La Font d'En Carròs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut de la Font d'En Carròs

La Font d'en Carròs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 3.790 habitants en l'any 2018 (INE).[1]

Geografia

Situat en el sector sur de L'Horta de Gandia. Les altures principals són els vèrtiços geodèsics de segon orde de la Creu (167 m.), Perico (176 m.) i Cuatelles (356 m.).

Drenen el terme els barrancs de Fontanelles i de la Foya.

La vila se troba situada en la zona de contacte entre el pla i la montanya, per lo que algunes dels seus carrers són de pendents més o menys suau. En la plaça principal està la font que donà nom a la població.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-682.

Barris i pedanies

En el terme municipal se troben també els següents núcleus de població:

  • Panorama.
  • Tossal Gros D'En Carròs.

Localitats llimítrofes

El terme municipal llimita en les següents localitats: Alqueria de la Contesa, Beniarjó, Beniflà, Oliva, Potries, Rafelcofer i Villalonga, totes elles de la província de Valencia.

Història

En la cim del Rabat hi ha restants d'un poblat ibèric que se romanisà posteriorment. I de l'época romana s'han arreplegat fragments de terra sigillata en la partida de Les Jovades i monedes imperials i restants de possibles estatuetes i edificis en l'ermita de Sant Miquel, a on degué existir una important vila rústica altoimperial.

L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del sigle XVII, pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble Carroç (en valencià, en és un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del sigle XIV passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i ducs de Gandia, fins que en 1771 el senyoriu passà al ducat d'Osuna.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018
3.333 3.267 3.258 3.211 3.171 3.236 3.286 3.421 3.576 3.899 3.790

Economia

La base de l'economia local es l' agricultura, respalada per una fabrica de taulellets artesans.

Monuments

Iglésia de Sant Antoni Màrtir
  • Iglésia Parroquial. S'alça en la part alta de la vila. Es d'estil gòtic i està dedicada a Sant Antoni Màrtir, en les imàgens del Crist de l'Amparament i la Verge del Remei. La primitiva s'erigí en 1329.
  • Castell de Rebollet. Dins del terme se troben els restants del que fon important castell.

Festes locals

  • Festes Majors. Celebra les seues festes patronals a la Verge del Remei i al Crist de l'Amparament en la 2ªquincena del més d'Agost.
  • Festa de Sant Antoni i Mercat Migeval. Se celebra l'última semana de Giner, celebrant-se la festivitat de sant Antoni i el mercat migeval.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991 n/d
1991 - 1995 Gaspar Pérez Fuster PP
1995 - 1999 Josep Blai Benlloch PSPV-PSOE
1999 - 2003 María Immaculada Monzó Bledà n/d
2003 - 2007 María Immaculada Monzó Bledà PSPV-PSOE
2007 - 2011 Gaspar Pérez Fuster PP
2011 - 2015 Gaspar Pérez Fuster PP
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa