Alfarrasí
| Alfarrasí | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 39°54′20″N 0°29′42″O | |||
| • Altitut: | 200 msnm | |||
| Superfície: | 6,4 km² | |||
| Població: | 1.206 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 196,25 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alfarrasiner/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46893 | |||
| Festes majors: | Segona quinzena d'agost | |||
| Alcalde: | Rosa Adelina Vidal Llorens (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Alfarrasí | |||
Alfarrasí és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en el centre de la vall d'Albaida, en la banda esquerra del riu Albaida, junt a la confluència en el riu Clariano. Té una altitut mija 200 metros. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la sequia d'Alfarrasí, que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de Valéncia a Alacant, al voltant de la qual se desenrolla.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.
Localitats llimítrofs
Alfarrasí llimita en les següents localitats: Benissuera, Guadasséquies, Montaverner, L'Olleria, Palomar i Sant Pere, totes de la província de Valéncia.
Història
D'orige àrap, etimològicament procedix d'alfarrassar. La seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó està datada en l'any 1244. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de l'any 1244 fins a l'any 1707 va pertànyer a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiásticament, fins a l'any 1542, de Benigànim. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a l'any 1625. A mitat de sigle XVIII fon venuda en pública subasta a la casa de Fuenteclara per a poder pagar als seus acreedors. En l'any 1813, els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita la Bateria. De l'any 1822 a l'any 1833, en la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | Roberto Vidal Bataller | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Roberto Vidal Bataller | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Juan José Calabuig Plá | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Rosa Adelina Vidal Llorens | PPCV |
| 2003 - 2007 | Rosa Adelina Vidal Llorens | PPCV |
| 2007 - 2011 | Rosa Adelina Vidal Llorens | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
La seua població és de 1.206 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.300 | 1.251 | 1.230 | 1.231 | 1.225 | 1.192 | 1.256 | 1.272 | 1.281 | 1.297 | 1.256 | 1.206 |
Economia
La principal producció és la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, garroferes i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.
L'activitat industrial ha tengut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Fon construïda en el sigle XVIII; Campanariu de 1909. Les pintures de presbiteri i portacreu són de Joaquim Oliet Cruella. El titular de la parròquia és Sant Jeroni.
- Ermita del Crist de l'Agonia. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest en unes vistes esplèndides de la vall.
Festes locals
- Festes patronals i de Moros i Cristians . En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a Sant Roc (patró del poble) i de la Vera Creu. En Pasqua se celebra L'Angelet de la corda.
Gastronomia
- És típic l'Arròs al forn.
- Coca de pimentó i tomata.
- Pasticets de moniato.
- Bunyols de carabassa.
- Bollit.
- Olla (Puchero).
Vore també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfarrasí de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfarrasí.- Ajuntament d'Alfarrasí
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |