Alginet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Alginet
95px 90px
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Ribera Alta
Partit judicial: Carlet
Ubicació: 39°15′38″N 0°28′10″O
Altitut: 150 msnm
Superfície: 24,1 km²
Població: 13.057 hab.
Densitat: 523,03 hab./km²
Gentilici: Alginetí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46230
Festes majors: Segon quinzena d'agost
Alcalde: Enrique Girona Climent (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alginet és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta. Conta en 13.057 habitants.

Geografia

Situat en la zona de transició entre La Ribera Alta i L'Horta de Valéncia. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'Albufera cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del Xúquer. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa. El clima és fret en hivern -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té estius templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia

Localitats llimítrofs

Alginet llimita en les següents localitats: Alfarp, Algemesí, Almussafes, Benifayó, Carlet, Guadassuar i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.

Alginet conta en varies urbanisacions:

  • Urbanisació Sant Patrici.
  • Urbanisació Los Lagos, una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'Europa.

Història

De fundació musulmana, el seu topònim prove de l'àrap Al-janna, que significa terra de regadiu–horts. El rei Jaume I d'Aragó li la dona a Pere Garcia Herrera en 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en 1360. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que només té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en 1609 iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En 1622 acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de 1645 l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En 1819, en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

Demografía

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.057

Economia

Els cultius de regadiu, cereals, hortalices (principalment tomates), cacaus, tarongers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànees. Se rega en aigües de la Sequia Real del Xúquer i la de Aledua; també s'utilisen les aigües del riu Magre, del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries son derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de tomates i taronges. Durant el segle XX degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

Monuments

  • Castell dels Cabanyelles. De 1417, reconstruït en el sigle XVI. En 1875 fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.
  • Torres de Luengo i del Borrero. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
  • Ermita de Sant Josep. Neogótica del sigle XIX, en un retaule de gran valor. On se venera una image de Sant Josep, original del sigle XV. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.
  • Iglésia Parroquial. (1654-1699) construïda sobre l'antiga, de 1330. El campanariu i la capella de la comunió son del sigle XVIII.

Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del sigle XVIII i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del sigle XIX en el cultiu de la taronja.

Festes

  • Sant Antoni Abat. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.
  • Festes Patronals. Se celebren durant la segona quinzena d'agost, i destaquen per la seua implicació, els sopars (normalment 3 en dies alterns) que se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i on cada veí d'Alginet, trau les seues cadires i taules al carrer, per a sopar en els seus amics i familiars i junt al resto de veïns d'Alginet.

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló