Pristina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:13 20 dec 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Vistes panoràmiques de Pristina.

Pristina (en albanés Prishtina o Prishtinë, en serbi Приштина o Prišcup) és la capital de Kosovo (per al govern kosovar i part de la comunitat internacional. Fins a juliol de 2016, 109 dels 193 estats membres de les Nacions Unides han reconegut a la República de Kosovo com un estat independent.) i de la Província Autònoma de Kosovo i Metojia (per a Sèrbia i els estats que no reconeixen a Kosovo com a país), territori en disputa situat en els Balcans. Conta en una població de 198 112 habitants, segons les senyes de l'últim cens de l'any 2011.

Toponimia[editar | editar còdic]

El topònim pareix derivar de l'eslavònic dialectal *pryščina, 'deu d'aigua'. Entre els serbis és popular la pseudoetimologia prišt ('tumor' o 'úlcera' en serbocroat), que s'atribuïx com a nom originari del riu que passa per la ciutat (el Prištevka, afluent del Sitnica).

La ciutat és la seu del protectorat de la ONU per Kosovo aixina com del govern interí, l'Universitat de Pristina i l'Aeroport Internacional de Pristina.

Economia[editar | editar còdic]

L'economia de la ciutat depén de manera especial dels sectors de l'alimentació, els productes farmacèutics, la joyeria i els textils. En la localitat propenca de Sllatina (en albanés) o Slatina (en serbi), es troba l'Aeroport de Pristina, únic aeroport internacional de Kosovo.

Les fonts d'ocupació principals són les organisacions internacionals UNMIK, OSCE i UE. Hi ha al voltant de 1200 empreses locals i vàries organisacions no governamentals internacionals.

La llínea telefònica fon modernisada i existixen empreses de telefonia mòvil que també es poden trobar en països occidentals. El servici d'internet cobrix gran part de la ciutat.

En l'any 1970, es fundà l'Universitat de Pristina, única universitat de Kosovo. Durant l'época yugoslava, les classes s'impartien en serbocroata i albanés. Des del final de la guerra, l'universitat utilisa casi de manera exclusiva l'albanés com a llengua d'instrucció.

Galería d'imàgens[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Capitals d'Europa
Andorra la Vella    Amsterdam    Atenes    Belgrat    Berlin    Berna    Bratislava    Brusseles    Bucarest    Budapest    Cardiff    Ciutat de Luxemburc    Ciutat del Vaticà    Copenhague    Chisinàu    Dublin    Edimburc    Erevan    Estocolm    Helsinki    Kíev    Lisboa    Liubliana    Londres    Madrit    Minsk    Mónaco-Ville    Moscou    Nicòsia    Oslo    París    Podgorica    Praga    Pristina    Reikiavik    Roma    Riga    San Marino    Sarajevo    Skopje   Sofia    Tallin    Tbilissi    Tirana    Vaduz    La Valleta    Varsòvia    Viena    Vilna    Zagrep