost de que disponia pel promotor immobiliari Juan Armiñana. La creació d'esta poderosa comissió va fer popular el nom de "Nou Campanar" en tot el barri.
  
 
En l'any [[2008]] es va inaugurar el [[Bioparc]], parc zoològic de Valéncia, juntament en el [[Parc de Capçalera]] en el vell llit del riu Túria, actual [[Jardí del Túria]].  
 
En l'any [[2008]] es va inaugurar el [[Bioparc]], parc zoològic de Valéncia, juntament en el [[Parc de Capçalera]] en el vell llit del riu Túria, actual [[Jardí del Túria]].  
Llínea 34: Llínea 34:
 
Més al nort trobem el Cementeri de Campanar, més cases i alqueries, les Escoles de Sant Josep, i l'[[Hospital Arnau de Vilanova]].
 
Més al nort trobem el Cementeri de Campanar, més cases i alqueries, les Escoles de Sant Josep, i l'[[Hospital Arnau de Vilanova]].
  
Ademés de tots estoss elements, el barri dispon d'un dels pocs llocs de la ciutat a on encara es pot fruir del paisage tradicional de l'[[Horta de Valéncia]].
+
Ademés de tots estoss elements, el barri dispon d'un dels pocs llocs de la ciutat a on encara es pot fruir del païsage tradicional de l'[[Horta de Valéncia]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:57 30 jun 2022

Barri de Sant Pau

Sant Pau és un barri de la ciutat de Valéncia que pertany al districte de Campanar, en l'extrem nort-oest de la ciutat.

Es tracta d'una antiga partida rural del poble de Campanar que en l'any 1897 va entrar a formar part de la ciutat de Valéncia juntament en el poble. En l'actualitat té una zona urbanisada en les últimes dècades del sigle XX i que és coneguda popularment com a "Nou Campanar".

Té una superfície total de 3,981 km² i una població en l'any 2009 de 12.900 habitants.

Llímits[editar | editar còdic]

Limita al sur en els barris de Campanar i Nou Moles, a l'est en Benicalap i Beniferri, al nort en Benimàmet, i a l'oest en els municipis de Paterna, Quart de Poblet i Mislata. Les vies que el delimiten aproximadament són l'avinguda del Mestre Rodrigo i l'avinguda de les Corts Valencianes per l'est, l'autovia CV-30 al nort, el vell llit del riu Túria al sur i el terme municipal de Paterna a l'oest.

Història[editar | editar còdic]

La partida de Sant Pau s'ubicava i s'ubica al norr del vell llit del riu Túria. El riu separava la partida dels termes municipals de Mislata i Quart de Poblet, i en ell es trobava l'assut des d'a on naixia la séquia de Rascanya, assut sense ús des del desviament del riu, ya que la séquia ara agafa l'aigua des del nou Assut del Repartiment

El nort de la partida esta atravessat per la séquia de Tormos, i les seues aigües regaven la majoria d'horts del seu terreny, sobretot des de la "Fila de Campanar". Ademés Sant Pau era atravessat pel mig per la séquia de Mestalla, de forma casi paralela al carrer del Pare Barranc, completant aixina les tres séquies del nort de la ciutat: Rascanya, Mestalla i Tormos. Mestalla regava l'entorn de l'actual avinguda de les Corts Valencianes.

La pista d'Ademús no tenia l'entorn urbanisat fins a les últimes dècades del sigle XX quan es va iniciar el seu desenroll urbanístic. Es va construir l'avinguda del Mestre Rodrigo de forma paralela a la pista, i tot l'entorn va convertir-se en un entorn plenament urbà fins al límit marcat per l'avinguda del Mestre Rodrigo i per l'avinguda de Pío Baroja, que formarien part de l'actual "Ronda de Bulevards" de Valéncia: cap al sur conectarien en la Ronda Sur de Valéncia i cap al nort en la Ronda Nort de Valéncia.

Esta circumvalació va transformar per complet el barri i varen inicar-se nous barris a l'entorn de les avingudes. Exemple del desenroll va ser la fundació en l'any 2002 de la Falla Nou Campanar, una de les comissions falleres més jòvens de la ciutat pero en major èxit en els seus monuments fallers gràcies a l'elevat pressupost de que disponia pel promotor immobiliari Juan Armiñana. La creació d'esta poderosa comissió va fer popular el nom de "Nou Campanar" en tot el barri.

En l'any 2008 es va inaugurar el Bioparc, parc zoològic de Valéncia, juntament en el Parc de Capçalera en el vell llit del riu Túria, actual Jardí del Túria.

Elements importants[editar | editar còdic]

Parc de Capçalera

Com a elements importants del barri podem destacar els jardins: de Jardí del Túria, el Parc de Capçalera i el Jardí de Polífilo (inspirat en El somni de Polífilo) i popularment conegut com el Jardí de Beniferri.

El Bioparc és un dels principals recursos turístics de l'actual barri, i en el barri de "Nou Campanar" es poden contemplar antigues alqueries protegides pero engolides per l'expansió urbanística del barri, ademés de la chicoteta Ermita del Santíssim Crist del Pouet.

El pont del Nou d'Octubre de l'arquitecte valencià Santiago Calatrava conecta el barri en la Ronda Sur de Valéncia i l'avinguda del Sit, i està situat junt a un centre Carrefour. L'Hospital 9 d'Octubre es troba en el carrer de la Vall de la Ballestera junt al fumeral de les restes de l'antic "Molí de Sant Pau" (que va donar el nom al barri). Este fumeral ara forma part d'un parc junt a l'hospital.

Un poc més al nort trobaríem la Falla Nou Campanar en l'encreuament dels carrers del Pediatra Jorge Comín i de la Serra Calderona, pero el monument faller sols és visible durant les festes de les Falles, del 15 al 19 de març. El "Molí del Sol" era un vell molí sobre la séquia de Rascanya que en l'actualitat ha segut habilitat com a comissaria de policia local. Esta policia vigila per a que els toxicòmans no tornen a apoderar-se de l'horta de Sant Pau (també "horta de Campanar") com a lloc fora de la ciutat per al tràfic d'estupefacients, com va passar a finals del sigle XX.

Més al nort trobem el Cementeri de Campanar, més cases i alqueries, les Escoles de Sant Josep, i l'Hospital Arnau de Vilanova.

Ademés de tots estoss elements, el barri dispon d'un dels pocs llocs de la ciutat a on encara es pot fruir del païsage tradicional de l'Horta de Valéncia.

Referències[editar | editar còdic]

  • Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons