Atzeneta d'Albaida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 09:10 18 jun 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Atzeneta d'Albaida
Provmap-valencia2.png Escut d'Atzeneta d'Albaida-2.svg
Adzaneta de Albaida-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°50′6′′N, 0°29′47′′O
Altitut: 450 msnm
Superfície: 6,10 km²
Població: 1.146 hab. (2022)
Densitat: 189,34 hab./km²
Gentilici: Atzenetí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46869
Festes majors: Giner i 2on i 3er fi de semana de setembre
Alcalde: Manuel Tomàs Calatayud (Compromís)
Pàgina web: Web d'Atzeneta d'Albaida


Atzeneta d'Albaida (en castellà Adzaneta de Albaida) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

Municipi situat en les estribacions de la serra de Benicadell. El territori és quebrat i les seues montanyes estan cobertes de pins; les més destacades són: L’Altet del Pare Salt, La Serreta dels Pins i la Creu. Entre els numerosos barrancs que corren pel terme mereixen citar-se els de Fosca, de las Higueruelas, el Fondo de Fontanars i el que du el nom del poble, a l'igual que la dita Séquia del Port, que s'origina en la Fonteta d'igual denominació, que en les fonts de l'Arrier, Ordinari, del Pla d'En Roda i algunes més, oferixen excelents aigües.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Atzeneta llimita en les següents localitats:

Albaida, Carrícola, i Palomar en la província de Valéncia i Muro en la província d'Alacant.

Història[editar | editar còdic]

El poble és de fundació àrap, com revela el seu nom, derivat del propi de la tribu berberesca nómada dels zenetes. Ya en época cristiana estigué integrat en el Comtat d'Albaida, creat en l'any 1477 i elevat a Marquesat en 1604. A partir de l'any 1787, va ser baronia independent.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Hermelando Nacher UCD
1983 - 1987 Andrés Amoros UCD
1987 - 1991 Vicente Nacher UCD
1991 - 1995 Juan García PSOE
1995 - 1999 Rafael Mompó Sanchis PPCV
1999 - 2003 Rafael Mompó Sanchis PPCV
2003 - 2007 Rafael Mompó Sanchis PPCV
2007 - 2011 Jose H. Descals Guerrero PSPV-PSOE
2011 - 2015 Jose H. Descals Guerrero PSPV-PSOE
2015 - 2019 Jose H. Descals Guerrero PSPV-PSOE
2019 - 2023 José H. Descals Guerrero PSPV-PSOE
2023 Manuel Tomàs Calatayud Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 1.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2011 2016 2018 2019 2020 2022
1.137 1.258 1.277 1.243 1.234 1.246 1.286 1.349 1.297 1.312 1.275 1.153 1.168 1.165 1.162 1.146

Economia[editar | editar còdic]

El terreny és de secà i produïx principalment, cereals, garrofes, olives i armeles, a excepció d'una reduïda horta que rodeja el poble, i d'a on s'obtenen verdures, taronges i frutes. Els recs provenen de la Séquia del Port i d'una cabalosa font que mana en la mateixa població.

Ademés dels treballs agrícoles existix una activitat artesanal de tradició consistent en la manipulació de l'espart. L'existència de pedreres de pedra per a la construcció ha donat lloc al funcionament de tallers de pedreria que treballen este material.

La fundició de campanes, iniciada en el sigle XVIII, ha donat renom al poble. Ara el municipi conta en un polígon industrial en el que diverses empreses que se dediquen a la fabricació de llata, edredons nòrdics, roba de llar, menage per a neteja de la llar i higiene personal, donen ocupació a molts treballadors de la Vall d'Albaida.

Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]

Calvari i ermita del Crist de la Fe
  • Ermita del Crist de la Fe i del mont Calvari. En les afores esta el calvari, a on se venera al Santíssim Crist de la Fe del Mont Calvari.
  • Nevera de Dalt.
  • Nevera de Baix. (pous de neu).
  • Font dels 21 chorros.
  • Camp de Fútbol el Regit

Festes locals[editar | editar còdic]

En giner, Sant Antoni Abat; en setembre se celebren les festes de Moros i Cristians i les Festes Patronals dedicades al Crist de la Fe, la Verge del Rosari i Sant Roc.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons



Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig