Diferència entre les revisions de "Córdova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 21: Llínea 21:
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Córdoba INE. Població de Córdova]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Córdoba INE. Població de Córdova]
 
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14021 Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
 
* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=14021 Córdova. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía]
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/2063/cordoba Córdova. Instituto Andaluz del Patrimonio Historico]
+
* [https://guiadigital.iaph.es/municipio/2063/cordoba Córdova. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Última revisió del 11:20 17 jun 2023

Vista de Córdova

Córdova és una ciutat d'Andalusia, Espanya, capital de la província homònima, situada en una depressió a la vora del Guadalquivir i al peu de Serra Morena.

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 319.515 habitants.

És la tercera ciutat de Andalusia tant per tamany com per població, a soles per darrere de Sevilla i Màlaga. Hui és una ciutat de moderat tamany, no obstant, el núcleu antic conté recorts arquitectònics de quan Córdova fon la capital de la província Bètica durant el Imperi Romà i del Califat de Còrdova durant la invasió musulmana, que va governar gran part de la península Ibèrica. Segons els testimonis arqueològics pareix que la ciutat va arribar a en al voltant de mig milló d'habitants allà pel sigle X, sent la ciutat més gran, culta i opulenta de tot el món.[1] Si be els cronistes del sigle X, de forma exagerada varen arribar a dir que la ciutat en al voltant d'un milló d'habitants.

Les mesquites, les biblioteques, els banys i els socs, varen abundar en la ciutat, gestant-se les bases del Renaiximent europeu. Durant la llarga Edat Mija europea, en "Corduba" varen aflorar les lletres i les ciències, contant la ciutat en multitut de fonts, aigüeral i iluminació públiques durant l'época de major esplendor califal.

El seu caixco històric fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO en 1984.[2] És candidata a la capitalidad cultural europea per a l'any 2016.[3]

Córdova ha segut el lloc de naiximents de tres grans filòsofs: el estoic romà Séneca, el musulmà Averrois i el judeu Maimónides. També varen nàixer a Córdova els poetes Lucà, Juan de Mena i Luis de Góngora.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. (en anglés) geography.about.com
  2. (en anglés) Historic Centre of Còrdova, web de la UNESCO. (Consultat l'11 de novembre del 2008).
  3. Còrdova 2016 Capital Europea de la Cultura, web oficial de la candidatura. (Consultat l'11 de novembre del 2008).

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aguilar Gavilán, Enrique (1995). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-7737-053-2
  • Andrés de Morales. Historia General de Córdoba. Ed. Adelina Cano y Vicente Millán, 2005, ISBN 84-89409-83-8
  • Cuenca Toribio, José Manuel (2002). Historia de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-604-6684-1
  • Olivares Dobao, Bartolomé (2002). Andar por la Sierra de Córdoba. Córdoba. ISBN 978-84-607-6463-2
  • Ramírez de Arellano, Teodomiro. Paseos por Córdoba. Córdoba.
  • Vaquerizo Gil, Desiderio (2003). Guía Arqueológica de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-932945-4-3.
  • Ventura, José Manuel (2004). Historia ilustrada de Córdoba. Córdoba. ISBN 84-96416-12-7.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca de Córdova
Abolafia de la Torre | Alameda del Obispo | Alcolea | Castillo de La Albaida | Cerro Muriano | Córdova | El Higuerón | Encinarejo de Córdoba | Estación de Fernán Núñez | La Balanzona | Las Ermitas | Las Quemadas | Lope Amargo | Los Arenales | Los Cansinos | Los Morales | Majaneque | Medina Azahara | Ntra. Sra. de Linares | Pedroches | Pragdena | Puente Viejo | Santa Cruz | Santa Rosa | Santo Domingo | Sta. Mª. de Trassierra | Torres Cabrera | Valchillón | Villarrubia



 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora