Xiangliu (oficialment denominat 225088 Gonggong I Xiangliu), és l'únic satèlit natural conegut del provable planeta nano del disc dispers 225088 Gonggong. Va ser descobert per un equip d'astrònoms dirigit per Csaba Kiss durant un anàlisis d'imàgens d'archiu del telescopi espacial Hubble de Gonggong. L'equip de descobriment havia sospitat que la llenta rotació de Gonggong va ser causada per les forces de marea eixercides per un satèlit en òrbita. Xiangliu es va identificar per primera volta en imàgens d'archiu del Hubble preses en la Wide Field Camera 3 del Hubble el 18 de setembre de 2010. El seu descobriment va ser informat i anunciat per Gábor Marton, Csaba Kiss i Thomas Müller en la 48.ª Reunió de la Divisió de Ciències Planetàries el 17 d'octubre de 2016.

Xiangliu

Observacions

 
Gonggong i Xiangliu, fotografiats en 2009 i 2010 en la Wide Field Camera 3 del Hubble.[1]

Despuix del descobriment en març de 2016 de que Gonggong era un rotador inusualment llent, es va plantejar la possibilitat de que un satèlit poguera haver-ho ralentisat a través de les forces de les marees. Les indicacions d'un possible satèlit en òrbita al voltant de Gonggong varen dur a Csaba Kiss i el seu equip a analisar les observacions prèvies del Hubble de Gonggong. El seu anàlisis de les imàgens del Hubble preses el 18 de setembre de 2010 va revelar un dèbil satèlit que orbita Gonggong a una distància d'a lo manco Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).. El descobriment es va anunciar el 17 d'octubre de 2016, encara que el satèlit no va rebre una designació provisional adequada. Més tart, l'equip de descobriment també va identificar el satèlit en imàgens d'archiu anteriors del Hubble preses el 9 de novembre de 2009.

A partir de les observacions de seguiment del Hubble en 2017, s'estima que la magnitut absoluta del satèlit és a lo manco 4,59 magnituts més tènue que Gonggong, o 6.93 ± 0.15 donada la magnitut absoluta estimada de Gonggong de 2,34.

Òrbita

Basat en imàgens del Hubble de Gonggong i Xiangliu preses en 2009 i 2010, l'equip de descobriment va restringir el periodo orbital de Xiangliu a entre 20 i 100 dies. Després, es va determinar de millor forma l'òrbita en observacions adicionals del Hubble en 2017. Es creu que Xiangliu es troba en rotació síncrona en Gonggong.

Degut a que les observacions de Xiangliu solament comprenen una chicoteta fracció de l'òrbita de Gonggong al voltant del Sol, encara no és possible determinar si l'òrbita de Xiangliu és prógrada o retrògrada. Basat en un model d'òrbita prógrado, Xiangliu orbita Gonggong a una distància d'al voltant de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i completa una òrbita en 25,22 dies. Usant el mateix model d'òrbita prógrado, l'equip de descobriment ha estimat que la seua òrbita està inclinada sobre l'eclíptica en aproximadament 83 graus, lo que implica que Gonggong es veu en una configuració casi polar baix el supòsit de que l'òrbita de Xiangliu té un baix inclinament respecte a l'equador de Gonggong.


L'òrbita de Xiangliu és molt excèntrica. Es creu que el valor de 0,29 va ser causat per una òrbita intrínsecament excèntrica o per una llenta evolució de les marees, en la que el temps per a que la seua òrbita es circularice és comparable a l'edat del sistema solar. També pot haver resultat del mecanisme de Kozai, impulsat per destorbament de les forces de marea del Sol o de térmens d'orde superior en el potencial gravitacional de Gonggong per la seua forma achatada. Es creu que la dinàmica orbital és similar a la de Quaoar, Weywot, que té una excentricitat moderada d'al voltant de 0,14.

Referències

  1. ↑ «Moon Around the Dwarf Planet 2007 OR10». spacetelescope.org. Consultat el 22 May 2017.