Diferència entre les revisions de "O.J. Simpson"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 52: Llínea 52:
  
 
===Juí per custodia===
 
===Juí per custodia===
Mentres se trobava en la presó durant el juí per assessinat, els pares de Nicole Brown, Louis i Juditha, tingueren la custodia dels fills menors d'O.J., Sydney i Justin. Quant Simpson fon absolt, recuperà la custodia dels chiquets. A finals de [[1998]] guanyà judicialment la custodia dels menors, encara que la sentencia fon anulada quant una cort d'apelació determinà que és erròneu excloure evidencies d'un juí per assessinat. Encara aixina, tornà a guanyar la custodia dels seus fills en el [[2000]], despuix de guanyar un segon juí.
+
Mentres se trobava en la presó durant el juí per assessinat, els pares de Nicole Brown, Louis i Juditha, tingueren la custodia dels fills menors d'O.J., Sydney i Justin. Quant Simpson fon absolt, recuperà la custodia dels chiquets. A finals de [[1998]] guanyà judicialment la custodia dels menors, encara que la sentencia fon anulada quant una cort d'apelació determinà que és erròneu excloure evidencies d'un juí per assessinat. Encara aixina, tornà a guanyar la custodia dels seus fills en l'any [[2000]], despuix de guanyar un segon juí.
  
 
===Després dels juis===
 
===Després dels juis===

Revisió de 08:21 31 jul 2017

O. J. Simpson en 1990

Orenthal James "O. J." Simpson (San Francisco, Califòrnia; 9 de juliol de 1947) és un ex jugador de fútbol americà; despuix de la seua carrera com deportista també fon actor de cine i presentador de televisió.

Biografia

Primers anys

Simpson naixqué en San Francisco, Califòrnia, fill d'Eunice Durden (23 d'octubre de 1921] - 9 de novembre de 2001), una administradora d'hospital, i Jimmy Lee Simpson (29 de giner de 1920 – 9 de juny de 1986), chef i guarda bancari.[1] Els yayos materns de Simpson eren de Louisiana.[2] Sa tia li donà el nom de Orenthal, el qual supostament era el nom d'un actor francés que li agradava.[3] Els seus pares se separaren en 1952. Simpson té un germà, Melvin Leon Truman Simpson, i dos germanes, Shirley Simpson-Baker i Carmelita Simpson-Durio. En la seua chiquea, Simpson va contraure raquitisme i utilisà aparats ortopèdics en les cames fins als cinc anys d'edat.[4]

En l'escola Galileo High School en San Francisco, Simpson jugà per a l'equip de fútbol de l'escola, els Galileo Lions. De 1965 a 1966, Simpson fon alumne del City College of San Francisco. Jugà tant a la ofensiva (corredor) com a la defensiva (back defensiu) i fon nominat a l'equip Junior College All-American team com corredor.

Fútbol americà

Universitat del Sur de Califòrnia

Simpson guanyà una beca atlètica en els Troyans del Sur de Califòrnia on jugà com corredor en 1967 i 1968. Simpson fon líder nacional en yardes per terra en 1967 quant acumulà 1,451 yardes i anotà 11 touchdowns. Ho tornà a fer en 1968 en 355 acarres de baló per a 1,709 yardes.

En 1967, fon el jugador estelar en el joc entre els equips colegials de USC i UCLA, ya que un acarre de O.J. Simpson per a anotació de 64 yardes en el 4º quart, empatà el joc 20 punts a 20, conseguint la victòria gràcies al punt extra per 21 a 20. Fon la jugada més llarga en tot eixe joc que es recordat com un dels més grans partits en l'història del fútbol americà colegial del sigle XX.[5] Simpson fon nominat al Trofeu Heisman pero no el guanyà, emportant-se-lo a casa Gary Beban, que jugà en eixe mateix partit, pero en els colors d'UCLA.

Atre dramàtic touchdown de Simpson en el mateix joc servi d'inspiració per a una pintura d'Arnold Friberg: O.J. Simpson Breaks for Daylight. Tingué també participació en l'equip d'atletisme d'USC, en el quartet de relleus de 4 x 100 metros que trencà el llavors recort mundial en els Campeonats Varonils de Pista i Camp de la NCAA en Provo, Utah en juny de 1967.[6]

En 1968, corregué per a 1,709 yardes i 22 touchdowns, guanyant el Trofeu Heisman, el Maxwell Award, i el Walter Camp Award eixe mateix any. Encara se mante el recort del marge més gran de victòria per al guanyador del Heisman, vencent al segon lloc per 1,750 punts. En el Tassó de les Roses de 1969 on el número 2 colegial a nivell nacional (USC) s'enfrontà al número 1 colegial (Ohio State), Simpson llançà una costosa intercepció i tingué un baló solt en la derrota per 16-27 en el seu últim partit com colegial.[7]

NFL

Hagué un partit de temporada regular motejat per Simpson — El Tassó O.J., entre les Àguiles de Filadèlfia i els Acerers de Pittsburgh, perque se cregué que l'equip que perguera podria conseguir a Simpson en el draft de 1969. Les Àguiles guanyaren eixe joc per 12-0 (en 4 goes de camp de Sam Baker), pero succeí que ningun dels dos equips pogué conseguir-lo en el draft.

Simpson fon firmat pels Bills de Búfalo (que en eixa época eren membres de la AFL), qui conseguiren la primera selecció del draft de 1969, al acabar en una marca de 1 joc guanyat, 12 perduts i 1 empatat en la temporada regular de 1968 en la AFL. Simpson molt pronte en la seua carrera com professional, començà a batallar en equips de Búfalo molt roïns, promediant només 622 yardes per temporada en les seues primeres tres campanyes.

Finalment conseguí més de 1,000 yardes en 1972, conseguint un total de 1,251. En 1973, Simpson va córrer per a establir en eixa época un recort de 2,003 yardes, convertint-se en el primer jugador en passar la barrera de les 2,000 yardes, anotant 12 touchdowns. Simpson guanyà més de 1,000 yardes per terra en els seues següents tres campanyes.

La temporada de Simpson en 1977 per a Búfalo fon tallada per una lesió. Abans de la temporada de 1978, els Bills el cangearen als 49's de San Francisco per una segona selecció de draft, on jugà dos campanyes sense cridar l'atenció.

Simpson conseguí 11,236 yardes terrestres, colocant-lo com el 2º millor corredor de tots els temps en eixe temps; per a 2008 ocupa el lloc 16º. Fon nomenat el Jugador Més valiós de la NFL en 1973, i jugà en sis Pro Bowls. Simpson aplegà al Saló de la Fama en 1985, el seu primer any de elegibilitat.

Actuació

Simpson en 1990 en Aràbia Saudita visitant a les tropes nortamericanes durant la primera Guerra del Golf.

Inclús abans de retirar-se de la NFL, Simpson s'embarcà en una exitosa carrera com actor en chicotetes parts com en les mini-series de televisió Roots , i en les películes dramàtiques The Cassandra Crossing , Capricorn One , The Klansman , The Towering Inferno , i les comedies Back to the Beach i la trilogia The Naked Gun . En 1979, fundà la seua pròpia companyia fílmica, Orenthal Productions.

La naturalea amable i carisma natural de Simpson li guanya molts contractes per a firmes comercials. Fon vocero de la companyia de renta d'automòvils Hertz i de Pioneer Chicken (posseïa dos franquícies, una de les quals fon destruïda durant els Disturbis de Los Ángeles en 1992), aixina com Honeybaked Hams, la Corporation pX, una llínea de begudes de Napa Naturals, i aparegué en anuncis comercials per a Dingo Cowboy Boots.

A part de la seua carrera com actor, Simpson tingué breus aparicions com comentarista per a Monday Night Football i The NFL on NBC .[8] Fon amfitrió d'un episodi de Saturday Night Live .[9]

Vida familiar

Se cassà en Marguerite L. Whitley el 24 de juny de 1967, en la que tingué tres fills: Arnelle (4 de decembre de 1968), Jason (21 d'abril de 1970) i Aaren Lashone (24 de setembre de 1977). En 1979, Aaren s'ofegà en la piscina familiar, poc abans del divorç de la parella.

El 2 de febrer de 1985 contragué matrimoni en Nicole Brown, en la que tingué dos fills: Sydney Brooke (17 d'octubre de 1985) i Justin Ryan (6 d'agost de 1988). Se divorciaren en 1992. És també pare de Jessebelle Susie Parket Jr, encara que se desconeix el nom de la mare.

Història llegal

Assessinat de la seua ex-dona i juí

Artícul principal → Juí per assessinat d'O.J. Simpson.


Simpson alegà el nolo contendere a un càrrec per violència domèstica i fon separat de Nicole, encara que seguí pagant la pensió als seus fills. El 12 de juny de 1994, la seua ex dona Nicole Brown i el seu amic Ronald Goldman foren trobats morts a les afores de la propietat de la primera. Simpson fon pronte acusat de l'assessinat. Després d'una de les detencions i juis més àmpliament publicitats per la prensa, el 3 d'octubre de 1995 fon declarat no culpable de abdós assessinats. El veredicte fon seguit en directe per televisió per més de la mitat de la població estatunidenca, convertint-lo en un dels events més vists en l'història del país. Ha hagut moltes crítiques sobre el processament i l'actuació policial, i molts afirmen que Simpson haguera sigut declarat culpable de no haver sigut pels fallos i irregularitats durant el procés. A pesar de ser declarat inocent, l'image pública de Simpson quedà molt danyada, i la seua carrera com actor, arruïnada.

Procés civil

El 4 de febrer de 1997, un jurat civil de Santa Mònica (Califòrnia) declarà a Simpson responsable de la mort de Ronald Goldman i d'assalt contra Goldman i Nicole Brown. L'advocat del demandant Fred Goldman (pare de Ronald) era Daniel Petrocelli. Simpson fon obligat a pagar 33.500.000 dólars per danys. Encara que, la llei californiana impedix que s'alienen les pensions en el fi de satisfer estos pagos judicials, per lo que Simpson pogué seguir mantenint el seu estil de vida gràcies a la pensió de la NFL. Un artícul de la revista Rolling Stone en 2000 afirmava que Simpson encara té importants guanys provinents de firmes d'autógrafs. Per a evitar tindre que pagar, el ex-deportista se mudà de Califòrnia a Miami (Florida), on en la majoria dels casos la llei impedix l'embargament de la residencia d'una persona per a cobrar un deute. Simpson no s'ha declarat en bancarrota. En 2008 fon declarat culpable de tots els càrrecs.

Juí per custodia

Mentres se trobava en la presó durant el juí per assessinat, els pares de Nicole Brown, Louis i Juditha, tingueren la custodia dels fills menors d'O.J., Sydney i Justin. Quant Simpson fon absolt, recuperà la custodia dels chiquets. A finals de 1998 guanyà judicialment la custodia dels menors, encara que la sentencia fon anulada quant una cort d'apelació determinà que és erròneu excloure evidencies d'un juí per assessinat. Encara aixina, tornà a guanyar la custodia dels seus fills en l'any 2000, despuix de guanyar un segon juí.

Després dels juis

Encara que despuix dels seus dos juis, mai se mantingué llunt de les noticies, encara que moltes vegades apareixia per casos que res tenien que vore en ell. Se li acusà d'accedir illegalment a la senyal de DirecTV. En 1998, en una entrevista per a la BBC One, Simpson simulà assessinar a la presentadora en un plàtano mentres cantava la banda sonora de la película Sicosis.

En 1996, poc despuix dels seus juis, visità el Regne Unit. Donà una conferencia en l'Oxford Union, una societat privada de debat en Oxford. Allí, se trobà en grups de defensa dels drets de les dones. Les protestes no eren tant per l'assessinat de Nicole, sino pels maltractes als que someté a la seua ex-dona.

En 2001, fon jujat per robo i assalt en Florida, en el que fon declarat inocent, següent el veredicte retransmés per televisió.

Fon propost per a presentar un reality show l'estil de The Osbournes. També se li va propondre com comentarista del juí per assessinat contra l'actor Robert Blake.

Durant 2003, Simpson gravà una comedia només per a pago per visió titulada Juiced. El programa, que consistia en gravacions per càmara oculta, fon criticat quant Simpson intentà vendre l'infame White Ford Bronco (coche usat en una persecució de Simpson), dient: Fon bo per a mi. M'ajudà a escapar.

En juny de 2004, havia planejat participar en una llarga serie d'aparicions en les noticies per a rememorar el dècim aniversari dels assessinats, encara que finalment fon desplaçat per la mort i funeral del ex-president Ronald Reagan.

En novembre de 2006 anuncià que publicaria un llibre en el que relataria cóm hauria assessinat a la seua dona Nicole Brown i al seu amant, si haguera sigut culpable de les seues morts.[10]

Atres juis relacionats

  • Els juis civil i criminal de Simpson no foren els únics casos llegals importants despuix de les morts de Nicole Brown i Ronald Goldman.
  • Gerald Chamales i la seua dona, Kathleen, compraren una casa veïna a la de Simpson deu dies abans dels assessinats. Durant els quatre anys següents, ells i el resto de veïns sofriren l'invasió de la prensa, turistes i curiosos. Després d'açò, començaren una batalla llegal en l'IRS (agencia estadounidense que cobra els imposts), que acabà en la decisió segons la qual no podien aplicar la pèrdua del valor de la seua casa com una deducció en el seu IRPF, perque fon algo temporal.
  • El convidat de Simpson en la nit dels assessinats, Brian Kato Kaelin, demandà a Globe Communications per 15 millons de dólars despuix de que el grup insinuara en un dels seus tabloides que Kaelin era el verdader assessí. La cort del distrit donà la raó al demandat en un primer moment, pero despuix d'una apelació de Kaelin, conseguí una compensació sense determinar per difamació.
  • Un advocat de la propietat intelectual de Nuevo Hampshire, William B. Ritchie, possà en dubte la validea de les marques registrades de Simpson, alegant que estaven unides a un nom que s'havia convertit en immoral o escandalós a causa de lo succeït entre 1994 i 1997, i que per tant, no podien estar protegides com marca comercial. Simpson abandonà des de llavors les seues marques registrades.
  • El 14 de setembre de 2007 fon arrestat en relació a un furt que va ocórrer en el Palace Station Casino en Las Vegas. Admeté haver agarrat alguns objectes, argumentant que li havien sigut robats anteriorment, pero negà haver forçat una habitació i portar armes. Un juí iniciat el 8 de novembre de 2007 en la seua contra determinà la seua culpabilitat en 12 distints càrrecs, entre ells intent de seqüestre i assalt a ma armada.
  • 4 d'octubre 2008 Simpson és declarat culpable de robo i seqüestre en un hotel de Las Vegas, despuix de més de 12 hores de delliberacions el jurat comunicà que havia aplegat al citat veredicte, que podria supondre la cadena perpetua per abdós.
  • El 6 de decembre de 2008 és sentenciat a un mínim de 9 anys en presó i un màxim de 33 anys pel robo i seqüestre en un hotel de Las Vegas.[11]

Películes i series

Películes i series en les que participà O.J. Simpson

En la cultura popular

  • En el videojoc Grand Theft Auto, el personage B.J. Smith és una parodia de Simpson. O.J. fon un jugador de fútbol, participà en una persecució policial i estigué en un polèmic juí per assessinat.
  • Fon parodiat en un sketch del programa Saturday Night Live. Apareix com comentarista de la NFL per a la cadena NBC. Al gastar un telestrator (aparat que permet dibuixar sobre l'image en moviment) per a analisar una jugada, escriu I Did It ("Yo ho fiu"). En el primer programa despuix del juí, el presentador obri en les paraules: "Bo, és oficial: l'assessinat es llegal en l'estat de Califòrnia".
  • A lo llarc del videojoc Duke Nukem 3D s'inclou una persecució televisada del Bronco blanc de Simpson, junt en cartells en els que se llig "¿inocent?" i "¡culpable!".
  • En un episodi de Los Simpson, Homer és acusat d'assessinat. En un titular del periòdic se pot llegir: "El juí sobre Ho.J. Simpson comença hui", referint-se a O.J.
  • S'han venut pins en el mensage Drink Apple Juice because O.J. will kill you ("beu suc de poma, perque O.J. te matarà"). O.J., ademés de ser les inicials reals de Simpson, son el acrònim del seu mot, Orange Juice o "suc de taronja".
  • En la Serie South Park (Temporada 5 Episodi 14) se representa una parodia de O.J. Simpson i varios personages coneguts en EEUU com sospitosos d'assessinar als seus familiars.
  • En la Serie Padre de Familia se representa una parodia en la que Peter efectua l'assessinat just abans de que O.J aplegue i trobe els cadàvers

Referències

  1. "Biografía de O. J. Simpson (1947-)." Film Reference.com.]
  2. [http://www.wargs.com/other/simpson.htmlAntepassats de O.J. Simpson. wargs.com.
  3. Schwartz, Larry. Abans del juí, Simpson encantà a EUA.. ESPN.com. 2000.
  4. "Linea de Tiempo de la vida de O.J. Simpson." CNN.
  5. Peters, Nick. (1988) "College Football's Twenty-Five Greatest Teams." The Sporting News . Number 9 Southern California Trojans 1967. ISBN 0-89204-281-8.
  6. Marcas de USC/ Events no olímpics (pàgina dos) "US Track & Field" 24 d'octubre de 2008
  7. Jenkins, Dan. "Defense And Rex Make A King." Sports Illustrated. January 13, 1969.
  8. «History of ABC's Monday Night Football». ESPN (2003-01-15). Consultat el 2008-03-15.
  9. Plantilla:Cite episode
  10. O.J. Simpson explicarà en un llibre com hauria mort a la seua dona - 20minutos.es
  11. O. J. Simpson passarà 9 anys en presó La Nació.

Enllaços externs