La Ribera Alta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:38 26 gin 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
La Ribera Alta
Mapa de la Ribera Alta.png
País Espanya
Província Valéncia
Capital Alzira
Àrea 1011,50 km²
Habitants
Densitat
216.211 hab..
hab./km²
Localització de la Ribera Alta respecte del País Valencià.png
Localisació de La Ribera Alta respecte de la Comunitat Valenciana

La Ribera Alta és una comarca de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en la província de Valéncia. La seua capital, com centre administratiu, és Alzira. Acollix la segon àrea urbana més poblada de la província de Valéncia, despuix de la seua capital i cinturó metropolità. Degut al creiximent urbanístic, els traçats urbans dels municipis d'Alzira, Algemesí i Carcaixent han quedat units en l'actualitat, formant un núcleu propenc als cent mil habitants.

Geografia[editar | editar còdic]

La Ribera Alta té una superfície de 1.011,50 km² i la conformen 35 municipis.

Llimita al nort en les comarques de La Foya de Bunyol i L'Horta Oest, a l'est en L'Horta Sur i La Ribera Baixa, a l'oest en El Canal de Navarrés i al sur en La Costera i La Safor.

Esta comarca és per antonomàsia la Ribera del Xúquer, riu que discorre per tota la vega i és l'eix principal de la mateixa, junt en els seus afluents:

Ells duen l'aigua que fertilisa esta gran planura situada al sur de Valéncia. Este riu, de qui el nom en àrap significa "devastador", és la causa de la seua riquea agrícola. Pero també, fent honor al seu nom, és la causa de les seues constants riuades i tràgiques inundacions que a lo llarc de l'història ha produït en esta àrea mediterrànea, coneguen-se com el fenomen de la gota freda.

El païsage és eminentment pla, ya que les seus altures apenes sobrepassen els 500 metros en el llímit en les comarques frontereres.

Molt prop d'Alzira, esta l'Espai Natural protegit de La Murta i la Casella.

