Les Alcubles
| Les Alcubles | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Els Serrans | |||
| • Partit judicial: | Llíria | |||
| Ubicació: | 39°47′57″N 0°42′5″O | |||
| • Altitut: | 774 msnm | |||
| Superfície: | 100,4 km² | |||
| Població: | 607 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 15,59 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcublà/ana | |||
| Predomini llingüístic: | Castellà | |||
| Còdic postal: | 46172 | |||
| Festes majors: | 3º i 4º fi de semana d'agost | |||
| Alcalde: | José Luis Arce Roca (PP) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de Les Alcubles | |||
Les Alcubles (en castellà Alcublas), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de Els Serrans.
Geografia[editar | editar còdic]
Municipi situat en la vertent sur de la zona montanyosa d'enllaç entre la Serra Calderona i la Serra d'Andilla, que separa les conques del Túria i el Palància. El relleu del terme no és molt accidentat, caracterisant-se per l'existència de foyes i explanades rodejades de cerros de mijana elevació. Esta característica permeté l'instalació d'un aeròdrom en el Pla de la Bassa, en l'any 1936. Les principals altures són: Pedroso (878 msnm), Los Molinos (904 msnm), Verdinal (614 msnm) i La Solana (1.123 msnm) .
El terme carix de corrents fluvials importants, següent l'única a destacar la rambla de Les Alcubles, que dona orige a la rambla d'Artaix. En la part sur del terme hi ha monts coberts de pinars; en el resto hi ha pasts i mont baix (romer, espígol, etc.).
La vila està en la capçalera de la rambla de Les Alcubles, en una ampla foya rodejada per varios cerros, molt pròxima al llindany en Andilla.
S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, agarrant la CV-35 fins a enllaçar en la CV-339 i despuix continuar per la CV-245.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Les Alcubles llimita en les següents localitats: Andilla i Llíria en la província de Valéncia i Sacanyet, Xérica i Altura en la província de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
L'història de Les Alcubles és la dels seus hòmens i dones, dedicats durant sigles a l'agricultura i a la ganaderia en un mig hostil i pobre, en el que alçaren parets de pedra i menejaren enormes cantitats de terra, sense més ajuda que les seues mans i el seu ingeni, per a aterrar les montanyes i poder guanyar-se el pa en un mig obstinat en negar-lo.
Fon necessari colonisar els térmens municipals colitigants i la creació d'una ret de chicotets poblats, aljups i tortuosos camins donada la distancia entre el municipi i las terres cultivades.
La referencia històrica sobre el municipi de Les Alcubles més antiga que se coneix és la Real Cèdula otorgada pel Rei Jaume I, en Lleida el 10 d'abril de l'any 1257, per la que fa donació de les Viles de Les Alcubles a favor de Dª Teresa Gil de Vidaura en el Regne de Valéncia i senyala els seus llímits en els térmens de Llíria, Andilla, Begís, Xérica i Altura. Anteriorment a esta data no se tenen referències, si be pel seu topònim d'orige musulmà al-qibla se pensa que pogué ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont.
El nom de Les Alcubles ve a significar migdia o ajuntament de gents segons se consulten els autors, en les referències històriques el nom apareix en plural Les Alcubles lo que parecix indicar que estigué format per varios caserius D'époques anteriors existixen jaciments disseminats pel terme municipal:
- Edat del bronze: Partida del Pedroso.
- Civilisació Ibera: Cerro de las Dueñas i Peña Ramino.
- Civilisació Romana: Partida de los Arenales.
Despuix de pertànyer a Dª Teresa Gil de Vidaura i els seus descendents, i despuix de pertànyer a diferents senyors aplegà a ser propietat de Martí I el humà, fill de Pere IV el cerimoniós. Martí I havia segut el fundador de la cartoixa de la Vall de Crist, i per a dotar-la de rentes per a la seua subsistència donà les viles de Les Alcubles i Altura a la mateixa per Real Cèdula el dia 1 de giner de 1407. El prior de la cartoixa prengué possessió d'Altura el 26 de març, i de Les Alcubles, el 28 del mateix més i any.
Esta situació se prolongà durant 427 anys, fins a que en l'any 1835 se publicà el decret pel qual se suprimien els monasteris i convents religiosos que tingueren dotze professos i se procedira a la venda dels seus bens. La cartoixa de la Vall de Crist fon abandonada el 4 de setembre de 1835 i venuda a particulars.
El dia 7 de setembre de 1836, durant la Primera Guerra Carlista, tingué lloc una batalla en les afores de Les Alcubles en la que Llagostera sorprengué a Buil, que pernoctava en el su eixèrcit en el municipi, i infringí una greu derrota al eixèrcit lliberal, causant-li més de 400 baixes
En l'estiu de l'any 1885 se declarà una terrible epidèmia de còlera morbo, el 29 de juny se declarà el primer fallit per còlera morbo i en els dies successius fins al 7 d'agost se produïren 334 fallits sobre una població de 2650 habitants. La màxima virulència de l'epidèmia se produí entre el dia 12 i el 27 de juliol,a on en a soles 16 dies falliren 291 habitants, següent especialment tràgic el fallit de més de 70 menors de 5 anys.
Durant la guerra civil espanyola s'instalà, en el pla de la Balsilla, al note del poble junt a la carretera que unix el poble en Altura, un aeròdrom avançat del qual els vestigis són visibles en l'actualitat.
Els vestigis estan a uns 2.5 quilómetros. del poble en la carretera que du a la Cova Santa, i són un parell de edificis i un "búnker", este últim el que més original se conserva: Un dels edificis, el més apartat de la carretera, ha segut gastat com corral per al ganado, i per lo que se veu com vivenda improvisada d'algun indigent.
Durant molts anys, just al costat de la carretera se podien vore les ruïnes d'atres dos edificis, pero a principis de la década dels 90, se "restauraren", és dir entre els dos construïren una caseta de refugi.
A l'atre costat de la carretera, i en mig d'una vinya, estan les dos entrades del "búnker", que és com un túnel, en dos o tres curves per baix del terra, aixina pese a que l'entrada i l'eixida estan prou prop una de l'atra, el túnel és prou llarc:
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jaime Santolaria Domindo | AI |
| 1983 - 1987 | Jaime Santolaria Domingo | OIV |
| 1987 - 1991 | José Vicente Cerverón Sebastián | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Vicente Cerverón Sebastián | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Salvador Mañes | PPCV |
| 1999 - 2003 | Fernando Pérez Domingo | PPCV |
| 2003 - 2007 | Fernando Pérez Domingo | PPCV |
| 2007 - 2011 | Manuel Civera Salvador | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Manuel Civera Salvador | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Blanca Rosa Pastor Cubillo | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Blanca Rosa Pastor Cubillo | PSPV-PSOE |
| 2023 | José Luis Arce Roca | PP |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 607 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 914 | 859 | 858 | 837 | 857 | 854 | 835 | 794 | 796 | 829 | 654 | 607 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Existixen dins del terme terrenys dedicats a diversos cultius: ceps, cereals, oliveres, armelers i figueres. El vi i l'oli són les principals produccions.
Per l'abundància de plantes aromàtiques hi ha gran dedicació apícola, aixina com d'obtenció d'essència d'espígol.
Monuments[editar | editar còdic]
- Ajuntament. Bell edifici del sigle XVII.
- Els Molins. Molins a on antigament se molia el gra, foren recentment restaurats. Des de la montanya a on estan ubicats se pot apreciar una bella panoràmica del poble.
Festes[editar | editar còdic]
- Sant Antoni Abat . Se celebren estes festes el 17 de giner.
- Romeria a la Cova Santa . El primer dissabte de maig té lloc la romeria al Santuari de la Verge de la Cova Santa, distant 13 quilómetros del poble, fent el viage d'anada i tornada a peu gran número de romers.
- Festes en honor a la Verge de la Salut. Se celebren en agost, normalment entre el tercer i quart fi de semana del mes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Web oficial de l'Ajuntament de Les Alcubles
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Les Alcubles
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Les Alcubles.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |