Diferència entre les revisions de "Maputo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Suazilàndia' a 'Eswatini')
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]]
 
[[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]]
−
'''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Swazilàndia]]. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat fon nomenada Lourenço Marques en honor a l'explorador portugués del mateix nom.
+
'''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Eswatini]]. Fins al [[13 de març]] de [[1976]] la ciutat fon nomenada ''Lourenço Marques'' en honor a l'explorador [[portugués]] del mateix nom.
  
−
El municipi té un àrea de 346,77 km²1​ i una població de 1 080 277 habitants (cens de 2017).2​ La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1 766 823 habitants segons el cens de 2007.4​5​
+
El municipi té un àrea de 346,77 km²​ i una població de 1.080.277 habitants (cens de [[2017]]). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1.766.823 habitants segons el cens de [[2007]].
  
−
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el cotó, el sucre, la cromita, la sal, la copra i la fusta són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen ciment, ceràmica, mobles, calcer i caucho.
+
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el [[cotó]], el [[sucre]], la cromita, la [[sal]], la [[copra]] i la [[fusta]] són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen [[ciment]], [[ceràmica]], [[moble]]s, [[calcer]] i [[caucho]].
 +
 
 +
== Història ==
 +
Fon fundada en l'any [[1782]] baix la forma d'una [[factoria]] comercial en el nom de ''Lourenço Marques''. En [[1877]] adquirí categoria municipal i en l'any [[1898]] es convertí en capital de la [[colonialisme|colònia]] [[Portugal|portuguesa]] de [[Moçambic]]. A partir dels [[década del 1940|anys 40]] i [[década del 1950|50]] del [[sigle XX]], la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.
 +
 
 +
Despuix de que Moçambic conseguirà l'[[independència]] en l'any [[1975]], va passar a nomenar-se ''Maputo''. Este nou nom prové d'un [[eslògan]] del [[Frelimo]] que afirmava que lliberaria el país ''des del [[Ruvuma|Rovuma]] fins al [[riu Maputo|Maputo]]'', referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any 1976, segons una decisió del primer president moçambiquès, [[Samora Machel]]. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-[[1992]]) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals.
 +
 
 +
Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara ''Baïa da Lagoa'', ''Xilunguíne'' o ''Chilunguíne'' (lloc a on es parla [[portugués]]), ''Mafumo'', ''Camfumo'' o ''Campfumo'' (del [[clan]] dels ''M'pfumo'', el regne més important que n'hi havia en esta regió), ''Delagoa'' i ''Delagoa Bay'', sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del [[sigle XX]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
[[Archiu:Maputo from ISS.jpg|thumb|150px|Maputo vist des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]]
 +
La ciutat de Maputo està localisada en el [[sur]] de Moçambic, a l'[[oest]] de la [[baïa de Maputo]], en l'[[estuari d'Esperit Sant]] a on desemboquen els rius [[Riu Tembe|Tembe]], [[Riu Umbeluzi|Umbeluzi]], [[Riu Matola|Matola]] i [[Riu Infulene|Infulene]]. Està situada a una altitut mija de 47 metros.
 +
 
 +
El municipi posseïx un àrea de 346,77&nbsp;km², llimita al [[nort]] en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de [[Maputo (província)|Maputo]]. La ciutat està situada a 120&nbsp;km de la frontera en [[Suràfrica]] i a 80&nbsp;km de la frontera en [[Eswatini]], prop de la ciutat de Namaacha.<ref>{{Cita web |url=http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |títul=Maputo Cidade |fechaacceso=21 de giner de 2010 |idioma=portugués |publicació=Ministério do Turisme de Moçambique |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090408222523/http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |fechaarchivo=8 d'abril de 2009}}</ref>
 +
 
 +
=== Climatologia ===
 +
Maputo posseïx un [[clima tropical de sabana]]. El periodo més calorós de l'any comprén de [[novembre]] a [[abril]] i el més fret de [[maig]] a [[octubre]]. L'época en més [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] es dona en els mesos d'[[estiu]], entre novembre i març.
 +
 
 +
La [[humitat relativa]] mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són [[febrer]] i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són [[juny]] i [[juliol]], en 75 i 76% respectivament.
 +
 
 +
{{Weather box
 +
|location = Maputo
 +
|metric first = yes
 +
|single line = yes
 +
| temperature colour = pastel
 +
| Jan record high C = 43
 +
| Feb record high C = 39
 +
| Mar record high C = 40
 +
| Apr record high C = 39
 +
| May record high C = 38
 +
| Jun record high C = 34
 +
| Jul record high C = 36
 +
| Aug record high C = 39
 +
| Sep record high C = 46
 +
| Oct record high C = 45
 +
| Nov record high C = 44
 +
| Dec record high C = 44
 +
|year record high C = 46
 +
| Jan high C = 29.9
 +
| Feb high C = 29.6
 +
| Mar high C = 29.3
 +
| Apr high C = 27.8
 +
| May high C = 26.4
 +
| Jun high C = 24.6
 +
| Jul high C = 24.4
 +
| Aug high C = 25.3
 +
| Sep high C = 26.1
 +
| Oct high C = 26.5
 +
| Nov high C = 27.4
 +
| Dec high C = 29.1
 +
|year high C =
 +
|Jan mean C = 26.3
 +
|Feb mean C = 26.2
 +
|Mar mean C = 25.6
 +
|Apr mean C = 23.5
 +
|May mean C = 21.4
 +
|Jun mean C = 18.9
 +
|Jul mean C = 18.8
 +
|Aug mean C = 20.0
 +
|Sep mean C = 21.5
 +
|Oct mean C = 22.4
 +
|Nov mean C = 23.8
 +
|Dec mean C = 25.5
 +
|year mean C =
 +
| Jan low C = 22.3
 +
| Feb low C = 22.3
 +
| Mar low C = 21.5
 +
| Apr low C = 19.4
 +
| May low C = 16.8
 +
| Jun low C = 14.4
 +
| Jul low C = 14.2
 +
| Aug low C = 15.4
 +
| Sep low C = 17.2
 +
| Oct low C = 18.3
 +
| Nov low C = 19.7
 +
| Dec low C = 21.4
 +
| year low C =
 +
| Jan record low C = 16
 +
| Feb record low C = 17
 +
| Mar record low C = 16
 +
| Apr record low C = 11
 +
| May record low C = 8
 +
| Jun record low C = 4
 +
| Jul record low C = 1
 +
| Aug record low C = 7
 +
| Sep record low C = 9
 +
| Oct record low C = 12
 +
| Nov record low C = 11
 +
| Dec record low C = 15
 +
|year record low C = 1
 +
| precipitation colour = green
 +
| Jan precipitation mm = 171.1
 +
| Feb precipitation mm = 130.5
 +
| Mar precipitation mm = 105.6
 +
| Apr precipitation mm = 56.5
 +
| May precipitation mm = 31.9
 +
| Jun precipitation mm = 17.6
 +
| Jul precipitation mm = 19.6
 +
| Aug precipitation mm = 15.0
 +
| Sep precipitation mm = 44.4
 +
| Oct precipitation mm = 54.7
 +
| Nov precipitation mm = 81.7
 +
| Dec precipitation mm = 85.0
 +
|year precipitation mm =
 +
|Jan humidity = 76
 +
|Feb humidity = 76
 +
|Mar humidity = 77
 +
|Apr humidity = 76
 +
|May humidity = 74
 +
|Jun humidity = 73
 +
|Jul humidity = 72
 +
|Aug humidity = 71
 +
|Sep humidity = 73
 +
|Oct humidity = 75
 +
|Nov humidity = 75
 +
|Dec humidity = 74
 +
|year humidity =
 +
|unit precipitation days=
 +
|Jan precipitation days = 8.1
 +
|Feb precipitation days = 7.6
 +
|Mar precipitation days = 7.0
 +
|Apr precipitation days = 4.4
 +
|May precipitation days = 2.8
 +
|Jun precipitation days = 2.4
 +
|Jul precipitation days = 1.8
 +
|Aug precipitation days = 2.2
 +
|Sep precipitation days = 3.2
 +
|Oct precipitation days = 5.5
 +
|Nov precipitation days = 7.9
 +
|Dec precipitation days = 7.5
 +
|Jan sun = 248
 +
|Feb sun = 226
 +
|Mar sun = 248
 +
|Apr sun = 240
 +
|May sun = 248
 +
|Jun sun = 240
 +
|Jul sun = 248
 +
|Aug sun = 248
 +
|Sep sun = 248
 +
|Oct sun = 217
 +
|Nov sun = 210
 +
|Dec sun = 217
 +
|fecha=Agost de 2010
 +
}}
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 12:31 26 set 2023

Vistes de Maputo

Maputo és la capital i ciutat més gran de Moçambic, aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en Suràfrica i Eswatini. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat fon nomenada Lourenço Marques en honor a l'explorador portugués del mateix nom.

El municipi té un àrea de 346,77 km²​ i una població de 1.080.277 habitants (cens de 2017). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1.766.823 habitants segons el cens de 2007.

La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el cotó, el sucre, la cromita, la sal, la copra i la fusta són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen ciment, ceràmica, mobles, calcer i caucho.

Història[editar | editar còdic]

Fon fundada en l'any 1782 baix la forma d'una factoria comercial en el nom de Lourenço Marques. En 1877 adquirí categoria municipal i en l'any 1898 es convertí en capital de la colònia portuguesa de Moçambic. A partir dels anys 40 i 50 del sigle XX, la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.

Despuix de que Moçambic conseguirà l'independència en l'any 1975, va passar a nomenar-se Maputo. Este nou nom prové d'un eslògan del Frelimo que afirmava que lliberaria el país des del Rovuma fins al Maputo, referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any 1976, segons una decisió del primer president moçambiquès, Samora Machel. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-1992) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals.

Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara Baïa da Lagoa, Xilunguíne o Chilunguíne (lloc a on es parla portugués), Mafumo, Camfumo o Campfumo (del clan dels M'pfumo, el regne més important que n'hi havia en esta regió), Delagoa i Delagoa Bay, sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del sigle XX.

Geografia[editar | editar còdic]

Maputo vist des de l'Estació Espacial Internacional.

La ciutat de Maputo està localisada en el sur de Moçambic, a l'oest de la baïa de Maputo, en l'estuari d'Esperit Sant a on desemboquen els rius Tembe, Umbeluzi, Matola i Infulene. Està situada a una altitut mija de 47 metros.

El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al nort en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de Maputo. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en Suràfrica i a 80 km de la frontera en Eswatini, prop de la ciutat de Namaacha.[1]

Climatologia[editar | editar còdic]

Maputo posseïx un clima tropical de sabana. El periodo més calorós de l'any comprén de novembre a abril i el més fret de maig a octubre. L'época en més precipitacions es dona en els mesos d'estiu, entre novembre i març.

La humitat relativa mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són febrer i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són juny i juliol, en 75 i 76% respectivament.

Gnome-weather-few-clouds.svg  Paràmetros climàtics promig de Maputo WPTC Meteo task force.svg
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 43 39 40 39 38 34 36 39 46 45 44 44 46
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 29.6 29.3 27.8 {{{may}}} 24.6 24.4 25.3 {{{sep}}} 26.5 27.4 {{{dic}}} 27.2
Temp. mija (°C) {{{ene}}} 26.2 25.6 23.5 {{{may}}} 18.9 18.8 20.0 {{{sep}}} 22.4 23.8 {{{dic}}} 22.8
Temp. mín. mija (°C) 22.3 22.3 21.5 19.4 16.8 14.4 14.2 15.4 17.2 18.3 19.7 21.4 18.6
Temp. mín. abs. (°C) 16 17 16 11 8 4 1 7 9 12 11 15 1
Precipitació total (mm) 171.1 130.5 105.6 56.5 31.9 17.6 19.6 15.0 44.4 54.7 81.7 85.0 813.6
Díes de precipitacions (≥ ) 8.1 7.6 7.0 4.4 2.8 2.4 1.8 2.2 3.2 5.5 7.9 7.5 60.4
Hores de sol 248 226 248 240 248 240 248 248 248 217 210 217 2838
Humitat relativa (%) 76 76 77 76 74 73 72 71 73 75 75 74 74.3
cita requerida

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ . Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 21 de giner de 2010.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger  •  L'Aaiún  •  El Caire  •  Khartum  •  Nouakchott  •  Rabat  •  Trípoli  •  Tunis
Àfrica Occidental : Abuja  •  Accra  •  Bamako  •  Banjul  •  Bissau  •  Brazzaville  •  Conakry  •  Dakar  •  Freetown  •  Libreville  •  Lomé  •  Malabo  •  Monròvia  •  Niamey  •  Porto Novo  •  Praia  •  Sant Tomé  •  Ouagadougou  •  Yamoussoukro  •  Yaundé
Àfrica Central : Bangui  •  Gitega  •  Kigali  •  Kinshasa  •  N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba  •  Asmara  •  Dodoma  •  Jibuti  •  Juba  •  Kampala  •  Mogadiscio  •  Nairobi  •  Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo  •  Ciutat del Cap  •  Gaborone  •  Harare  •  Lilongwe  •  Luanda  •  Lusaka  •  Maputo  •  Maseru  • Mbabane  •  Moroni  •  Port Louis  •  Windhoek
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maputo&oldid=286426»