Pobles de La Ribera Alta[editar | editar còdic]
  • Alzira. Població: 43.892 hab. Superfície: 110,40 km². Densitat: 389,83 hab./km².
  • Algemesí. Població: 27.272 hab. Superfície: 41,50 km². Densitat: 657,15 hab./km².
  • Carcaixent. Població: 21.695 hab. Superfície: 59,2 km². Densitat: 366,46 hab./km².
  • Carlet. Població: 15.189 hab. Superfície: 45,60 km². Densitat: 333,09 hab./km².
  • Alginet. Població: 12.605 hab. Superfície: 24,10 km². Densitat: 523,02 hab./km².
  • Benifayó. Població: 12.204 hab. Superfície: 20,10 km². Densitat: 607,16 hab./km².
  • L'Alcúdia de Carlet. Població: 11.105 hab. Superfície: 23,70 km². Densitat: 468,56 hab./km².
  • Alberich. Població: 10.330 hab. Superfície: 27,0 km². Densitat: 382,59 hab./km².
  • Vilanova de Castelló. Població: 7.493 hab. Superfície: 20,3 km². Densitat: 369,11 hab./km².
  • Turís. Població: 6.053 hab. Superfície: 80,50 km². Densitat: 75,19 hab./km².
  • Guadassuar. Població: 5.943 hab. Superfície: 35,30 km². Densitat: 168,35 hab./km².
  • Monserrat. Població: 5.452 hab. Superfície: 45,60 km². Densitat: 119,56 hab./km².
  • La Pobla Llarga. Població: 4.420 hab. Superfície: 10,10 km². Densitat: 437,62 hab./km².
  • Catadau. Població: 2.619 hab. Superfície: 35,50 km². Densitat: 77,77 hab./km².
  • Llombay. Població: 2.600 hab. Superfície: 55,60 km². Densitat: 46,76 hab./km².
  • Manuel. Població: 2.570 hab. Superfície: 6,0 km². Densitat: 428,33 hab./km².
  • Montroy. Població: 2.500 hab. Superfície: 31,40 km². Densitat: 79,61 hab./km².
  • Rafelguaraf. Població: 2.453 hab. Superfície: 16,30 km². Densitat: 150,49 hab./km².
  • Real. Població: 2.150 hab. Superfície: 18,30 km². Densitat: 117,48 hab./km².
  • Benimodo. Població: 2.141 hab. Superfície: 12,50 km². Densitat: 171,28 hab./km².
  • Càrcer. Població: 2.095 hab. Superfície: 7,60 km². Densitat: 275,65 hab./km².
  • Massalavés. Població: 1.652 hab. Superfície: 7,50 km². Densitat: 220,26 hab./km².
  • Antella. Població: 1.526 hab. Superfície: 17,60 km². Densitat: 86,70 hab./km².
  • Alfarp. Població: 1.423 hab. Superfície: 20,60 km². Densitat: 69,07 hab./km².
  • Alcàntera. Població: 1.397 hab. Superfície: 3,40 km². Densitat: 410,88 hab./km².
  • Sumacàrcer. Població: 1.296 hab. Superfície: 20,10 km². Densitat: 64,47 hab./km².
  • Gavarda. Població: 1.171 hab. Superfície: 7,80 km². Densitat: 150,12 hab./km².
  • Tous. Població: 1.152 hab. Superfície: 127,50 km². Densitat: 9,03 hab./km².
  • Senyera. Població: 1.141 hab. Superfície: 2,0 km². Densitat: 570,50 hab./km².
  • Énova. Població: 1.011 hab. Superfície: 7,70 km². Densitat: 131,28 hab./km².
  • Beneixida. Població: 670 hab. Superfície: 3,20 km². Densitat: 209,37 hab./km².
  • Benimuslem. Població: 605 hab. Superfície: 4,20 km². Densitat: 144,04 hab./km².
  • Sellent. Població: 454 hab. Superfície: 14,0 km². Densitat: 32,42 hab./km².
  • Sant Joan d'Énova. Població: 413 hab. Superfície: 1,90 km². Densitat: 217,36 hab./km².
  • Cotes. Població: 373 hab. Superfície: 6,0 km². Densitat: 62,16 hab./km².
  • Total població: 216.211 hab.
  • Total superfície: 1.011,50 km².
  • Total densitat: 213,75 hab./km².

Infraestructures i Industria[editar | editar còdic]

És una comarca eminentment agrícola, que basa la seua economia principalment en el cultiu de la taronja, tradicionalment des del sigle XVIII. L'indústria és un sector predominant des de la segona mitat del sigle XX i se concentra principalment en el terme municipal d'Alzira, aixina com el comerç.

La població, d'al voltant de 220.000 habitants, se concentra en les principals poblacions que s'assenten sobre els eixos principals de comunicacions: Alzira, Algemesí, Carcaixent i Benifayó en la carretera i la llínea de ferrocarril Valéncia-Xàtiva; i Alginet, L'Alcúdia de Carlet, Alberich en la carretera de Valéncia a Madrit. La comarca esta ben comunicada en atres poblacions de la província a través d'una extensa ret de carreteres comarcals i les llínees de ferrocarril de via ampla de Valéncia a Xàtiva i de via estreta de Valéncia a Vilanova de Castelló.

Estos municipis més grans absorbixen el creiximent comarcal i mostren un gran dinamisme econòmic, social i cultural.

Llengua[editar | editar còdic]

Vore també: Predomini llingüístic

A excepció del municipi de Tous (oficialment castellaparlant), el resto de municipis de la comarca pertanyen a l'àmbit llingüístic valenciaparlant.

Delimitacions històriques[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història de les comarques valencianes.

L'actual comarca de La Ribera Alta comprén la subcomarca històrica de La Vall dels Alcalans i els municipis de Tous i Vilanova de Castelló, els quals no formaven part de l'històrica comarca de La Ribera Alta, on sí formaven part Albalat de la Ribera (actualment en La Ribera Baixa) i Estubeny (en La Costera). Esta comarca històrica apareix en el mapa d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de Valéncia" publicat en l'any 1934.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló




Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó