Atzeneta d'Albaida
| Atzeneta d'Albaida | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°50′6′′N, 0°29′47′′O | |||
| • Altitut: | 450 msnm | |||
| Superfície: | 6,10 km² | |||
| Població: | 1.146 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 189,34 hab./km² | |||
| Gentilici: | Atzenetí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46869 | |||
| Festes majors: | Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre | |||
| Alcalde: | Manuel Tomàs Calatayud (Compromís) | |||
| Pàgina web: | Web d'Atzeneta d'Albaida | |||
Atzeneta d'Albaida (en castellà Adzaneta de Albaida) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia[editar | editar còdic]
Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita Séquia del Port, que s'origina en la Fonteta d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:
Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro en la província d'Alacant.
Història[editar | editar còdic]
El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels zenetes. Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en l'any 1477 i elevat a Marquesat en 1604. A partir de l'any 1787, va ser baronia independent.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Hermelando Nacher | UCD |
| 1983 - 1987 | Andrés Amoros | UCD |
| 1987 - 1991 | Vicente Nacher | UCD |
| 1991 - 1995 | Juan García | PSOE |
| 1995 - 1999 | Rafael Mompó Sanchis | PPCV |
| 1999 - 2003 | Rafael Mompó Sanchis | PPCV |
| 2003 - 2007 | Rafael Mompó Sanchis | PPCV |
| 2007 - 2011 | Jose H. Descals Guerrero | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Jose H. Descals Guerrero | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Jose H. Descals Guerrero | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | José H. Descals Guerrero | PSPV-PSOE |
| 2023 | Manuel Tomàs Calatayud | Compromís |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 1.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2011 | 2016 | 2018 | 2019 | 2020 | 2022 | ||||
| 1.137 | 1.258 | 1.277 | 1.243 | 1.234 | 1.246 | 1.286 | 1.349 | 1.297 | 1.312 | 1.275 | 1.153 | 1.168 | 1.165 | 1.162 | 1.146 | ||||
Economia[editar | editar còdic]
El terreny és de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Séquia del Port i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.
Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.
La fundició de campanes, iniciada en el sigle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons nòrdics, roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
.jpg)
- Iglésia de Sant Joan Batiste . Va ser reedificada a principis del sigle XVIII.
- Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
- Nevera de Dalt.
- Nevera de Baix. (pous de neu).
- Font dels 21 chorros.
- Camp de Fútbol el Regit
Festes locals[editar | editar còdic]
En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Atzeneta d'Albaida
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atzeneta d'Albaida.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |