Cap d'any

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:31 8 nov 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Festa de la nit de cap d'any en Estocolm (Suècia) el 1 de giner de 1966.

El Cap d'any,[1] o menys usualment ninou[2] o dia d'any nou,[3] és el dia en que escomença un nou any i en el qual s'incrementa el conte d'anys. En moltes cultures, este acontenyiment se celebra d'alguna manera.[4] Per eixemple, el cap d'any del calendari gregorià correspon al dia 1 de giner, igual que passava en el calendari romà, pero existixen atres calendaris que situen el cap d'any de manera diferent.

És una festa molt especial que se celebra en tot lo món, encara que no en la mateixa data ya que segons cultures, atres països com per eixemple China, tenen una data de celebració diferent a la nostra en que se celebra tradicionalment el dia 1 de giner.

Segons el seu antic calendari, els romans consideraven el 25 de març, començ de la primavera, com el primer dia de l'any. No obstant, els emperadors i els alts funcionaris varen alterar repetidament la llongitut de mesos i anys per a ampliar el temps dels seus mandats.

Fins al sigle XVI el dia de cap d'any fon el 25 de març. Des de l'any 1582 passà a ser el dia 1 de giner. Abans ho havia segut també el dia 1 de març i el 25 de decembre.

El cotilló de la nit de cap d'any fon implantat per alguns restaurants francesos a principis del sigle XX.

Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el raïm de la sort.[5] [6]

Problemàtica del dia de cap d'any[editar | editar còdic]

En el moment històric del pas del calendari julià al gregorià, hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'1 de giner) s'havia desplaçat al 25 de març, al 25 de decembre o inclús al 29 d'agost, d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any 1564 França hagué de promulgar l'Edicte de Roussillon per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne.

El cap d'any en el Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

En el Regne de Valéncia la nit en la que comença un nou any en valencià és la Nit de cap d'any. La tradició castellana és que eixa mateixa nit i en eixe mateix moment, celebren l'última nit de l'any (Nochevieja, en castellà).

Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que escomença, per això lo correcte en llengua valenciana és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon any".

Cap d'any és el primer dia de l'any (1 de giner) i també és la tradició, a l'hora de dinar, juntar-se la família entorn a la taula.

Atres tradicions nadalenques valencianes són:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belén Casca
Corona d'Advent Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal Flor de Pasqua
Loteria de Nadal Massapà Missa del Gall Nadalenques Papa Noel
Pinyates Posades Reixos Macs Sants Inocents Targetes de Nadal
Tió o Tronc de Nadal Torró Tortell de Reixos Visc i Agrévol

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Aveni, Anthony (2003). «Happy New Year! But Why Now?», Oxford University Press (ed.). The Book of the Year: A Brief History of Our Seasonal Holidays, pp. 11–28.
  2. «Raïm de la sort». Cultura popular . Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 giner 2015].
  3. http://www.lapaginademmm.com/tuvas.htm Costumbre de las 12 uvas (en castellà)

Enllaços externs[editar | editar còdic]