República d'Irlanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Éire Ireland

República d'Irlanda

Senyera Escut
Archiu:Irlanda-Mapa.png

Capital: Dublin
Ciutat més poblada: Dublin
Forma de Govern: República
President: Mary McAleese
Llengües: irlandés (oficial), anglés.
Ubicació: 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O
Altitut: ??
Superfície: 70.237 km2
Població: 4.062.235 hab.
Densitat: 47 hab/km2 (2007)
Gentilici: Irlandés/ Irlandesa
Moneda: Euro
Prefix Telefònic: +353
Us Horari: CET ((UTC) *
Domini de Internet: .ie
Membre de: ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE.


Irlanda (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), és un país del noroest d' Europa que forma part de lUnió Europea (UE). La seua capital és Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l'any 1949 es declarà l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda és pel seu tamany la tercera illa d'Europa,[1] i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d'Europa Continental, en la vertent occidental del Mar d'Irlanda, al oest de l'illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l'illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l'illa.

El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l'illa (la occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d'Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l'província irlandesa històrica de l'Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).

Idioma

Els idiomes oficials són l' irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l'anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Deprendre irlandés és obligatori en l'educació, pero l'anglés és amplament predominant. Les senyals públiques són generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.[2]

Música

En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del sigle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música més tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).

Mitologia

Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d'Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que es filla del rei Anguish i d'Isolda, la regina mare. És un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.

Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.[3]

Referències

  1. Gran Bretanya és la primera, i Islàndia la segona.
  2. Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008
  3. Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008

Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia