Mniotilta varia
2.jpg)
La reinita trepadora[1] (Mniotilta vària) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Mniotilta. És un au migratòria que anida en el nort i est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, illes del Carib i nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita trepadora (en Panamà, Perú, Costa Rica, Puerto Rico i Veneçola), se li denomina també cebrita, cebrita trepadora o reinita trepatroncos (en Colòmbia), chipe trepador (en Mèxic),[2] bijirita trepadora (en Cuba), pegapalo (en la República Dominicana), chipe blanquinegro (en Hondures) o reinita rayada (en Nicaragua).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en Canadà des del noeste de la Columbia Britànica, suroest de Territoris del Noroest, nort d'Alberta, centre de Saskatchewan, nort d'Ontario, centre sur de Quebec, i les Províncies Marítimes i Terranova, cap al sur fins al centre-sur d'Alberta, el sur de Saskatchewan, ya en Estats Units, l'est de Dakota del Nort, el centre-este de Minnesota, sur de Wisconsin, centre de Michigan sur de Ontario. En l'est d'Estats Units es reproduïx des de Maine al sur fins a Carolina del Nort, a l'oest fins al centre de Luisiana i el centre-sur de Texas, i al nort fins al suroest d'Oklahoma, este de Kansas, nort de Misuri, sur d'Illinois, centre d'Indiana, nort d'Ohio, i oest de Nova York. També es reproduïx localment en atres llocs del Mig Oest.[4]
En els hiverns boreales migra cap al sur, en Estats Units a lo llarc de la costa des del sur de Carolina del Nort cap al sur per la Florida peninsular i en el surest de Texas,[4] cap al sur per Mèxic, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica fins a Panamà; en el Carib en Anguilla, Antigua y Barbuda, Aruba, Bahames, Barbados, Bonaire, illes Caimà, Cuba, Curazao, República Dominicana, Haití, Dominica, Guadalupe, Jamaica, Martinica, Montserrat, Puerto Rico; Sant Bartolomé; San Martín; Islas Turcas y Caicos, Sant Cristóbal i Nieves i Illes Vérgens; en Amèrica del Sur, des del nort de Veneçola, nort i oest de Colòmbia, fins a Equador, és ocasional en Perú. Es registra la seua presència com vagante hivernal en Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines i Trinitat i Tobago i com a visitant rar i estacionalmente incert en les Illes Feroe, Irlanda i Regne Unit.[5] En el surest de Brasil varen ser registrats visitants ocasionals en 2020 i 2024.[6]
Esta espècie és considerada comuna i abundant en les seues hàbitats reproductius: els boscs caducifolios madurs i de segon creiximent i boscs mixts de caducifolios i coníferes, en una possible preferència pels boscs pantanosos. Durant la invernada ocupa una gran varietat d'hàbitats, des de zones pertorbades de successió primerenca fins a boscs madurs, inclosos boscs humits i secs, aixina com manglarés. Preferix els boscs pero també es troba en zones més obertes, que poden incloure parcs, plantacions, jardins.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults medixen entre 11,5 i 12,5cm de llongitut. És un au en ralles negres i blanques; hi ha variacions en el plomall sobre sexe, edat, i época de l'any. El plomall reproductiu del macho és la corona és negra en una àmplia ralla blanca en mig. La ralla supraocular, el anell ocular i la zona malar són blanques, fent contrast en els auriculars, zona loreal i gola, que són de color negre. El coll, la nuca i l'esquena estan rayados en blanc i negre. La coa i les ales són negres en algunes taques blanques en les parts distales, i en cada ala hi ha dos barres blanques. El pit és blanc, en ralles negres en els costats, i la pancha és blanca.
En época no reproductiva, els machos tenen la gola i les parts ventrales blanques, en algunes ralles negres als costats de la gola i pit. Els auriculars són negruzcos, més clars que en l'época reproductiva.
Les femelles són similars als machos en época no reproductiva, pero en els auriculars encara més clars i un rayado menor en gola i pit.
Els jovenils són similars a les femelles, pero en les parts ventrales en cert tinte color davant.
La seua vora és un agut «spik» repetit ràpidament en una llarga série.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie M. vària va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla vària; la localitat tipo donada és: «Jamaica i Sant Dumenge»; restringit per a «Sant Dumenge».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Mniotilta» es compon de la paraules del grec «mnion» que significa ‘alga’ (per ‘verdet’), i «tillō» que significa ‘arrancar’; i el nom de l'espècie «vària» prové del llatí «varius» que significa ‘variat’, ‘divers’.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. S'han registrat híbrits de la present espècie en Setophaga fusca i Setophaga pensylvanica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de novembre de 2025. P. 456.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). «Noms en castellà per a les aus mexicanes.» Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008)
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 24 de novembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Plantilla:Birds of the World
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ . Consultat el 24 de novembre de 2025.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Mniotilta p. 257; vària p. 398»