Idioma català
Català Català | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
Parlants: | 4,4 millons |
Rànquing: | 123º |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | ca |
ISO 639-2 | cat |
ISO/FDIS 639-3 | cat |
SIL | {{{sil}}} |
vore també: llengua |
El català (Català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.
És la segona més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]
Orige de la Llengua Catalana
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.
- Veja's també: Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del Català
El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà. No obstant està disputada la consideració del valencià i balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.
Situació sociollingüística del català
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.
Característiques del català
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Vocalisme
Consonantisme
Morfologia
Sistema d'escritura
El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, balear, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).
Dialectes de Català
Català septentrional, o rossellonés
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.
Català central
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.
Català nort-occidental
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre el regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que el valencià és el català occidental.
Català de transició o Tortosí
Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
Desenroll històric
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.[2].
Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, així com en centres catalans de tot el món.
Referències
Enllaços externs
- Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant mes de l'Occità
- Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengües de França |
---|
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Idiomes d'Espanya · |
---|
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |