Diferència entre les revisions de "Regne Unit"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Regne Unit s'ha renomenat com Jajajjajajajajjajajajajaja)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Infobox països
 +
|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
 +
|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.svg|126px]]
 +
|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg|70px]]
 +
|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg|300px]]
 +
|capital = [[Londres]]
 +
|població = 61.284.806 hab.
 +
|ciutat més poblada = [[Londres]]
 +
|forma de Govern = [[Monarquia]] constitucional
 +
|president = [[David Cameron]]
 +
|llengües = [[Llengua anglesa|anglés]], [[idioma irlandés|irlandés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]], [[idioma escocés|escocés]] i [[idioma manés|manés]].
 +
|coor =
 +
|altitut =
 +
|superfície = 244820 km2
 +
|densitat = 249 hab/km2
 +
|gentilici = Anglés/anglesa
 +
|Moneda = Lliura esterlina
 +
|Prefix Telefònic = +44
 +
|matrícula_coche=
 +
|matrícula_avió=
 +
|códic_ISO=3
 +
|Us Horari = GMT |horari_estiu=BST ([[UTC]]+1)
 +
|Domini = .uk
 +
|Membre de: =
 +
}}
 
El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].
 
El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].
  
{{UE}}
+
== Història ==
 +
===Abans de 1707===
 +
Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].
 +
 
 +
En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis migevals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.
 +
 
 +
L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|United Kingdom}}
 +
 
 +
{{Països Europa}}
 +
 
 +
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Regne Unit]]
 
[[Categoria:Regne Unit]]
 
[[Categoria:Unió Europea]]
 
[[Categoria:Unió Europea]]
 
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
 
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Última revisió del 01:05 21 set 2023

Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
Flag of the United Kingdom (3-5).svg Royal Coat of Arms of the United Kingdom (St Edward's Crown).svg
Europe-UK.svg

Capital: Londres
Ciutat més poblada: Londres
Forma de Govern: Monarquia constitucional
President: David Cameron
Llengües: anglés, irlandés, galés, gaèlic escocés, escocés i manés.
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 244820 km2
Població: 61.284.806 hab.
Densitat: 249 hab/km2
Gentilici: Anglés/anglesa
Moneda: Lliura esterlina
Prefix Telefònic: +44
Us Horari: GMT
Domini de Internet: .uk
Membre de:


El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort, de manera abreviada Regne Unit (en anglés: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland, de manera abreviada United Kingdom o UK), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'Europa Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de Gran Bretanya, el nordest de l'illa d'Irlanda i chicotetes illes adjacents. Irlanda del Nort és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la República d'Irlanda. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'oceà Atlàntic, a l'est pel Mar del Nort, al sur pel Canal de la Mancha i a l'oest pel mar d'Irlanda.

Història[editar | editar còdic]

Abans de 1707[editar | editar còdic]

Els primers assentaments per sers humans anatòmicament moderns en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del periodo prehistòric de la regió, la població pertanyia a la cultura dels celta insulars, que comprén als britans i a la Irlanda gaèlica. La conquista romana, iniciada en l'any 43 va sometre al sur de l'illa a ser una província de l'imperi per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints pobles germànicsangles, saxons i juts—, que va reduir l'àrea britònica cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales i l'històric Regne de Strathclyde. La major part de la regió colonisada pels anglosaxons es va unificar en el Regne d'Anglaterra en el sigle XX. Al mateix temps, els gaelic-parlants en el noroest de Bretanya —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els picts per a crear el denominat Regne d'Escòcia en el sigle IX.

En 1066, els normants varen invadir Anglaterra des de França i despuix de la seua conquista, varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en Escòcia, introduint al feudalisme de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La elit normanda va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els reis migevals anglesos varen conquistar Gales i varen realisar un intente fallanc per a anexar a Escòcia al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre vasts territoris en França i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la Guerra dels Cent Anys. En ella, Escòcia es va aliar en França i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.

L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la reforma protestant, on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània