Diferència entre les revisions de "Idioma aragonés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 14: Llínea 14:
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües Iberoromàniques orientals|Ibero romànic oriental]]<br />
+
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües iberoromàniques orientals|Ibero romànic oriental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Pirinenc-Mossàrap]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Pirinenc-Mossàrap]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Aragonés'''<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Aragonés'''<br />

Revisió de 13:52 21 març 2022

Aragonés
Aragonés
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Aragó
Parlants: 75.000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Ibero romànic oriental
      Pirinenc-Mossàrap
       Aragonés

estatus oficial
Llengua oficial de: Utilisat en algunes administracions d'Aragó.
Regulat per: Academia de l'Aragonés
còdics de la llengua
ISO 639-1 an
ISO 639-2 arg
ISO/FDIS 639-3 arg
SIL
Aragon languages.svg
vore també: llengua

L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta més castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.

L'aragonés es conforma de dos grans dialectes:

  • L'Alt-Aragonés (zona nort).
  • L'Aragonés Oriental o chapurreau (zona oriental).

No existixen senyes sobre l'us de la llengua entre els parlants que han degut emigrar a comarques no aragonesòfones. Aixina mateix, existix un número indeterminat de neoparlants de la fabla que han deprés l'aragonés en un intent per impulsar este idioma amenaçat d'extinció.

Eixemple en aragonés

  • Pai nuestro (en aragonés)

Pai nuestro, que yes en o cielo santificato siga o tuyo nombre; vienga ta nusatros o reino tuyo; y se faiga la tuya voluntat en la tierra como en o cielo. O pan nuestro de cada diya da-lo-mos huei; perdona las nuestras faltas como tamién nusatros perdonamos a os que mos faltan; no mos dixes cayer n'a tentación y libera-mos d'o mal. De tu ye o reino, o poder y a gloria ta cutio Siñor. Amén.


  • Pare nostre (en aragonés oriental)

Pare nostre, que estás en lo cel: santificat siga'l teu nom. Binga a natros lo teu Reine. Faigo's la teua boluntat, aixina en la terra com en lo cel. Lo pa nostre de cada día, dónamos, Siñó, lo día d'abúi. Y perdona'ls nostres deutes, aixina com natros perdonem als nostres deutós. Y no mos dixes caure en la tentació, y llíuramos del mal. Amén.


Pare nostre, que estàs en el cel: santificat siga el teu nom. Vinga a nosatres el teu Regne. Faça’s la teua voluntat, aixina en la terra com en el cel. El pa nostre de cada dia, dona-nos, Senyor, el dia de hui. I perdona els nostres deutes, aixina com nosatres perdonem als nostres deutors. I no nos deixes caure en la tentació, i lliura-nos del mal. Amén.

Vore també

Enllaços Externs

Referències

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc