Anar al contingut

(50000) Quaoar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(50000) Quaoar
Òrbita de Quaoar.

Quaoar és un cos menor del sistema solar, el número 50000 de la série i en designació provisional 2002 LM60. Va ser descobert des de Colomer Mountain/NEAT el 4 de juny de 2002 en el telescopi Schmidt d'1,2 metros + CCD per Chadwick A. Trujillo i Michael E. Brown.[1] Charles T. Kowal ho havia observat en els dies 17 i 18 de maig de 1983, sense reconéixer-ho. Conta en un sol satèlit, denominat Weywot.

També havia segut avistar en diverses époques en els observatoris de Siding Spring i Haleakala-NEAT/MSSS. En totes estes observacions i mides astrométricas, han permés calcular una òrbita lo suficientment precisa per a que se li haja adjudicat un número definitiu i nomenat en el nom en que els seus descobridors ho han batejat. El nom de "Quaoar" té el seu orige en el nom de la força de la creació adorada per la tribu tongva, els pobladors originals de la regió a on hui se situa Los Àngeles, prop de Pasadena, en la que es troba la sèu de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Té un diàmetro de 1100 km i una superfície de 3 801 327 km², comparable a Caronte (satèlit de Plutó), i ademés és aproximadament la mitat del diàmetro del propi Plutó (2300 km de diàmetro equatorial). Pertany al cinturó de Kuiper.

Quaoar està orbitant a una distància a penes una miqueta major que la del planeta més distant del sistema solar. Quaoar es mou en relació en les estreles del fondo en les images del descobriment, preses pel telescopi Oschin en Colomer, Califòrnia.

S'han trobat signes de gèl d'aigua, lo que sugerix que pot estar produint-se criovulcanisme. Una chicoteta cantitat de metà està present en la superfície de Quaoar, que solament pot ser retinguda pels majors objectes del cinturó de Kuiper.[2]

En 2023, els astrònoms varen descobrir dos anells fora del llímit de Roche lo que desafia les teories de que estos anells no deurien ser estables.

Classificació

Vore també: Planeta nano

En saber-se que Quaoar és un objecte binari pot calcular-se la seua massa analisant l'òrbita de l'objecte secundari. La densitat de Quaoar s'estima d'al voltant de 4,2 g/cm³, i les estimacions sugerixen que en objectes a partir de 890 km de diàmetro deuria poder parlar-se de planeta nano si la massa requerida per a l'equilibri hidrostàtic és suficient. Mike Brown estima que els cossos rocosos d'uns 900 km de diàmetro es relaixen en equilibri hidrostàtic, i que els cossos de gèl ho fan a partir d'uns 400 km.[3] En una massa estimada superior a 1,321 kg, Quaoar té molt provablement la massa requerida de 520 kg per a ser considerat un planeta nano segons la redefinició de planeta de 2006[4] i Brown afirma que Quaoar «deu ser» un planeta nano. L'anàlisis de la curvatura d'amplitut de llum mostra solament desviacions chicotetes, lo que sugerix que Quaoar és de fet un esferoide, en chicotetes taques d'albedo i, per lo tant, un planeta nano.[5]

Anells

Quaoar és el tercer planeta menor conegut i confirmat que té un sistema d'anells, despuix de (10199) Chariklo i (136108) Haumea. Posseïx dos anells estrets, denominats provisionalment Q1R i Q2R per orde de descobriment, que estan confinats a distàncies radials a on els seus periodos orbitals són proporcions sanceres del periodo de rotació de Quaoar. És dir, els anells de Quaoar estan en resonància orbital d'espin.

L'anell exterior, Q1R, orbita Quaoar a una distància de 4.057 ± 6 km (2.521 ± 4 milles), més de sèt voltes el radi de Quaoar i més del doble de la distància màxima teòrica del llímit de Roche . [7] L'anell Q1R no és uniforme i és fortament irregular al voltant de la seua circumferència, sent més opac (i més dens) a on és estret i menys opac a on és més ample. L'ample radial de l'anell Q1R varia de 5 a 300 km (3 a 200 milles), mentres que la seua profunditat òptica varia de 0,004 a 0,7. L'ample irregular de l'anell Q1R s'assembla a l'anelle F de Saturn, freqüentment pertorbat, o als arcs dels anells de Neptú, lo que pot implicar la presència de chicotetes llunes d'un quilómetro de tamany incrustades dins de l'anell Q1R i que pertorben gravitacionalment el material. L'anell Q1R provablement estiga format per partícules gelades que choquen elàsticament entre sí sense acumular-se en una massa major.

Q1R està ubicat entre la resonància orbital de moviment mig 6: 1 en la lluna Weywot a 4.021 ± 57 km (2.499 ± 35 milles) i la resonància d'òrbita de gir 1: 3 en Quaoar a 4.197 ± 58 km (2.608 ± 36 milles). L'ubicació coincident de l'anell Q1R en estes resonàncies implica que eixerciten un paper clau en el manteniment de l'anell sense que s'acumule en una sola lluna. En particular, el confinament dels anells a la resonància d'òrbita d'espin 1:3 pot ser comú entre els chicotets cossos anellats del sistema solar, com s'ha observat anteriorment en Chariklo i Haumea.

L'anell interior, Q2R, orbita Quaoar a una distància de 2.520 ± 20 km (1.566 ± 12 milles), aproximadament quatre voltes i mija el radi de Quaoar i també fora del llímit de Roche de Quaoar. L'ubicació de l'anell Q2R coincidix en la resonància de l'òrbita d'espin 5:7 de Quaoar a 2.525 ± 58 km (1.569 ± 36 mi). En comparació a Q1R, l'anell Q2R sembla relativament uniforme en un ample radial de 10 km (6,2 milles). En una profunditat òptica de 0,004, l'anell Q2R és molt tènue i la seua opacitat és comparable a la part menys densa de l'anell Q1R.

Vore també

Referències

  1. ↑ «(50000) Quaoar = 2002 LM60». Minor Planet Center. Consultat el 22 de juliol de 2020.
  2. ↑ Stevenson, D(2004).«Volcanoes on Quaoar?».Nature.432: 681-682.doi:10.1038/432681a.
  3. ↑ Mike Brown. «The Dwarf Planets». Consultat el 20 de giner de 2008.
  4. ↑ (XXVI)
  5. ↑ Tancredi, G., & Favre, S. (2008) Which llaure the dwarfs in the Solar System?. Depto. Astronomia, Fac. Ciències, Montevideo, Uruguai; Observatori Astronòmic Els Molins, MEC, Uruguai. Retrieved 10-08-2011